Remuntada de Champions per recuperar l'orgull perdut contra l'Eintracht

BarcelonaDe remuntada en remuntada, i ja en van quatre de seguides, el Barça de Hansi Flick torna a il·lusionar l'afició. En la nit del retorn de l'Eintracht a Barcelona, el barcelonisme -i el club, amb les mesures preventives per evitar el que va passar un 14 d'abril del 2022 d'infaust record- va silenciar el conjunt alemany en la primera nit de Champions al nou Camp Nou (2-1). Els més de 2.300 aficionats visitants tornen cap a Frankfurt amb la cua entre les cames i havent deixat una imatge lamentable, llençant cerveses als seguidors blaugranes i, fins i tot, una bengala, que hauria pogut causar un disgust. Amb el soroll i les seves formes barroeres no n'hi van tenir prou per guanyar un Barça que va saber refer-se a la segona meitat impulsat per l'entrada de Rashford i un doblet de Kounde.

La victòria contra l'Eintracht era clau per seguir a la pugna per poder acabar entre els vuit primers. I es va haver de batallar, malgrat que els catalans partien com a favorits. El partit va començar amb els alemanys intentant fer combinacions ràpides, amb Knauff buscant descarregar de cara perquè Götze actives les curses dels companys a l'esquena de l'avançada defensa del Barça. Avançada i consolidada, perquè Flick va repetir per quart partit amb Cubarsí i Gerard de centrals. El pla dels alemanys era tan evident com els dos primers fora de joc: dues accions seguides en què el linier va deixar continuar la jugada malgrat que era flagrant que, acabés en gol o no, acabaria sent invalidada. Això va fer emprenyar l'afició, que vivia la seva particular disputa amb xiulets i càntics per no deixar que els seguidors rivals a la zona visitant es fessin sentir gaire.

Els intents inicials de l'Eintracht no va fer pessigolles a un Barça seriós i que, de mica en mica, semblava que convertiria el control amb ocasions. De fet, Lewandowski va embocar a gol una bona centrada de Raphinha, però l'acció va ser anul·lada per un ajustat fora de joc. El següent a intentar-ho seria un Gerard ple de confiança. Rematada llunyana que faria lluir Zetterer amb una bona estirada. Els blaugranes se sentien còmodes, però en la primera ocasió que tindrien els alemanys veurien porteria. Arribar i moldre. Una recuperació de Brow, que va pispar-li la cartera a Lamine Yamal quan intentava superar-lo, desembocaria en una de les jugades de la seva vida. Conducció potent, exhibint cames musculades, i assistència que no aconsegueix tallar Gerard i que recull Knauff, imposant-se a Balde i rematant ajustat.

Les presses per remuntar i la permissivitat de l'àrbitre Davide Massa amb la duresa dels alemanys va treure de polleguera Pedri i, per extensió, a tot el Barça. El canari és el metrònom blaugrana i el seu batec marca les pulsacions del joc. Els de Flick van passar del control a la precipitació. L'Eintracht se sentia fort, tallant qualsevol passadís interior. El nerviosisme del Barça no podia presumir res de bo i això ho aprofitaria el seu rival per fregar el segon en una altra jugada aïllada patrocinada per la velocitat del dimoniet Knauff. En aquest cas, vestint-se d'assistent per servir una pilota a la frontal que Skhiri va enviar per damunt del travesser mentre que Joan volava amb una estirada felina.

Kounde lidera la reacció del Barça

Al descans, un Flick ben empreanyat va marxar com un llampec per estirar les orelles als seus, mentre que Pedri i Raphinha dialogaven seriosament sobre les dificultats dels blaugranes i Rashford es quedava a la gespa per escalfar-se. Cali canviar coses, el Barça no es podia permetre una nova desfeta a la Champions i menys en el primer partit de la màxima competició de clubs al nou Camp Nou. La represa va començar amb un canvi -Rashford per Fermín, amb Raphinha quedant-se definitivament a la mitjapunta-, però amb tal com havia acabat la primera meitat: amb Massa perdonant grogues als alemanys i amb un nou ensurt protagonitzat per Knauff, que salvaria Joan amb la punta dels dits.

Per sort, aquest patiment seria només momentani i el Barça reaccionaria amb orgull. Rashford va donar la raó al tècnic i ben aviat va servir una bona assistència a Raphinha que el brasiler, desafortunadament, enviaria directament als núvols. Seria només un avís perquè immediatament el britànic, que va ser una alenada d'aire fresc per al Barça, posaria una centrada preciosa que Kounde -que venia de fer un parell de pífies en defensa- definiria en l'empat.

El gol va engrescar l'afició, que en menys de 10 minuts viuria un gran esclat d'alegria amb el segon del francès. Amb els blaugranes avesats a la rauxa, un córner servit en curt per Rashford va acabar amb una centrada de Lamine Yamal, de nou, al cap de Kounde davant un desajust de la defensa de l'Eintracht.

Festa de Champions a l'estadi. Es completava la simbiosi entre l'equip i l'afició, amb una nit que acabaria amb final feliç. Amb l'entrada de Ferran, el Barça seguiria atacant, buscant una sentència que no arribaria, però amb els blaugranes sabent mantenir el control i el marcador, tot i patir algun ensurt els darrers minuts. Triomf molt necessari a la Champions.