Les 3 claus del Sevilla-Barça a la final de Copa
La intensitat defensiva del Barça concentra el partit a camp contrari i agita la defensa sevillista
BarcelonaIncontestablement, el Barça es va proclamar campió de la Copa del Rei, en derrotar per 0-5 el Sevilla a la final. Partit rodó dels blaugranes, que no han donat cap opció al seu rival. Aquestes són les tres claus del partit:
Agressius en camp contrari
Sortir a jugar una final va estimular el Barça des de la primera acció. Al davant, hi havia un Sevilla tensionat, cohibit. Fins i tot espantat. Els primers deu minuts van ser el termòmetre perfecte per detectar que el Barça volia instal·lar-se a camp contrari. Va seleccionar bé cada acció amb pilota, per desplegar-se i moure un Sevilla que l’esperava amb un 4-4-1-1 que pretenia ofegar-li espais interiors.
Busquets ajudava a sortir de tres i les peces es col·locaven al voltant d’Iniesta, Messi i Coutinho. La pèrdua era tan controlada que el marge per pressionar era molt alt. I el Barça va tornar a estar ferotge per impedir la rèplica andalusa. El Sevilla no tenia opció.
Moure el flam sevillista
El Barça estava a prop d’aquest guió monologuista que li agrada. El de les millors nits: atacar bé (controladament des del darrere o, si calia, en llarg, llarguíssim des de Cillessen) i defensar-se en camp contrari. El Sevilla, privat de l’opció de córrer i amb poc bagatge ofensiu per les bandes, tremolava quan l’acció s’acostava a la seva àrea. Luis Suárez va ser un maldecap per a Mercado.
El central argentí va caure en tots els paranys de l’uruguaià, que l’arrossegava amb desmarcatges en profunditat. El desajust que generava cada pas enrere de Mercado era un metre més perquè el Barça filtrés passada. Aquesta inestabilitat defensiva andalusa va facilitar tots els gols.
Mantenir la concentració i l’agressivitat
Només hi va haver un tram de partit al primer temps en què el Sevilla va aixecar el cap. Va ser a través de les incursions de Navas per la dreta.
Mudo Vázquez no trobava la tecla del tres contra dos que li havia funcionat al Pizjuán i tot el poder exterior dels andalusos naixia dels un contra uns del sevillista contra Alba. Però el Barça va defensar fortament les centrades. Estava molt ficat en la final. Tant, que a la represa no va permetre que el ritme baixés. Va seguir anant-hi fort a la pressió, home a home a dalt, i va bloquejar el desig de contraatac sevillista.
El partit va mantenir-se en el mode monòleg que va permetre la golejada.