Tornem als mercats

En un país on el consum ràpid ha guanyat terreny, els mercats municipals es reivindiquen com a espais de confiança, qualitat i comunitat. Des dels taulells del Mercat del Lleó, a Girona, fins als passadissos del Mercat Central de Tarragona, els professionals demostren que aquests recintes són molt més que un lloc de compra: són centres neuràlgics de la vida de barri. Conversem amb paradistes joves i veterans que encarnen el present i el futur d’aquests espais emblemàtics.

Oficis que perduren

La trajectòria de la Peixateria Salvador, arrelada al comerç de la Costa Brava des del 1966, exemplifica el relleu generacional i l’aposta decidida pel mercat municipal com a espai de futur. Des que l’avi de Xavier Salvador va fundar el negoci a Tossa de Mar, la família ha mantingut viu l’ofici i compta amb dues botigues –una a Tossa i una altra a Cassà de la Selva–. Després de dècades centrats en el model de botiga tradicional, ara fa poc més d’un any que el Xavier va decidir fer un pas endavant: obrir una parada al Mercat del Lleó de Girona.

Aquesta transició va representar un nou repte: “Tot i ser tercera generació, som novells en aquest tipus de comerç”, confessa Salvador, que va agafar el relleu d'una parada històrica, Peixos Pol, que es jubilava després de vuitanta anys de servei. Aquesta obertura al mercat no va ser només una decisió comercial, sinó també una aposta per reconnectar amb la comunitat i amb una forma de venda que valora la proximitat i el contacte directe. Segons Salvador, el mercat és insubstituïble: “És vital l’existència dels mercats i del comerç petit de tota la vida. Necessita l’impuls de la gent".

El peixater reflexiona profundament sobre la competència amb els grans competidors del consum ràpid i massiu. Reconeix que la vida moderna afavoreix la conveniència, però subratlla el sacrifici que això implica en termes de qualitat i relació: "Coneixem la facilitat que donen les grans superfícies, però tots sabem que l’autenticitat la té el petit comerç. El seu tracte diari i proper no es troba enlloc”, assegura.

El seu dia a dia implica estar atent a les llotges, escollir el millor peix i marisc fresc i oferir-los amb dedicació. “El que més ens satisfà és veure que els clients tornen i ens diuen que els plats han sortit bons gràcies al nostre peix. Això és el resultat de la feina ben feta”, diu. Salvador defensa la proximitat del producte: la major part del seu peix prové de llotges catalanes i d’una família de pescadors locals. “Donem molt valor al producte dels nostres pescadors i, a més, contribuïm a l’economia local”, subratlla, de manera que reivindica la cadena de confiança entre productor i comerciant.

A Tarragona, la història dels paradistes es reflecteix en el recorregut de Cansaladers Bardolet, una parada que acumula més de cinquanta anys d’experiència. Vicenç Bardolet representa la tercera generació d’una família dedicada a l’ofici de carnisser i xarcuter. La seva presència al Mercat Central ha mantingut viu l’esperit artesanal: elaboren diàriament productes frescos, com pernils i cuinats, i també es dediquen a la carn.

Per a Bardolet, l'horari és la mostra d'una vocació. Les seves jornades són llargues; ell arriba cada dia a les sis del matí al mercat per començar a elaborar els productes i preparar la parada. Però assegura que no li costa, ja que la seva feina és la seva passió: "Els meus productes els defenso amb el cor", afirma.

El valor afegit de Bardolet rau en la traçabilitat i la confiança: “Conec els ramaders”, remarca. El carnisser tarragoní defensa que la seva feina no és només vendre, sinó garantir un producte d'origen conegut i tractat amb cura.

Malgrat els seus seixanta anys i la incògnita del relleu, el Vicenç es manté ferm en la defensa de la professió i del paper del mercat. Està disposat a ensenyar l’ofici a qualsevol persona que hi estigui vertaderament interessada, perquè creu en el futur d'aquests espais. "Un supermercat no valora la nostra feina. En canvi, un mercat, sí. S’ha de fer valdre el nostre ofici i la nostra feina”, diu. En un sentit més ampli, conclou que “els mercats es necessiten més que mai perquè formen part de la vida i l'oci de la ciutat”, i posen en relleu el paper social dels mercats.

Joves al capdavant

A Barcelona, la Fruiteria Giró del Mercat de Sant Antoni és un exemple de relleu generacional en femení i d’adaptació al món digital. Marina Larregola, de vint-i-quatre anys, és la cinquena generació de dones darrere el taulell. Va estudiar el grau de ciències polítiques, però va adonar-se que volia seguir els passos de la seva mare. “El millor és quan un client em diu que ha gaudit moltíssim la fruita que li he venut  –diu–. És el que fa que tot tingui sentit”.

La Marina ha fet de la parada un autèntic plató, combinant la venda de producte fresc amb una intensa tasca de creació de contingut digital. Ella és una de les veus joves que ha sabut traspassar l'esperit del mercat a les xarxes, especialment a Instagram i TikTok, en què alguns dels seus vídeos ja superen les cent mil visualitzacions. A través d'aquests canals, la Marina no només treu pit del seu ofici, sinó que també ofereix consells pràctics, recomana receptes de temporada i anima activament els joves a redescobrir el valor dels mercats.

Aquesta nova comunicació és clau per trencar tòpics: “Quan explico que soc fruitera a vegades em miren amb aires de superioritat. Tot i això, jo ho tinc molt clar: no hi ha feines de primera ni de segona. Si ho fas amb el cor, et pot omplir molt més que treballar per estatus social”, diu. La Marina alerta que encara falten referents joves que mostrin que aquesta és una professió moderna i plena: “Si no visibilitzem que és una opció professional plena i digna, no tindrem relleu generacional”.

Els mercats de pagès

Els mercats de pagès, que sovint se celebren de manera itinerant o setmanal en barris i municipis, completen el panorama de proximitat i sostenibilitat. Aquests espais minimitzen la cadena de distribució al màxim i connecten directament el productor amb el consumidor. En trobem un exemple al Mercat del Barris Nord, a la capital lleidatana, on Maria José Forcada ven hortalisses cada dissabte al matí. La Maria José és pagesa i només comercialitza producte propi de proximitat.

La decisió d'estar present directament en aquests mercats té una lògica estretament lligada a la producció: “Tenim parada al mercat perquè soc pagesa i així puc gestionar quan puc portar producte segons la producció”, explica. Aquesta afirmació subratlla un dels grans valors afegits d'aquests mercats: la temporada i el cicle natural del cultiu, impossibles d'imitar per les grans superfícies que busquen l'homogeneïtzació de l'oferta. La Maria José explica que aquesta relació directa genera una confiança inqüestionable: “Els clients saben que el gènere és meu i noten la diferència quan el consumeixen. Això em fa sentir molt orgullosa”.

El relleu generacional és un repte i alhora una oportunitat en la qual els mercats de pagès juguen un paper molt important. En la valorització del producte, però sobretot en què el productor pot guanyar-se la vida atès que la comercialització és directe. Alhora, suposa una oportunitat per a la promoció de productes i una fidelització directa amb els consumidors.