Jaume Guardiola: "Catalunya no es pot permetre que el Barça es gestioni amb males pràctiques"

BarcelonaL’estiu passat Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) va deixar la presidència del Cercle d’Economia i del patronat de la Fundació Esade després d’una llarga trajectòria en el món empresarial. L’exconseller delegat del Banc Sabadell i, prèviament, del BBVA torna a primera línia amb les eleccions del Barça. Reconeix ser culer de bressol i no poder dormir quan l’equip perd. També assegura estar preocupat per la situació actual del club.

Què el porta ara a tornar a la vida pública de la mà de Víctor Font?

— El que em porta a prendre partit i afegir-me a l’equip de Nosaltres és un deure cívic. Crec que una institució com el Barça, importantíssima per al país i per a la ciutat, necessita un canvi profund amb urgència.

El 2021 vostè va entrar a la comissió econòmica del Barça amb Joan Laporta com a president. Què ha canviat des de llavors perquè en aquestes eleccions es presenti amb una candidatura tan crítica amb la gestió de la qual va formar part?

— La comissió econòmica té un punt de presumpció d’independència i crec que hauria de servir molt més com a contrapès. Quan jo vaig arribar al Barça era un moment molt complex: jo estava deixant el banc i la situació del club era molt complicada. En aquell moment, Laporta anava acompanyat de dos professionals altament qualificats com eren Ferran Reverter i Mateu Alemany. També em va semblar que una figura amb la personalitat i carisma de Laporta podia ajudar a fer un pas endavant en la professionalització del club.

I la realitat quina va ser?

— Durant el temps que vaig ser a la comissió vaig estar a gust. Tots els membres que en formàvem part vam opinar de moviments clau com l’operació de CVC, l’acord amb Spotify, l’Espai Barça o la venda de drets de televisió. Però un cop en surto, no sé si per la retirada de l’aval o també per la marxa de Ferran Reverter, comencen a passar coses absolutament incomprensibles. Aquesta decepció em porta un dia a trucar al Víctor.

¿Ens podria donar cap exemple d’alguna d’aquestes operacions?

— Per a mi la primera gran sorpresa va ser l’adjudicació de l’Espai Barça a Limak. Demostra un seguit de circumstàncies absolutament absurdes. Limak no estava en el procés, va entrar-hi en l'últim moment i no complia els requisits que s’exigien. Van ser triats en contra de l’opinió del directiu encarregat de l’Espai Barça; també en contra de l’opinió del màxim executiu del projecte. Ara Joan Sentelles n’és el màxim responsable, una persona la darrera feina de la qual havia estat dirigir el Reus, un club centenari que ha acabat desapareixent. És insòlit. 

N’hi ha més?

— També hi ha el cas de les comissions a Darren Dein. 50 milions d’euros per ajudar a tancar un acord entre dues parts que fa 30 anys que treballen juntes. A més, l’operació no va passar pels protocols de contractació del club. Inconcebible. També hi ha el cas de New Era Visionary Group… És que sembla una broma, eh? El meu pare era el soci número 3 quan va morir aquest juliol. Aquest és el club que ens estan deixant. La societat catalana no es pot permetre que el Barça, un dels seus principals instruments de construcció social, s’estigui gestionant amb aquestes males pràctiques, amb aquesta sospita permanent i amb aquesta falta de transparència.

En cas de guanyar les eleccions, doncs, revisareu tots aquests contractes?

— Evidentment. Quan arribem farem el mateix que va fer Laporta amb la junta anterior, un forensic. Cal identificar què ha passat amb totes aquestes operacions. També per saber quines servituds han quedat per al futur. Un cop tinguem tota la informació recopilada, farem el que convingui.

¿Sospita que potser algú s’ha posat diners a la butxaca? El seu discurs sembla apuntar a una negligència voluntària. 

— Per respondre aprofitaré una frase que va dir el president a l’assemblea: "No hi ha més cec que el que no hi vol veure". Però tampoc vull parlar de més, el que hem d’explicar són les evidències: associacions amb socis inversemblants i pagaments de comissions irracionals.

Abans ha mencionat que durant la seva etapa a la comissió va poder opinar sobre la palanca dels drets televisius. Què tenia de diferent de la venda a CVC que proposava Tebas?

— Conceptualment eren el mateix: una venda a futur. Però hi havia diferències notables. CVC era per a tots els clubs de la Lliga i els seus ingressos es comptabilitzaven a les societats anònimes com a capital, però per a les associacions esportives com el Barça, passava a ser un crèdit. Per tant, no millorava els fons propis, i això era una pega.

Tancar la porta a CVC volia dir no poder renovar Messi.

— Nosaltres no teníem això al cap. La comissió fa avaluacions tècniques o patrimonials. És la seva missió estatutària. No es posa a analitzar si un jugador és bo o mereix ser renovat.

Quin és el diagnòstic que li faria a l’economia del Barça, ara mateix? ¿El club està lluny o prop de recuperar-se?

— Depèn de com es gestioni. S’han fet associacions dolentes i, si no s’haguessin pagat tantes comissions, l’economia del club estaria millor. Però jo soc positiu perquè el club té un potencial gran. No sabem quant costarà l’estadi, si 1.500 milions o més, però un cop acabat serà un gran generador d’ingressos. I el fet d’utilitzar jugadors de La Masia, que és una autèntica mina d’or, fa que els costos salarials s’hagin abaratit. Soc optimista. Amb una mica més de sentit comú i amb pràctiques més normals, té un clar camí cap a la recuperació.

Si Nosaltres guanya les eleccions, ¿poden garantir que no hi haurà comissions?

— No es tracta d’això, perquè la part esportiva funciona amb comissions. Per fitxar un jugador, per exemple. El que defensem és ser transparents. El Barça, per tenir espònsors, no necessita comissionistes. Això no s’ha vist mai. Nike té un interès genuí en ser a la samarreta del Barça i no es dedica a pagar comissions als clubs. Si això passés, ho explicaríem. Ser comissionista no equival a ser un delinqüent. Ara bé, hi ha comissions que són un delicte. La transparència forma part de la reforma estatutària que proposem i hem signat un compromís que, si no complim, presentarem la dimissió o ens sotmetrem a la ratificació de l’assemblea.

Diuen que el preu dels abonaments l’ha de fixar el soci.

— El preu dels abonaments ha de passar per l’assemblea. Tan fàcil com això.

Però el soci del Barça ho vol tot. Aspirar als màxims títols mantenint el model de propietat i uns preus populars en els abonaments. Això és sostenible?

— Sí. El Barça té una capacitat gegant de generar ingressos gràcies a la seva marca. Durant molts anys hem tingut la massa salarial més alta d’Europa sense canviar el model de propietat. No és cert que no puguem competir amb aquest model. El que cal és agafar el camí de la recuperació i estabilitzar-se.

¿Descarta un model de propietat híbrid com el del Bayern de Múnic? El Madrid està fent un procés de canvi del model societari.

— Nosaltres som catalans, no alemanys. No tenim la necessitat de fer-ho. Podem preservar el nostre model si tenim una governança amb un estàndard alt de qualitat i fem una reforma estatutària que el blindi. El club és dels socis, no dels clients. Sobre el Madrid, crec que han fet una mena de globus sonda i temo molt que recularan.