La vida heroica dels artistes a debat en el videopòdcast del Palau a Sala d'Assaig

L'art pot canviar el món? El videopòdcast Sala d'Assaig del Palau de la Música Catalana s'endinsa en el coratge dels que fan música, sobre el que vol dir ser heroi o heroïna en el món creatiu. La compositora Raquel García-Tomás i l'escriptor Jordi Lara parlen d’etiquetes passades i noves maneres de crear amb Richard Strauss i la seva Vida d’Heroi com a teló de fons, una obra amb la que el compositor va jugar amb aquest concepte repassant la seva biografia amb grans dosis d’ironia.

"Crec que la idea d'heroi o d'heroïna implica aquesta acceptació del patiment, de la resiliència, i té molts riscos. Soc una persona que s'ha esforçat molt, que s'esforça, que vol continuar esforçant-se i superar la seva zona de confort, però potser deixant de banda la idea de l'heroisme. Així que espero estar suspesa en heroisme. Aquí ho deixo", obre foc Raquel García-Tomàs, compositora resident del Palau de la Música, la temporada 2024-2025, Premi Nacional de Música 2020 i Premi Nacional de Cultura 2024 del CoNCA.

De fet, explica Jordi Lara, "pots abdicar de l'heroisme. A estones tots som herois en algun àmbit de la vida, no només en el de la creació, sinó en altres àmbits, i aleshores ens comportem com antiherois, o fins i tot, com, a mi m'agrada dir, contraheroi, que és aquell que no té esma per ser un heroi, però tampoc per ser un antiheroi, que també porta moltes servituds".

La lluita constant que té un artista de superar-se a si mateix pesa tant com l'espasa de Dàmocles. Aquesta lluita individual tan pròpia d'artistes ve donada, moltes vegades, per la pressió social, però, "afortunadament, cada vegada abdiquem més", afegeix Lara.

L'imaginari romàntic

L'imaginari romàntic parla d'aquesta figura de gran creador que, en opinió de Raquel García-Tomás, "és una idea molt perillosa". La figura del geni que és resilient fins a l'excés és contraproduent. "Jo soc una gran defensora de la resiliència, però tot en el seu lloc perquè implica patiment humà, patiment econòmic, pobresa, incomprensió, etcètera". Entre la idea romàntica del "ningú m'entén" a haver de lluitar per a una major estabilitat gremial hi ha un terme mitjà. "Que bonica és la teva vida creant, però també ho és tenint una millor qualitat de vida". "Reivindico que aquesta idea d'artista romàntic l'hem d'actualitzar perquè els creadors també tenen drets laborals com els altres treballadors", subratlla.

Lara reflexiona sobre què impulsa realment un artista a crear i rebutja les visions grandiloqüents de l’art com una missió per “salvar la humanitat” o per ser reconegut per la posteritat. Crear, diu, no respon a un heroisme elevat, sinó a la necessitat íntima de ser fidel a la pròpia naturalesa i d’expressar allò que es porta a dins. Cada creador aporta una mirada única i irrepetible del món, i aquest valor rau en la singularitat, no necessàriament en l’excel·lència artística. El valor singular de l'artista té tant o igual valor que les feines quotidianes. Per això, "jo admiro profundament el tio que ve a casa i m'arregla les persianes, perquè jo no ho sé fer. Per tant, el grau d'heroïcitat, aquella cosa de considerar l'art una sublimació de l'ànima humana, per mi crec que és un tema ja superat".

D'heroi a referent

"Qui et mira com a heroi o heroïna et veu com algú inabastable. En canvi, la idea de referent, entesa des de l'horitzontalitat, m'interessa molt més", explica Raquel García-Tomás. Jordi Lara parla de singularitat perquè "el talent és l'eina que s'ha de treballar i cuidar" i això és el que dona sentit a tantes hores de treball, esforç i solitud, diu la Raquel. La seva projecció internacional com a músic i dona és "més que una responsabilitat, però m'ho prenc com una oportunitat i intento treure-li pes no perquè no vulgui valorar el que es diu de mi, sinó perquè si no seria insuportable". A més, considera, "pot ser que duri un temps i després no duri més".

"El que és clar és que al final qui dona el valor és l'obra, no la persona", precisa Jordi Lara que posa com a exemple la "màgia" del Quixot que perdura com a obra magistral en el temps malgrat que l'obra de Cervantes "no m'interessa del tot perquè per mi no és sempre un gran escriptor, així que no ha estat constantment un heroi". Amb tot, "a mi m'agrada aquesta certa relativització de l'ofici d'artista. L'artista, d'entrada, ha d'estimar la seva feina", però el ressò que pugui tenir és "molt més relatiu".

Massa soroll per crear

En un context contemporani marcat per la hiperconnectivitat, l’excés d’informació i el soroll constant, els processos creatius es veuen profundament afectats. "Crec que el que realment ens diferencia d’altres èpoques és l’accés constant a la informació, i això a mi em desestabilitza tremendament", comenta Raquel García-Tomás. En canvi, per Jordi Lama, l’artista del segle XXI ha d’aprendre a discernir dins del soroll perquè "hi ha coses que poden formar part del teu art, tot i que és molt més difícil saber quines". Tots dos reivindiquen el silenci com a espai fonamental de creació i com una forma d’heroïcitat contemporània.