El Barça sobreviu a un mal de queixal a Newcastle

Newcastle upon TyneUn penal al temps de descompte comès sobre Dani Olmo va salvar els mobles per a un Barça molt erràtic en l'anada dels vuitens de final de la Champions (1-1). Lamine Yamal va transformar la pena màxima amb precisió i va evitar que s'invoqués una altra remuntada al Camp Nou. Quan la desfeta semblava incommensurable i merescuda, el Newcastle va lamentar que Thiaw fes anar per terra l'egarenc en l'última jugada d'un duel que per moments va despertar fantasmes del passat i que ha de fer reflexionar a Hansi Flick de cara a la tornada de la setmana que ve.

El partit va començar amb un punt de dificultat extra, ja que Eric Garcia, el defensa més carregat de minuts de la plantilla, va aixecar la mà per unes molèsties a la cuixa que va notar dissabte a San Mamés. La solució va ser faves comptades, ja que no hi havia més remei que confiar en Araujo. Dos mesos i escaig després de la fatídica expulsió a Stamford Bridge, el defensor uruguaià va tornar a un onze inicial de Champions. Però no com a central, sinó com a lateral, fet que va mantenir Gerard Martín a l'eix al costat de Cubarsí i va desplaçar Cancelo al carril esquerre.

La mesura d'urgència de Flick va condicionar la posada en escena del Barça, que va tenir alguns problemes per treure l'esfèrica neta des del darrere i va deixar sol Lamine Yamal en l'amenaça per la dreta. No és el mateix emboscar amb Kounde, Cancelo o Eric que fer-ho amb Araujo, que prou feina tenia per controlar les desmarcades de Barnes a la seva esquena. Pedri tampoc trobava la pausa enmig de la superioritat física de Joelinton, Tonali i Ramsey, el trio de migcampistes dels magpies, mentre que Raphinha i Lewandowski, titulars per davant de Rashford i Ferran Torres, navegaven contra una defensa, la local, que només va viure incòmoda quan acusava la seva falta de finor per combinar des de camp propi.

En conseqüència, la producció ofensiva de la primera meitat es va limitar a un xut de Lamine Yamal al lateral de la xarxa de Ramsdale, que minuts després va blocar sense problemes un intent tímid de Fermín des de la frontal. Més perill es va ensumar a l'àrea de Joan Garcia, que va haver d'intervenir sense gaire esforç per avortar un llançament d'Elanga en una de les jugades en què Cancelo va deixar una autopista al seu carril. Una altra acció de l'extrem suec del Newcastle va estar a punt d'acabar a la xarxa. Va centrar amb potència al segon pal, però Osula, referència ofensiva dels anglesos, no va arribar a la rematada per pocs centímetres. En definitiva, la primera part del Barça a Saint James' Park va ser una prova evident que quan es viatja per Europa sempre s'ha d'estar preparat per pixar sang encara que els sortejos d'entrada semblin amables.

Barnes, un corcó a la banda d'Araujo

A la segona meitat, el decorat no va canviar gaire. Tot el contrari, podria dir-se. Esperonat per una de les aficions més fidels i especials de la Premier, el Newcastle va redoblar l'aposta física per plantar-se més sovint a l'àrea blaugrana. Els d'Eddie Howe van trobar un altra vegada l'esquena de Cancelo perquè Elanga provés una passada de la mort que Joan Garcia, atentíssim, va atrapar. El porter de Sallent també va intervenir per evitar que un xut tou de Barnes inaugurés el marcador. Res no feia pensar que el Barça abandonaria la sensació que el millor que li podia estar passant era no anar perdent el partit. Ni tan sols una ocasió claríssima (se'n va anar afaitant el pal) de Lewandowski, l'única que el polonès es va saber generar, va fer que l'ai al cor desaparegués dels més de mil barcelonistes que poblaven la part superior d'un dels fons de l'estadi.

La pel·lícula no va millorar quan Flick va haver de substituir Pedri, exhaust de tant aguantar les envestides dels oponents, i Bernal, víctima igualment de la fatiga. El pla dels blaugranes, que van acabar rifant pilotades des del darrere, va ser defensar l'empat amb dents i ungles i donant les gràcies al pal dret de Joan Garcia, que va escopir un xut amb mala bava de Barnes. No hi havia símptomes consistents per pensar en una arrencada miraculosa de Lamine Yamal o en una fuetada de Raphinha o Rashford. Tant, que la inoperabilitat dels culers en atac va acabar causant estralls a l'àrea pròpia, mal defensada quan Barnes, ara sí, va arribar sol a la rematada per fer l'1-0. Al final, però, el penal de Thiaw va obrir una via per afrontar la tornada amb més calma, però amb tots els avisos possibles encesos.