Mai no és tard per convèncer Flick: els apunts en calent del València-Barça

BarcelonaGolejada d'escàndol del Barça contra un València terrorífic a la Copa del Rei. Els blaugranes ja són a les semifinals gràcies a una actuació brillant coronada per un hat-trick de Ferran Torres. A continuació, uns apunts en calent.

Arguments per alimentar un debat. Dotze gols –set més cinc– en dos compromisos contra el Barça s'ha empassat el pitjor València de la història recent. Quatre de Ferran Torres. Allunyat definitivament de la banda, l'atacant de Foios està aprofitant els descansos de Lewandowski no només per veure porteria, sinó per demostrar-li a Flick que el futur a curt termini potser demana jugar amb un punta més mòbil, més obsedit amb la desmarcada que amb la rematada. Res a dir a aquestes altures sobre el rendiment individual del polonès, però tampoc cal obviar que sense ell l'equip és encara més golejador. Des de Cap d'Any, Flick l'ha assegut contra el Betis (5-1) i dos cops davant del València (7-1 i 0-5). Ehem.

Quina parelleta. El Barça va abassegar a Mestalla perquè va desplegar el seu pla i va exhibir l'encert rematador de principis de temporada. Poc va importar que Corberán sortís amb cinc defenses. La pressió va funcionar i les desmarcades van ser punyents. Però cal aturar-se en el rendiment dels quatre del darrere, l'atreviment dels quals va propiciar que els del davant poguessin golejar. Com a mostra, el primer gol, el més important. Cubarsí, que ho juga tot, va trencar línies amb la passada per a Balde, que al seu torn va habilitar Ferran. Defenses generant atac, una màxima compartida també per Eric Garcia, a qui Flick comença a creure's com a central (mai no és tard per convèncer-lo). Amb Iñigo Martínez ja recuperat per a la causa, quan jugarà Araujo? Crispetes al microones.

Ni groga, tu. La visita més plàcida mai imaginada a Mestalla va estar a punt de deixar Pedri coix com a mínim per a uns quants dies. Ja vencien els blaugranes quan Guillamón va entrar intentar aturar el migcentre canari en una transició vertical amb una entrada de la mateixa categoria que la que el Madrid ha convertit pràcticament en un assumpte d'estat aquests dies: la de Carlos Romero a Mbappé. Ortiz Arias va assenyalar falta sense groga i des del VAR no van animar el col·legiat madrileny a revisar la jugada per modificar el color de la targeta. Què hem de pensar? Que l'expulsió no es va valorar perquè Florentino no denunciés el greuge? Que Ortiz, madrileny, no volia deixar el pobre València amb 10? Mandra, sí.

Un club social. Com que l'equip va guanyant partits i ja ha deixat enrere el sotrac de finals del 2024, passa desapercebut que Ansu Fati hagi tornat a caure el primer de les convocatòries quan hi ha excés d'efectius. Des de dins del club li han dit per activa i per passiva que no jugaria i que el millor era que es busqués un equip al mercat d'hivern, però ell ha optat per quedar-se quiet i cobrar la tercera fitxa més alta de la plantilla per ni tan sols aspirar a jugar algun minut en partits resolts per la via ràpida. Trista imatge, la de l'hispanoguineà, una joguina trencada a causa del pèssim consell dels que van permetre que no s'operés de les lesions musculars. I mala peça al teler per al Barça, que més que un club, per a Fati sembla una ONG.