L'atzagaiada més contundent de Laporta
BarcelonaL'atzagaiada més contundent de Laporta en relació amb l'Espai Barça no va ser la seva aparició protagonista a l'anunci d'un retorn al Camp Nou pel Trofeu Joan Gamper que mai es va produir. L'atzagaiada més contundent de Laporta en relació amb l'Espai Barça va tenir lloc el 8 d'octubre del 2021, quan encara no havien començat les obres de remodelació del Camp Nou. El president blaugrana aleshores va informar als micròfons de RAC1 que el primer equip masculí del Barça se n'aniria "un any a jugar al Johan Cruyff, amb 40.000 o 50.000 espectadors".
Aquelles declaracions van fer que més d'un arquitecte s'empassés un xiclet al sentir-les. Des del punt de vista logístic, la impossibilitat de dur a terme el propòsit de Laporta era ben clara. De raons n'hi havia moltes, i la primera era que ben a prop del Johan Cruyff passa l'autopista B-23, que bloqueja qualsevol intent d'ampliació megalòmana. Coses de la vida, aquest diumenge el Barça, davant el València, finalment jugarà un partit oficial en aquest estadi. Però amb 6.000 espectadors, l'aforament amb el qual va ser creat.
Només Laporta sap per què va fer unes declaracions com aquelles. ¿Les va improvisar o algú li va aconsellar que les fes? ¿Amb quin fonament i amb quin propòsit? Sigui com sigui, des d'aquell moment s'han anat acumulant en un abocador quilos i quilos d'informacions i promeses incomplertes per part de la junta directiva de Laporta sobre el retorn al Camp Nou. ¿Era necessari posar-se l'autopressió del novembre del 2024 com a primera data de retorn? ¿Era necessari caure en el mateix error aquest estiu de cara al Gamper? ¿Cal ara la incertesa constant de no saber on jugarà el Barça el seu pròxim partit com a local? Els socis i els seguidors haurien entès unes dates més laxes respecte al retorn. El problema va començar quan el màxim argument exposat per la junta per haver escollit Limak com l'empresa constructora era la seva rapidesa.
Els continus incompliments creen frustració al soci i a l'aficionat. I la frustració acostuma a tenir dos camins. El primer és el que vivim fins ara: abraçar-se a la resignació i tenir la paciència que el retorn al Camp Nou algun dia, tard o d'hora, serà una realitat. Aquest camí serà majoritari, sobretot, si a l'equip de Hansi Flick continua entrant-li la pilota. Però la frustració també té la capacitat de transformar-se en ràbia si el context esportiu no és tan propici. Mentrestant, la vicepresidenta institucional, Elena Fort, va descartar a SER Catalunya que Limak rebi cap penalització pels retards perquè "no hi té cap incidència directa". Aleshores, qui en són els responsables?