El declivi de Gil Manzano, l'àrbitre que posa d'acord culers i pericos
La FIFA ha descartat l'extremeny per al Mundial
BarcelonaEl declivi de Jesús Gil Manzano és oficial: la FIFA l’ha descartat per al Mundial de 2026. Pierluigi Collina ha preseleccionat 16 àrbitres europeus, i l’absència de l’àrbitre extremeny ha sigut una de les grans sorpreses de la convocatòria. Entre els candidats apareixen noms reconeixibles com els de Szymon Marciniak, Clément Turpin, Istvan Kovacs o José María Sánchez Martínez, l’únic representant espanyol.
La decisió de la FIFA és un cop baix per a GilMan, que veu com se li escapa l’últim tren per assistir a un Mundial. El col·legiat de San Benito ho tenia tot de cara després de xiular al Mundial de Qatar però des de llavors ha encadenat actuacions molt deficients que han soscavat el seu prestigi internacional.
El Mundial de Qatar, una pista d'enlairament per a Gil Manzano
De fet, el Mundial de Qatar va ser un punt d’inflexió per a l’arbitratge espanyol. La FIFA havia preseleccionat Jesús Gil Manzano, Antonio Mateu Lahoz i Carlos del Cerro Grande per a la cita mundialista, i el Comitè d’Àrbitres nacional (CTA) va decidir eliminar la normativa del límit d’edat, estipulada en els 45 anys, per mantenir vives les opcions dels més veterans.
Finalment, Pierluigi Collina, el responsable de triar els col·legiats, es va decantar per Mateu. El valencià va completar bones actuacions fins als quarts de final, on va perdre el control de l’Argentina - Països Baixos, en què va mostrar 15 targetes, el rècord en un partit mundialista.
Un cop finalitzada la temporada 2022-23, Mateu i Del Cerro van penjar el xiulet i van deixar via lliure a GilMan, que es va quedar com a únic representant espanyol al grup elit, la màxima categoria UEFA. Aleshores tenia 38 anys i una dilatada experiència internacional: havia assistit a l’Eurocopa del 2016 com a quart àrbitre i havia participat en la Copa Amèrica 2021 com a representant europeu.
De cara al Mundial del 2026, la FIFA no considerava cap altra opció que no fos Gil Manzano, ja que les alternatives –Hernández Hernández i Sánchez Martínez– estaven a la categoria First, una segona divisió internacional, i era difícil pronosticar que serien capaços d’evolucionar prou de pressa per avançar l’extremeny.
Una col·lecció de polèmiques sonades
La caiguda sense frens de Gil Manzano és difícil d’explicar tenint en compte que va debutar a Primera Divisió el 2012 i, per tant, la seva dilatada experiència li atorgava certa maduresa arbitral. Una de les primeres polèmiques destacades es va produir a la jornada 37 de la temporada 2022-23. Va dirigir un València-Espanyol i un reguitzell de decisions desencertades van condemnar el club perico al descens. Aquella mateixa temporada també es va erigir protagonista en un Osasuna-Barça expulsant Lewandowski i fent constar que s’havia tocat el nas en senyal de disconformitat, fet que va provocar una sanció de dos partits addicionals per al davanter polonès.
El curs següent, el CTA el va designar per dirigir la visita del Madrid a Mestalla. Amb empat al marcador, els blancs cremaven les naus per aconseguir el gol de la victòria, que va arribar gràcies a una rematada de cap de Bellingham… però Gil Manzano, incomprensiblement, va xiular el final del partit un segon abans i va impedir que el Madrid sumés els tres punts.
La mala premsa nacional no va afectar la seva reputació internacional i la UEFA el va convocar per ser cap de cartell a l’Eurocopa d’Alemanya del 2024. Les expectatives eren altes però el seu debut va ser un malson: un córner mal decretat a favor de França va acabar en gol i els jugadors austríacs no es van mossegar la llengua davant dels mitjans de comunicació. Roberto Rosetti, el responsable arbitral, el va fulminar sense contemplacions i el va enviar cap a casa tot i haver xiulat només un partit.