Qui continuarà (i qui pot tornar) al Barça si Laporta revalida la presidència?
S'esperen canvis a l'estructura esportiva i econòmica en el proper equip directiu blaugrana
Barcelona"Ser directiu del Barça és molt llaminer. No cobres per ser-ho, però t'obre moltes portes i et dona rellevància social. Enganxa tant que costa deixa-ho". La reflexió, que pertany a una persona que ha freqüentat tant la llotja com els despatxos nobles del Camp Nou, ressona especialment quan s'acosten les eleccions. L'actual president, Joan Laporta, les ha de convocar en les pròximes setmanes. I com ja va publicar l'ARA, la seva intenció és no esperar-se gaire. Se les imagina abans de Setmana Santa i del tram decisiu de la temporada, amb un cap de setmana assenyalat en groc al calendari: el del 21-22 de març, en què el Rayo Vallecano visita el Camp Nou. Tot i tenir temps fins al 15 de juny, el dirigent blaugrana és partidari de revalidar el seu mandat a les urnes amb tots els títols per resoldre's i alguns mesos de coll per tancar l'exercici econòmic 2025-26.
El procés electoral s'acosta i ja hi ha tres socis –Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana– que hi han anunciat precandidatura. Hi haurà temps per escoltar les seves propostes i veure els perfils que els donen suport. Mentrestant, Laporta ha de començar a saber amb quins directius actuals pot comptar en cas de ser reelegit. A diferència de les eleccions del 2021, aquesta vegada no haurà de presentar un aval amb el 10% del pressupost per prendre possessió, així que tindrà menys necessitat de sumar socis amb grans patrimonis a la seva causa. Amb tot, per estatuts ha de reunir un mínim de 14 directius per formar govern. Fa cinc anys va arribar al poder amb 18 i ara són 16 els que l'acompanyen. Durant el mandat han renunciat al càrrec dos vicepresidents, Eduard Romeu i Juli Guiu, i el directiu responsable de l'Espai Barça, Jordi Llauradó. A canvi, fa un any va incorporar Sisco Pujol.
Eduard Romeu, temptat per tornar a ser l'home fort econòmic
Guiu i Llauradó van abandonar el vaixell per profundes diferències amb la gestió presidencialista de Laporta. El primer va renunciar després que el mandatari decidís pagar uns 50 milions de comissió a Darren Dein pel contracte de Nike, mentre que el segon va dir prou quan el club va adjudicar les obres del Camp Nou a Limak. En canvi, Romeu va dimitir perquè necessitava temps i diners per començar un nou projecte professional. Quasi dos anys després del seu acte de comiat com a vicepresident econòmic del Barça, l'ex mà dreta de José Elías a Audax ha endreçat la seva situació i podria tornar a formar part de la junta. Laporta, amb qui no ha perdut el contacte, li ha demanat que el torni a acompanyar en la reconstrucció del club, però Romeu, que continua vinculat a la fundació del club, encara s'ho està pensant.
El president explora efectius per a la seva directiva perquè no té clar que tots els actuals membres de la cúpula aguantin un segon mandat. L'opció de recuperar Romeu, de fet, neix dels dubtes que hi ha sobre dos perfils tècnics que hi ha a l'actual govern, tots dos sumats a la causa després que el soci votés Laporta el 2021. Ara mateix no és clar que Ferran Olivé segueixi a la junta. Tresorer i responsable d'explicar els números als socis en les últimes assemblees telemàtiques, podria fer un pas al costat i dedicar-se als seus projectes. A més, si Romeu acaba tornant, tindria un motiu més per renunciar a la seva condició de directiu. D'altra banda, Àngel Riudalbas, amb molta feina a les seves empreses, també medita si continuar a la directiva. El dirigent responsable del Barça Innovation Hub ha passat de ser molt pròxim a l'entorn de Laporta a tenir-hi una presència més discreta.
Elena Fort i la pugna per la vicepresidència esportiva
Hi ha altres noms propis que han acompanyat Joan Laporta des del primer dia. Formen part del seu nucli dur, persones de la màxima confiança del president i que ocupen alguns llocs estratègics a l'organigrama. És el cas de Rafael Yuste, vicepresident primer i encarregat d'assumir la presidència si hi hagués algun contratemps amb Laporta; Josep Cubells, secretari de la junta; o Elena Fort, vicepresidenta institucional, portaveu i responsable de l'Espai Barça. Josep Ignasi Macià (àrea social) i Alfons Tito Castro (àrea de seguretat) són altres companys de viatge que ja eren presents en el primer mandat de l'advocat barceloní.
Entre ells, n'hi ha dos que han estat a punt de saltar. Un és Rafael Yuste, que va rebre una oferta de l'Aràbia Saudita per ser CEO de l'Al-Nassr. D'això, però, fa gairebé un any. La proposta segueix estant sobre la taula, però, de moment, Yuste no l'ha acceptat per incompatibilitats amb la seva empresa, malgrat que l'actual vicepresident no l'ha descartada del tot. En qualsevol cas, el seu pes en aquest mandat presidencial ha anat de més a menys, per la qual cosa no seria estrany que renunciés a la vicepresidència esportiva. Si es confirmés, seria Joan Soler, directiu responsable del futbol formatiu, qui ocuparia la parcel·la. En tot cas, però, en aquest àmbit ningú tindrà més poder que l'excunyat del president, Alejandro Echevarría.
Als despatxos del Camp Nou també s'ha especulat amb la sortida de Maria Elena Fort. L'única dona que hi ha a la directiva ha notat el desgast d'un mandat molt intens en la seva àrea, marcada pels retards en la remodelació del Camp Nou i la gestió de l'Espai d'Animació. Ha estat aquest últim cas, per les protestes dels aficionats que en formaven part, el que ha provocat més maldecaps a l'advocada barcelonina, que ha arribat a viure moments incòmodes o de molta tensió.
"Laporta té una política molt clara: si no estàs bé, marxa. Siguis directiu, executiu o treballador", apunten des d'Aristides Maillol, on vaticinen que "anirà just de directius" en unes eleccions que, molt probablement, es convocaran formalment la setmana que ve.