El secret del Barça de Flick
El conjunt blaugrana va aixecar a base d'entusiasme un 0-2 davant el Reial Madrid que l'apropa molt al títol de Lliga
BarcelonaEl Barça de Hansi Flick és un animal que es mou a base d'entusiasme i Tennessee Williams ja ens va advertir que aquesta és la cosa més important que hi ha a la vida. L'entusiasme atenua les pors, alleugereix les cames, potencia la ment i fa que una plantilla que no és ni molt menys la millor d'Europa aconsegueixi meravelles. Amb aquest estat emocional incorporat ja et pots trobar un lleó enmig de la sabana que estaràs convençut de les teves possibilitats de vèncer. I el Barça es va trobar aquest diumenge un lleó en forma de 0-2 en el minut 14 contra el Reial Madrid. Però abans ja se l'havia trobat contra rivals com l'lnter de Milà i l'Atlètic de Madrid i la situació va acabar amb el lleó pregant misericòrdia. El secret d'aquestes remuntades nascudes de la ment és l'entusiasme.
Poques definicions visuals d'entusiasme poden haver-hi millors que el que va passar ahir a l'Estadi Olímpic Lluís Companys entre els minuts 19 i 45 del clàssic davant el Reial Madrid. En aquests 26 minuts, el Barça va fer quatre gols, que van servir per passar del 0-2 al 4-2, i va accelerar l'espai-temps. Van ser 26 minuts, però en van semblar només 10. La defensa blanca va veure passar durant aquest tram de partit un AVE rere un altre sense tenir l'opció d'agafar-ne cap. No hi havia andana, només caos, al voltant. Que li diguin a Lucas Vázquez, que encara es pregunta què li ha fet a Raphinha perquè el brasiler el deixés en evidència en el quart gol blaugrana.
A qualsevol equip del món, que el Madrid es posi 0-2 per davant quan encara hi ha gent entrant a l'estadi li arruïna la tarda. Sobretot si vens de quedar eliminat a la Champions. Però l'actitud d'aquest Barça imberbe es resumeix amb la filosofia que va mostrar Lamine Yamal a Movistar+ només acabar el clàssic. "El partit de Champions ja el tenen oblidat [assenyalant l'afició] i nosaltres també". I després va afegir: "Li vaig dir a la meva mare que la Champions es juga cada any. Ho seguirem intentant fins que la guanyem". Ho va explicar amb la mateixa tranquil·litat que va celebrar l'empat a dos plegant-se de braços.
Set remuntades a base d'entusiasme
"No és la raó la que ens porta a l'acció, és l'emoció", va dir el filòsof i biòleg Humberto Maturana. El Barça ha aconseguit posar-se per davant o empatar, encara que fos momentàniament, en set partits d'aquest curs que perdia per dos gols de diferència. I, en sis dels casos, ho ha fet contra rivals de nivell Champions. La primera remuntada va arribar el 21 de gener a l'Estádio da Luz. El Benfica guanyava per 3-1 en el minut 30 i per 4-2 en el 68, però el Barça va acabar imposant-se per 4-5 amb un gol de Raphinha en el 96. La segona mostra d'entusiasme extrem de l'equip de Flick va ser el 25 de febrer a la Copa davant l'Atlètic de Madrid. Els de Diego Simeone es van avançar per 0-2 en el minut 6 i el Barça en el 41 ja guanyava per 3-2 un partit que Sorloth va empatar amb un gol en el 93, que va significar el 4-4.
L'Atlètic de Madrid no va aprendre la lliçó o l'entusiasme del Barça va ser massa per a ells. Perquè al Metropolitano ja ho veien tot guanyat quan Sorloth va fer el 2-0 en el minut 70 en el partit de Lliga del 16 de març. Pocs equips haurien seguit amb la tovallola agafada. Un d'ells, el Barça. El duel va finalitzar 2-4. El tercer a passar per l'adreçador dels nois de Flick va ser el Celta de Vigo el 19 d'abril, que va situar-se 1-3 a Montjuïc a la Lliga en el minut 62 i es va emportar un 4-3. Després ja van venir els dos partits de l'eliminatòria de semifinals contra l'Inter de Milà, la qual, malgrat que va acabar amb l'eliminació blaugrana, va veure com el Barça aixecava en tots dos enfrontaments dos gols de diferència.
A l'anada, el 30 d'abril a Barcelona, Dumfries va fer el 0-2 en el minut 21 i Ferran Torres el 2-2 en el 38. A la tornada, dimarts passat a Milà, l'Inter va marxar amb un 2-0 al descans i Raphinha va fer el 2-3 en el 87. Ahir contra el Reial Madrid, el 0-2 del minut 14 va passar a ser un 3-2 en el 34 i un 4-2 en el 45. Amb aquests quatre gols, el Barça n'ha fet un total de 16 en 4 partits contra els blancs aquest curs que han servit per embutxacar-se quatre victòries. És a dir, una mitjana de quatre gols per enfrontament. L'entusiasme és capaç d'aquestes gestes.