09/03/2022

Tot això encara passa

Les dones que ens dediquem al periodisme esportiu tenim moltes raons per alçar la veu cada 8M. Per a molts, som les que donem la tabarra, les que refredem converses divertides, les que exagerem o les que volem anar massa ràpid quan reclamem més paritat en els àmbits de l’opinió o el poder. Som les pesades que fem vaga, que ens reunim al voltant d’una taula entre manifestacions i compartim experiències viscudes al llarg d’anys de professió. Històries per no dormir que inclouen directius de clubs de futbol que fan bromes sobre fel·lacions en dinars de feina, caps que esbronquen redactores per no anar prou maquillades o superiors que xiuxiuegen obscenitats a les més joves. Parlem d’un ventall de situacions que van des de l’assetjament més grotesc a la subtilesa de la violència verbal més rutinària. Sí, companys, tot això encara passa l’any 2022.  

Com si fos una al·legoria irònica de tot allò que reivindiquem, el matí del 8M el Barça va organitzar un esmorzar molt important amb periodistes en què no hi havia cap dona convidada. Vint-i-sis homes van parlar de la gestió del club, de fitxatges i de les perspectives de creixement de l’entitat. Homes que aglutinen, en bona part, el poder de la majoria de les redaccions d’esports de Barcelona. Certament, no hi havia cap dia millor per convocar aquesta trobada tan icònicament masculina: bingo! No calia ni dissimular. Fins i tot, segons diuen, també va haver-hi espai per a aquell tipus de comentaris burletes que tant ens fan avançar. Es veu que algú molt rellevant va dir, entre rialles: “Reunint-nos tots aquests homes el 8M sembla que estiguem fent una conspiració!” Sí, companys, tot això encara passa l’any 2022. 

Cargando
No hay anuncios

Paral·lelament, la hipocresia no s’atura i té múltiples formes: es pinta una línia a prop del cercle central del Camp Nou per simbolitzar la feminitat, les capçaleres dels diaris es tornen liles per un dia o es dediquen espais sencers a la situació de la dona al món de l’esport. Esclar que sí. Tot plegat, en un país en què hi ha un club –el Rayo– que manté a les seves files un entrenador que va encoratjar els seus subordinats a cometre una violació en grup per fomentar la cohesió entre ells. No passa res! A més, l’autora d’aquestes línies escriu tot això mentre prepara el paraigües perquè, per posar el focus en el masclisme, ja sap que ara rebrà una bona pluja de comentaris misògins i/o mansplainers per terra, mar i aire. És a dir: virtuals i tridimensionals. Sí, companys, tot això encara passa l’any 2022.