La cara menys explicada de la sortida de Dro Fernández al PSG

BarcelonaAmb la baixa de Pedri González i el calendari infernal de partits d'aquest principi del 2026, a Hansi Flick li hauria agradat tenir Dro Fernández a la seva disposició. L'entrenador alemany valorava les prestacions del migcampista de Nigrán des de la gira asiàtica de l'estiu, en què va quedar sorprès amb el seu dinamisme a la zona de tres quarts. Dro, format a La Masia des de cadet, i malgrat el breu pas pel filial blaugrana, estava cridat a unir-se als joves del planter al primer equip. Flick planificava anar-lo rodant, i per això va emportar-se una immensa decepció quan, a mitjan gener, el futbolista li va comunicar que marxaria en el mercat d'hivern després d'acceptar una de les múltiples ofertes que tenia sobre la taula.

D'entrada, la reacció de l'entrenador del Barça va ser carregar contra Dro i relegar-lo a l'ostracisme. "No vull jugadors que no visquin per als colors", va etzibar, contrariat pel que a primera vista va interpretar com una decisió unilateral del gallec i del seu agent, Iván de la Peña. En canvi, passats uns dies, Flick ha moderat el seu missatge fins al punt de relativitzar-ne la pèrdua i exculpar el futbolista. "Hauria tingut un gran futur al Barça, però això és el futbol", va expressar divendres passat. Entre la primera reacció i la segona, l'entrenador, que va ser dels últims a assabentar-se de la notícia, ha pogut recollir impressions internes i entendre millor la lletra petita associada a un moviment que el va agafar desprevingut. En aquest cas, hi ha més història que la d'un adolescent impacient que signa un contracte milionari amb el PSG. El guió és una mica més elaborat.

De fet, si el club francès ha pogut caçar el jove talent és perquè tenia una clàusula de rescissió assequible de 6 milions d'euros. Si el Barça s'hagués mogut –igual que va fer amb Lamine Yamal o Pau Cubarsí– per blindar-lo abans que fes els 18 anys el 12 de gener, aquesta llibertat hauria sigut molt més cara. I això, sobretot, és responsabilitat del director esportiu barcelonista, Anderson Luis de Souza, Deco, que lluny de fer autocrítica, va acusar Dro i el seu entorn de tenir massa pressa en una entrevista a TNT Sports. Aquesta falta de previsió es va convertir en una oportunitat per al PSG i el seu tècnic, Luis Enrique Martínez, molt ben connectat amb els agents del jove jugador, però també en una ocasió d'or perquè el Barça ingressés un traspàs net a mitja temporada per una promesa amb molt poc rodatge a Primera.

Amb només 6 milions no n'hi havia prou

El relat de la unilateralitat alimentat des del Camp Nou té una esquerda ben visible pel fet que els responsables blaugranes no han esperat a rebre l'import de la clàusula de rescissió (6 milions d'euros), sinó que han acordat amb el PSG, amb qui tenen avui molt bona relació després d'haver deixat sol Florentino Pérez amb la Superlliga, un traspàs de gairebé 8,5 milions. L'operació suposa una entrada d'efectiu ben rebuda a la caixa de l'entitat, però sobretot coincideix amb la necessitat de la junta directiva de Joan Laporta d'alliberar la llosa dels avals que van servir a l'estiu per registrar els fitxatges de Marcus Rashford i Roony Bardghji en un context de fair play financer excedit.

Fonts pròximes a la cúpula blaugrana confirmen a l'ARA que els 6 milions de la clàusula de Dro no eren suficients per cobrir els 19 milions que calia garantir conjuntament per no tenir disgustos amb les inscripcions. En canvi, amb els 8,5 que finalment s'han negociat sí que s'arribava a cancel·lar tot l'aval, part del qual també s'ha compensat amb la baixa de llarga durada de Gavi. Per a la junta, que durant tot aquest mandat s'ha acostumat a avalar els nous jugadors per garantir les seves inscripcions davant els problemes per complir el pressupost i equilibrar el límit salarial, era imprescindible eixugar aquests 19 milions abans de les eleccions del 15 de març. Dit d'una altra manera, la pressió sobre la butxaca dels directius del Barça no ha sigut estèril a l'hora de gestionar el futur d'una de les perles més llustroses de La Masia.