Florentino Pérez, un home amb poca memòria
BarcelonaSentir Florentino Pérez assegurant que "el cas Negreira és l'escàndol més gran de la història del futbol" posa de mal humor. Cal tenir poca memòria, mala fe o no saber gaire de futbol per dir una bajanada com aquesta. Al futbol mundial s'han enviat a Segona Divisió clubs com la Juve o el Milan per delictes esportius, s'han trobat equips controlats per grups mafiosos, s'han assassinat persones i s'ha vist com dictadures amb les mans tacades de sang organitzaven torneigs i gestionaven clubs com si res. Dictadures amb les quals Florentino fa negoci.
Però ara resultarà que l'escàndol més gran de la història del futbol és el cas Negreira. Tenim obert un procediment a Turquia amb més de 100 àrbitres involucrats en una xarxa d'apostes, proves que es van comprar vots per organitzar Mundials i Benito Mussolini pressionant àrbitres el 1934, però segons Pérez aquest cas és pitjor. Pitjor que el cas Di Stéfano, per exemple. Per llogar-hi cadires.
Pérez fa populisme. Quan diu aquestes coses parla als seus socis i aficionats. Li toca fer aquest paper. És normal que el barcelonisme s'enfadi i es defensi, i recordi al president del club blanc que ells tampoc tenen un currículum lliure de pecats. Però el barcelonisme tampoc pot mirar cap a una altra banda i fer veure que aquí no ha passat res. El que hauria de fer mal als aficionats del Barça és que les seves directives hagin donat munició a Florentino amb aquests pagaments ben estranys a Negreira i família.
Si el president del Madrid pot alçar la veu és perquè hi ha un cas obert amb unes operacions que no s'entenen, com aquests 60.000 euros del 2005 en "regals d'àloe vera". Una cosa és dir que el Barça va manipular la competició comprant àrbitres com diu el Madrid sense cap prova clara que ens ho demostri i una de ben diferent donar per fet que aquí el club blaugrana ha actuat a la perfecció.
Costa entendre el motiu d'aquests pagaments exagerats per uns suposats serveis d'assessorament que els entrenadors del club no recorden. Costa entendre les xifres i especialment costa entendre els companys de viatge triats, poca vista. Cal saber si aquí algú ha volgut posar la mà a la caixa o si es tractava d'intercanvis de favors entre persones que es coneixien des de feia anys. Siguem sincers. Què diria el barcelonisme si el Madrid hagués fet aquests negocis? És lícit rebel·lar-se contra els atacs de Florentino, però també hauria de ser-ho exigir saber tota la veritat sobre aquest cas. Florentino té poca memòria, quan vol, però preocupa una mica que molts testimonis del Barça tampoc recordin res d'aquest cas.