De ser la nineta dels ulls de Flick a viure un ostracisme amb 18 anys
Dro Fernández deixarà 6 milions a la caixa i seguirà els passos de Guiu, Ilaix o Mboula
BarcelonaDebutar amb el primer equip del Barça és el cim aspiracional de qualsevol futbolista format a La Masia. Tanmateix, transformar aquest ideal en una trajectòria consolidada és un privilegi reservat a una minoria. L’acumulació de joves promeses ha convertit l’accés al primer equip en un autèntic embut competitiu. Aquest context ha propiciat un fenomen cada cop més recurrent: la sortida prematura de futbolistes del filial a la recerca de protagonisme i grans contractes que la institució no sempre pot garantir. Casos com els de Marc Guiu, Ilaix Moriba, Jordi Mboula, Sergio Gómez o André Onana van en aquesta direcció. A la tendència s'ha sumat Pedro Dro Fernández, apartat de la dinàmica de Hansi Flick després de comunicar que sortirà del club en el mercat hivernal. Amb 18 anys, ho té tot lligat amb el París Saint-Germain, que pagarà els 6 milions de la seva clàusula.
El cas Dro, un més de la llista
El jove mitjapunta gallec estava destinat a ser una de les grans joies del mig del camp blaugrana. Va arribar al Barça amb 15 anys, i aviat va ser incorporat al Juvenil A després de passar per la categoria de cadet. La seva ràpida adaptació i bon rendiment van convèncer el cos tècnic i van reforçar la seva projecció dins de La Masia. En la temporada 2024-25 es va proclamar campió de LaLiga, Copa i UEFA Youth League, competició europea en la qual va signar dos gols.
La seva qualitat no va passar desapercebuda i Flick va apostar-hi fent-lo debutar amb el primer equip en un amistós contra el Vissel Kobe, en el qual fins i tot va marcar un gol. Dos mesos més tard va fer el salt al futbol oficial com a titular en un partit contra la Reial Societat. El mateix entrenador va elogiar públicament la seva evolució: “És un gran talent i un clar exemple de la fantàstica feina que s’està fent a La Masia”.
Les expectatives al seu voltant eren elevades. El mateix Pedri González també va destacar les seves qualitats: “Al Barça tenim molts talents, però un que m’agrada segur és en Dro. És molt bo, ple de qualitat, tot sembla sortir-li fàcilment”. Un elogi que reflectia la confiança que despertava dins del vestidor i la sensació que podia arribar lluny.
Malgrat el context d’expectatives elevades, el seu protagonisme aquesta temporada ha anat a menys. Amb el primer equip, Dro ha acumulat tan sols 150 minuts de joc. Tampoc al Barça Atlètic ha aconseguit traduir el seu potencial: 183 minuts disputats sense participació directa en gols. La falta de continuïtat, sumada a una competència especialment exigent, ha acabat condicionant de manera decisiva la seva evolució esportiva.
Aquest escenari ha desembocat en una decisió contundent: Dro marxarà. Acaba de fer 18 anys i el PSG de Luis Enrique ha aprofitat que la direcció esportiva del Barça no ha fet cap moviment decidit per blindar-lo. Fonts del vestidor asseguren a l'ARA que Flick va ser l'últim en assabentar-se d'aquest sorprenent desenllaç. Joan Laporta, Deco i altres membres de la comissió esportiva sabien des de feia més dies que el jove talent saltaria del vaixell a canvi d'una quantitat que servirà per tapar forats a mitja temporada, com per exemple l'aval que es va subscriure l'estiu per inscriure jugadors.
Els cosins Fernández
Per la seva banda, els cosins Toni i Guille Fernández, dues promeses que han aparegut algun cop a les ordres de Flick, tampoc acaben d'enlairar-se. Quan falten sis mesos perquè entrin a la majoria d'edat, el seu creixement s'ha alentit. Guille ha participat aquest any en 12 partits amb el Barça Atlètic, només quatre com a titular, i ha acumulat 535 minuts. El seu balanç d'un gol i dues assistències queda lluny del rendiment del curs passat a Primera RFEF, en el qual va disputar 32 partits, dels quals 22 com a titular, i va anotar set gols i va repartir una assistència. El seu protagonisme s’ha anat diluint, com es va veure en l’últim duel davant l’Andratx, en què no va disputar cap minut i el futbolista va acabar enfonsat.
El seu cosí Toni també travessa una fase d’adaptació. Aquesta temporada ha disputat 13 partits a Segona RFEF, amb tres gols i dues assistències, i va debutar com a titular amb el primer equip davant el Girona, tot i ser substituït al descans. Una aparició que reflecteix la confiança del cos tècnic, però també la cautela amb què el club gestiona els seus joves talents. Dos casos que, com el de Dro, evidencien la dificultat de transformar una projecció brillant en una trajectòria estable dins del primer equip. En un entorn d’exigència immediata, el talent no garanteix continuïtat, i el marge per madurar s’escurça cada cop més.