Cubarsí i la realitat que els culers es resisteixen a veure
Hi ha una temptació massa recurrent: mirar cap a l’àrbitre quan el mirall incomoda. És humà. És reconfortant. I, sovint, poc edificant. Després de l'ensopegada d'aquest dilluns a Montilivi, la segona seguida en menys d'una setmana, el barcelonisme ha tornat a buscar refugi en el greuge. Però no tots els problemes de l'equip de Hansi Flick vesteixen de negre.
El duel a Girona no es va escapar només per una o dues decisions puntuals de Soto Grado i el seu col·lega de VAR. Es va escapar sobretot perquè el Barça va tornar a mostrar mancances incompatibles amb voler competir per tot. Costarà revalidar la Lliga si es normalitzen segons quines concessions. D'entrada, pel que fa a la gestió dels efectius. Perquè si a Lamine Yamal li fa mal la panxa, no és prudent que torni a competir els 90 minuts. Esprémer un talent adolescent en aquestes circumstàncies no parla precisament bé de la profunditat de la plantilla.
Seguint amb el crac de Rocafonda, aturem-nos també en el penal que va malbaratar després de llevar-li la responsabilitat a Raphinha, un especialista reputat des dels onze metres. Que prengués la pilota de les mans a un dels capitans no és una anècdota simpàtica, sinó un mal símptoma amb impacte en el marcador tant o més negatiu que una falta no xiulada.
La polèmica tampoc ha de tapar el debat sobre la convivència de Fermín i Olmo en un onze amb tres referències en atac. El més fàcil és tornar a culpar De Jong del desori, però la realitat mostra que la baixa de Pedri es nota menys si els qui acompanyen el neerlandès són Marc Bernal o Eric Garcia. Ara bé, si es vol avançar el de Martorell a la medul·lar, cal que l'equip tingui alternatives fiables en una defensa que va perdre Iñigo Martínez i que s'ha reforçat a l'hivern amb Cancelo, un futbolista que Flick no compra. Quants fitxatges ha decidit l'alemany des que entrena el Barça? O més ben dit: quants dels que ha suggerit han acabat arribant? Zero i zero.
A despit de tot plegat, segur que l'entrenador buscarà la solució a les "quatre coses" que Cubarsí, un altre barbamec amb més competències de les que li tocarien, va assenyalar amb molt bon criteri com les causants d'aquesta petita sotragada. El jove central sap de què parla. Llàstima que Laporta i Font, immersos ja en campanya, insisteixin amb el populisme arbitral i no amb una realitat més difícil de pair pel soci a mitja temporada.