El Barça destrossa el Reial Madrid a la final de la Supercopa

BarcelonaEl Barça va jugar com els àngels i va tornar a golejar el Reial Madrid. Del 0-4 del Santiago Bernabéu de l’octubre al 2-5 a la final de la Supercopa d’Espanya disputada a l’Aràbia Saudita. De poc va importar que els blancs arribessin a la cita endollats i el Barça immers en batalles de despatxos per aconseguir les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. A la gespa, qui mana és Hansi Flick i els seus jugadors, que van obsequiar l’afició blaugrana amb un nou triomf balsàmic contra l’etern rival. L’entrenador alemany ha caigut dret al vestidor i, només uns mesos després d’aterrar a Barcelona, ja té el seu primer títol a la butxaca.

Fins a l’expulsió de Szczesny per una falta clara a Mbappé, poc abans de l’hora de joc, el partit va ser tot del Barça, que va fer un recital. Els blaugranes van ser els que van posar el futbol i els gols, tot i que, qui va començar marcant va ser el conjunt de Carlo Ancelotti. A la primera oportunitat que van poder córrer, els blancs van tenir la fortuna que els blaugranes no havien tingut abans en dues ocasions pràcticament consecutives. En la primera, quan encara no havien passat ni dos minuts, Lamine Yamal ja va fer lluir-se Courtois, que va aturar la seva fuetada amb una mà impossible. Tot seguit, rematada de cap de Raphinha, que va tornar a aturar el porter belga. Del possible 0-2, es va passar a l’1-0, obra de Mbappé. Mig genialitat del francès, mig regal del Barça. Casadó es deixa pispar una pilota a la frontal per Vinícius, que desemboca en un contraatac fatídic culminat per una gran acció del francès, que supera un Balde tou i Szczesny amb qualitat.

El gol blanc va ser només un petit oasi per als madridistes perquè el Barça no es va deixar intimidar, sinó tot el contrari. Guiats per un Pedri dansant indetectable entre línies, els de Flick van contestar amb dues ocasions clares més. En la primera Raphinha va disparar potent, però massa creuat i, en la segona, la defensa va desviar el xut d’un Pedri que s’havia colat a l’àrea a base de retalls que recordaven al millor Iniesta.

Obra d’art de Lamine Yamal

La pilota i el relat del partit eren del Barça, però el marcador del Madrid, encetat per un Mbappé que va tenir problemes al turmell i va haver de seguir jugant amb una bena. Malgrat el seu bon inici, el francès es va anar apagant davant la superioritat evident d’un Barça que va iniciar la remuntada amb una genialitat de Lamine Yamal. Diagonal de la banda cap a dins i definició suau, que va ser un homenatge a Leo Messi.

Amb l’empat es feia justícia i, tot i que els blancs van tornar a rondar l’àrea blaugrana amb una bona rematada de Tchouaméni que es va trobar una aturada encara millor de Szczesny. Qui es mereixia trencar la igualtat era el Barça. Per moments, el partit es va trencar, i es va convertir en un passacarrer endimoniat on, per sort per al Barça, brillaven més les entremaliadures del Lamine Yamal que les de Vinícius. El brasiler, a més, es retrobaria amb la seva kriptonita: Ronald Araujo va haver de saltar a la gespa perquè Iñigo Martínez es va lesionar. Amb un ritme de joc altíssim i, malgrat que els blancs acostumen a moure’s com un peix a l’aigua en aquest tipus d’escenaris, el que va passar és que els blaugranes els van etzibar un autèntic correctiu.

El Barça era l’amo i senyor de la pilota i el Madrid no sabia com defensar-se; perseguia ombres, davant la mobilitat elèctrica del seu rival. Gavi no només no renunciava als esforços defensius als quals ens té acostumats, sinó que també trepitjava àrea, tot fe, tot cor, entrant des de segona línia. Així, va provocar un penal claríssim de Camavinga que Lewandowski va transformar en el segon gol. El polonès va ajustar al pal una potent rematada que Courtois, malgrat que li va endevinar les intencions, va acabar recollint la pilota del fons de la xarxa.

Raphinha, en estat de gràcia

Amb l'1-2, la rauxa del Barça va continuar. Amb una rematada de cap de cine, després d’una centrada magnífica de Kounde, Raphinha ampliava distàncies. Els blaugranes estaven gaudint i van convertir l’etern rival en una joguina. Després de fer el tercer, Raphinha es va vestir d’assistent per servir una centrada molt bona al primer pal que per ben poc Lewandowski no va convertir en el quart.

El convidat sorpresa a la festa del trident blaugrana va ser un Balde que, just a les portes del descans, va culminar un contraatac després d'un córner molt mal servit pels blancs. El Barça castigava el Madrid amb futbol i també fent-se seves les millors armes dels madridistes, com són els contraatacs.

A la segona part, els blancs van començar endollats, tot i que tenien un marcador duríssim d’1-4 a davant. Rodrygo va enviar un xut molt potent a la creueta que Raphinha no tardaria en aigualir completant una maneta que era un punyal directe al cor del madridisme. Gran passada de Casadó i gran definició del brasiler.

Expulsió de Szczesny

Poc després, el partit entraria en una altra dimensió, en què de la rauxa es passaria a un esforç defensiu. Al minut 55, els de Flick es van quedar amb deu per l’expulsió de Szczesny, que va fer una falta clara a la frontal a Mbappé. Rodrygo, dels millors del seu equip, va escurçar distàncies davant un Iñaki Peña que acabava d’entrar al partit i que hauria pogut fer alguna cosa més en el gol, tot i que el brasiler va connectar un cacau potent. El valencià es rescabalaria als minuts finals, amb una gran aturada a Mbappé.

Per refer l’equip, Flick va sacrificar Lamine Yamal i Gavi, i va donar entrada a Olmo i Peña. Amb deu, el Barça va deixar de dominar, però va fer un gran exercici defensiu col·lectiu davant un Madrid sense idees que només va fer patir els blaugranes al final malgrat que va jugar més de mitja hora amb un futbolista més. Vinícius, a qui Gil Manzano va perdonar la segona groga tot i que va trepitjar Koundé, va acabar sent substituït. El brasiler del Reial Madrid, que somia en ser el millor jugador del món, només va ser una ombra davant del Barça de Hansi Flick i d’un trident per il·lusionar-se.