La fe barcelonista de Marc Casadó, explicada a través d'una nit de bogeria
Tot i les urgències del Barça i l’interès d’equips europeus, el migcentre manté l’objectiu de continuar la seva carrera com a blaugrana
BarcelonaLa setmana en què el Barça de Hansi Flick va espantar Europa, golejant el Reial Madrid al Bernabéu i el Bayern de Múnic a Montjuïc, ho va fer amb Marc Casadó com a motor de l’equip. El migcentre de Sant Pere de Vilamajor, jugant amb el cor a la mà, ràpidament es va convertir en una icona del barcelonisme. Però la realitat és que, només uns mesos abans, quan li vessaven les llàgrimes després de perdre amb el Barça Atlètic la final del play-off d’ascens a Segona, el seu futur com a blaugrana no estava gens clar. Flick, que se l’havia estudiat en vídeos, des de la distància, li va donar una oportunitat a la pretemporada i va salvar-lo d’una sortida.
Aquest estiu, mentre planaven rumors d’una possible venda per quadrar els comptes del club, Flick va tornar a intervenir: li va donar la titularitat al Ciutat de València. Va ser la resposta del tècnic als rumors sobre una sortida que la direcció no veuria amb mals ulls si l'oferta fos de 30 milions o més. Si bé un any abans Casadó es plantejava continuar la carrera fora del club de la seva vida, amb l’etapa del filial ja tancada, l’opció d’un traspàs ha tornat a envoltar-lo aquest estiu. Amb el mercat obert, Casadó va reconèixer al seu entorn més proper que aquesta temporada li costaria molt tenir minuts. A la consolidada parella que formen Frenkie de Jong i Pedri s'hi ha sumat una gran versió de Gavi. I aviat tornarà Marc Bernal.
La situació del club obliga a escoltar totes les ofertes que arribin, com passa amb Fermín López i el Chelsea, tal com va explicar l'ARA. Diversos equips europeus han preguntat també per la situació de Casadó, que d’entrada només pensa a vestir els colors blaugrana. “Si hi ha alguna possibilitat de jugar, es quedarà sigui com sigui”, asseguren des del seu entorn, conscients de la quilometrada que ha hagut de recórrer fins a arribar a formar part de la plantilla del primer equip. El seu cas no és com els de Lamine Yamal o Pau Cubarsí, instal·lats en l'elit en edat adolescent. Ell ha hagut de cremar les etapes dels futbolistes que no exploten tan d'hora. Farà 22 anys el 14 de setembre.
Descrit com “un culer de cap a peus” per aquells que més el coneixen –asseguren el mateix de la seva família– Casadó ha anat guanyant-se la simpatia de l’afició. Una de les nits més especials que va viure, curiosament, va ser sense la pilota als peus. Després que el Barça guanyés la Lliga a Cornellà, Casadó va anar a celebrar-ho a Canaletes com un seguidor més. Té la fotografia fixada al seu compte d’Instagram. És la primera que es veu en entrar-hi. I en part, és aquest sentiment el que el manté amb la convicció de seguir a Barcelona, tot i que ell mateix sigui conscient que serà difícil guanyar-se els minuts.
El sentiment culer l’ha heretat de família. Poques persones ho saben millor que Quim Vergés, membre de la Penya Barcelonista Vilamajor. És habitual veure-hi els pares del Marc seguint els partits al local i durant l’etapa al futbol base també hi anava el mateix futbolista. “Hem viscut la seva temporada amb un orgull enorme. A diferència de l’any anterior, que va ser més gris, aquest any ha estat increïble. Estem orgullosos que sigui d’aquí. Ens dona molta trempera”, explica el Quim. A la celebració del títol de Lliga a Montjuïc va acabar onejant una bandera blaugrana amb la seva mare a la gespa.
Un astre més de la galàxia Mendes
Flick va enviar missatge posant-lo com a titular contra el Llevant. No va ser la millor actuació del vallesà, que va ser substituït a la mitja part amb Marcus Rashford. L’any passat, Casadó era l’escombra d’un equip voraç a l’hora de pressionar. En aquests primers partits, amb falta de rodatge, al Barça li està costant trobar la mateixa energia per recuperar la pilota, sobretot a la davantera, un aspecte que de retruc també afecta les actuacions de Casadó.
Ara, instal·lat ja al primer equip, ha esvaït els dubtes que tenien algunes persones del club. “Hi havia qui creia que no tenia prou nivell per arribar-hi, perquè com a pivot es requereix una pulcritud extrema. Sempre ha complert, també com a lateral. És un jugador compromès, molt treballador i un 10 com a persona, d’aquells que només sumen”, explica una de les persones que l’ha vist créixer. El braçalet sempre l’ha portat cosit al braç. Al filial era un dels encarregats d’ajudar els nouvinguts. Ho sap bé Gerard Martín, a qui va acompanyar quan va aterrar del Cornellà.
Aquesta ha estat una temporada de canvis per a Casadó. No només s’ha independitzat, sinó que també ha canviat de representant. Ha confiat la gestió de la seva carrera a Jorge Mendes. En concret, a l’oficina que té a Barcelona, que té en cartera Alejandro Balde, Ansu Fati, el prometedor Guille Fernández i la joia de la corona, Lamine Yamal. Tot i que les urgències econòmiques del club només permeten penjar el cartell d’intransferibles a pocs jugadors, Casadó sempre ha estat disposat a lluitar per un lloc a la plantilla.