La samarreta fantasma del Barça
Molta gent ha comprat en botigues no oficials una peça rosa pensant erròniament que és la segona equipació del Barça
BarcelonaDes que el Barça va signar amb Nike a la segona meitat dels anys noranta, l'equipació del club ha estat en evolució constant. Cada any se'n canvia el disseny. Primer de manera més tímida i últimament de manera més radical. Respon, com és lògic pensar, a una raó comercial. Si la samarreta és diferent a cada temporada, l'equipació de seguida queda obsoleta i molta gent accepta comprar-se la nova per estar al dia del club del seu cor. No és una cosa exclusiva del Barça. Passa a tots els equips professionals. I així es fa negoci amb un producte que supera els 100 euros.
Molta gent la vol tenir, però no tothom hi arriba. I és aquí on entren en joc les falsificacions. De samarretes falses –i, per tant, més barates– n'hi ha hagut sempre. El que passa és que, amb les compres per internet, la seva distribució s'ha multiplicat exponencialment. Per què cal gastar-te 134,99 euros a la Botiga Barça per comprar una samarreta oficial de Lamine Yamal quan per Amazon la pots comprar falsa per menys de 50?
El mercat està farcit de samarretes falsificades de tots els clubs de futbol
Falsificar una samarreta és relativament fàcil. Això sí, primer cal saber exactament què s'ha de copiar i després cal tenir temps per fer-ho. Per això quan els grans clubs esportius estan treballant per dissenyar una nova equipació, tot el procés es tracta gairebé com una qüestió d'estat. El secretisme és màxim i les clàusules de confidencialitat, molt estrictes. Tot i això, sempre acaba havent-hi filtracions. "Nike i les multinacionals esportives acostumen a assenyalar els clubs, però totes les filtracions acaben sent dels seus proveïdors de material", explica una persona que durant molts anys s'ha ocupat de les samarretes al Barça.
Així, és habitual que el disseny acabi sortint a la llum, abans fins i tot que els clubs el facin oficial. Però aquest estiu ha passat una cosa curiosa. De cop, els carrers s'han inundat amb samarretes de color rosa fluorescent. Suposadament, era la segona equipació del Barça per al curs 25-26. El club no n'havia dit res, però, així i tot, molta gent n'ha adquirit per internet, on es pot comprar per menys de 30 euros. Quina ganga! O això pensaven molts. Resulta que la samarreta no només és falsa, també és fantasma. "No sabem d'on ha sortit ni qui se l'ha inventat, però no és la que portaran els jugadors", asseguren des dels despatxos nobles, on la sorpresa és majúscula.
El procés per elaborar una samarreta és complex. Comença uns dos anys abans que es posin a la venda. En el cas del Barça, Nike es posa en contacte amb el club i fa un sondeig per saber si hi ha alguna efemèride o fet destacat en l'any en qüestió. Si la resposta és afirmativa, miren d'ajustar-se al que toqui. Així, per exemple, aquesta temporada 2024-25, la del 125è aniversari, s'ha picat l'ullet a la primera samarreta del 1899 i a la del centenari.
El nou acord amb Nike no altera el procés d'elaboració de les samarretes del Barça
Barça i Nike han prorrogat recentment el seu acord, però a grans trets, el procés d'elaboració de la samarreta no ha canviat gaire. La idea de la multinacional és que una temporada hi hagi un disseny convencional i, la següent, un de trencador. "No és obligatori que sigui així, però és la seva proposta", detallen des del Barça. A més, Nike té diferents ciutats de referència, com Barcelona, París, Milà i Londres, i té una cura especial amb el disseny. Tot i això, el Barça té dret de veto, segons asseguren al club. "Però a la pràctica no s'aplica perquè estem involucrats en la fabricació des del primer dia i ja ens avancem a possibles problemes".
Després de fer els primers esbossos a Oregon, quan falta un any i mig perquè l'equipació es posi a la venda, els responsables de Nike es desplacen a Barcelona per veure's amb la cúpula del club. És una reunió selecta on a vegades només hi ha el president, el CEO –quan el Barça en tenia– i un responsable de màrqueting. Es fa a porta tancada, amb el màxim secretisme. D'un maletí, els nord-americans en treuen diferents propostes i allà s'escull la samarreta guanyadora. "Les altres, o bé desapareixen o bé es poden proposar en anys posteriors". La mare dels ous és la primera equipació, que és la que més es vendrà i per a la qual hi ha més urgència. Però també s'ha d'escollir la segona i la tercera samarreta.
Tothom s'obre de braços i es pregunta d'on ha sortit la samarreta
Tornant al misteri de la samarreta rosa fluorescent, és en aquest punt on tothom s'obre de braços i no s'entén què pot haver passat. Perquè des del club asseguren que "en cap cas" aquest disseny va estar sobre la taula. Per tant, no només neguen que sigui la segona equipació d'aquesta temporada, sinó que insisteixen que "no era una de les propostes" que va presentar Nike. Ras i curt: algú se la va inventar, la va posar a la venda i la gent la va comprar de manera massiva. "S'ha d'admetre que el disseny és atractiu. I que podria ser perfectament obra de Nike. Però això és tot. No té res a veure amb nosaltres. No l'havíem vist mai", expliquen des de les oficines blaugranes.
És impossible saber quantes unitats se n'han venut. L'únic que hi ha del cert és que encara es pot trobar per internet. L'altre dubte és si el club emprendrà accions legals contra les empreses que es dediquen a falsificar productes utilitzant el segell del Barça però sense pagar-ne el cànon corresponent. L'ARA ha fet la consulta, però no n'ha obtingut resposta. L'únic que expliquen és que la segona equipació real és la groga en homenatge a Kobe Bryant. Per tant, qui tingui la rosa fluorescent, sentint-ho molt... l'han enredat.