"Per als qui el vam conèixer, Maradona va ser com un Déu"

BarcelonaFa cinc anys de la mort de Diego Armando Maradona. Com altres genis, l’argentí no descansa en pau, amb un cas judicial obert en què es decidirà si els que l’havien de cuidar el van deixar morir. El Pelusa, considerat per a molts com el millor jugador de tots els temps, va deixar un record impossible d’oblidar en aquells que el van conèixer, també a Barcelona, on va jugar dues temporades, del 1982 al 1984, que no van acabar d’anar del tot bé.

A Barcelona va patir lesions, malalties, es va esbatussar amb els jugadors de l’Athletic, el van lesionar i va encarar-se una vegada i una altra amb el president Núñez, amb qui va tenir esbroncades sonades, com una que va acabar amb l'argentí i Schuster amenaçant amb trencar copes del Museu si no els feia cas. Maradona va guanyar tres títols (una Copa, una Copa de la Lliga i una Supercopa) i va marcar gols increïbles, com el del Santiago Bernabéu en què Juan José va acabar topant amb el pal. Però no va triomfar tant com al Nàpols. Tot i això, molts socis del Barça que anaven a veure els escalfaments per no perdre’s detall encara consideren que ha estat un dels millors jugadors que han vestit mai de blaugrana, tot i que la sort que altres cops el va somriure, a Catalunya li va girar l’esquena.

Aquest dilluns, de fet, la Penya Blaugrana de Mataró reunirà dos dels companys de vestidor de Maradona, Paco Clos i Luis Fernández, a la seva seu del carrer Argentona per recordar-lo. "Jo vaig debutar a Primera precisament per una lesió de Maradona, que no podia jugar al camp de l’Atlètic. Pujava del filial i estava acollonit. Però tenia la virtut que tothom estigués bé, defensava els jugadors i cuidava els joves. Bé, era més jove que jo, però com que jo venia del filial no ho semblava. Era una persona increïble que sabia que sense els altres no podia aconseguir res", recorda Clos. El porter Luis Fernández, que no va debutar en partit oficial però sí que va jugar dos amistosos abans de marxar al Sabadell, no el pot oblidar: "Per a mi va ser Déu. Una persona excepcional amb els companys. Tenia alguna cosa especial, una aurèola que no he vist en ningú".

Maradona arribava provinent del Boca Juniors després del Mundial d’Espanya. Les negociacions per treure el jugador d’aquella Argentina controlada per militars van ser pròpies d’un relat de novel·la policial, amb pistoles sobre la taula per espantar Josep Maria Minguella, que va acompanyar en aquells viatges Joan Gaspart o un Josep Lluís Núñez que va arribar a reunir-se amb el president del River Plate per fer veure que en realitat volien fitxar Kempes. Maradona arribava a un Barça que volia guanyar-ho tot, però el tècnic Uddo Lattek no s'entendria amb el Pelusa. Així que va arribar el tècnic campió del món del 1978 amb l'Argentina, Menotti.

Maradona havia estat el millor jugador del Mundial juvenil del 1979, guanyat per l’Argentina al Japó. El segon millor jugador d’aquella cita va ser Juan Carlos Pérez Rojo. "Maradona va ser clau per a l’arribada de Menotti, que em recordava del Mundial, així que va preguntar per mi quan va aterrar a Barcelona", recorda Rojo. Menotti anava preguntant per aquell tal Rojo que recordava del Mundial, i es veu que un directiu del Barça va pensar que preguntava per Chechu Rojo, llegenda de l’Athletic Club. "«S’ha retirat», li van dir", somriu Rojo. En realitat era al filial, esperant l’oportunitat de retrobar-se amb Maradona.

La primera impressió

Tothom recorda el primer cop que va parlar amb l’argentí. Julio Alberto era al vestidor on els van presentar el nou fitxatge. "Tenia l'armariet al costat de la de Marcos Alonso. I jo estava al costat, així que xerràvem molt. El primer dia va agafar les mitges fetes una bola i va començar a fer tocs. No li queien. Amb el Marcos ens vam mirar i vam entendre que calia cuidar-lo, que era especial, així que li vaig dir que si tenia algun problema, jo el protegiria", recorda. Molta gent el va veure fer malabarismes amb objectes, com el periodista Eduard Boet, que explicava a La Vanguardia que un cop li va caure l’escuma del micròfon al túnel de vestidors i Maradona se la va endur fent tocs "sense caure". "Si s’arriba a gravar, aquesta imatge valdria milions", explicava.

La primera conversa amb Clos va ser entrenant-se. "Va ser en un entrenament, durant el transcurs d’una jugada en què vam fer una paret i em va dir: «Molt bé, noi»". "Era un home molt generós. Diuen que va marxar en part per diners, i podria ser, perquè sempre estava gastant, fent regals. Als jugadors joves ens donava de tot", diu Rojo, que recorda que "era el primer a anar a negociar les primes i els contractes, per defensar-nos". Núñez sabia que Maradona era especial i en volia treure un rendiment econòmic, així que organitzava amistosos en què estava escrit al contracte que l’argentí hi havia de ser. "Un cop vam defensar que Maradona no podia jugar perquè li havien fet mal i tenia punts. Però sense ell no es cobrava, així que es va sacrificar i va jugar. I després ens va començar a regalar coses perquè estava emocionat, ja que nosaltres l’havíem defensat", explica. "I ell defensava els altres. Era capaç d’aturar el cotxe si veia un noi al carrer per donar-li menjar. A la casa on vivia sempre hi havia un munt de gent, ja que ell l’oferia a amics i coneguts. No era perfecte i tenia defectes, com tots, però li encantava ajudar. A Nàpols va seguir fent-ho, anava a jugar partits per ajudar nens malalts als barris més pobres. Aquí també va fer grans gestos sense que la premsa ho expliqués", diu Julio Alberto, que recorda que amb l’arribada de Menotti es va començar a entrenar a la tarda, ja que "ell creia que calia entrenar-se a la mateixa hora dels partits, tenia lògica".

Una dinàmica que deixava els matins lliures i obria la possibilitat d'allargar les nits. "Esclar que sortíem, a discoteques com Up & Down, però per fer unes copes i prou. Si després ell feia coses a casa, ho ignoro", diu Clos. El periodista Josep Maria Casanovas recordava que, quan Maradona estava lesionat, s'estava a la terrassa de la seva mansió descansant mentre amics esnifaven cocaïna sobre una taula de tenis taula. I Julio Alberto, que patiria molt per les drogues un cop retirat, va admetre haver provat aquesta droga per primer cop a casa de Maradona en aquells anys. Els anys de Barcelona van ser complicats. Amb moments de glòria, però també molta foscor. Però els que el van conèixer no l'obliden.