10/12/2021

Som de segona

Conseqüència d’anys de disbarats, el Barça ha consumat el seu descens a l’infern de l’Europa League. I davant d’aquesta anomalia que ara és realitat, podem negar-nos a acceptar-la o assumir d’una vegada que ja no és que no tingui nivell per guanyar la Champions, sinó que ni tan sols pot mantenir-se entre els millors del continent.

Aparentment, el camí més directe per tornar a l’elit la temporada vinent és acabar la Lliga entre els quatre primers i, en conseqüència, comprendria que se centressin els esforços a la competició domèstica, però no acabo d’entendre que hi hagi culers que girin l’esquena a l’Europa League com si intentar competir-la –ara sembla difícil però al febrer ja ho veurem– fos una humiliació perquè no som d’eixe món.

Cargando
No hay anuncios

No calia l’última exhibició d’impotència a Munic, però ara ja ningú no pot tenir dubtes d’on som. Tampoc Xavi, que, en un mes, ha canviat el discurs optimista que va contagiar els culers per un de molt més realista. Per més que el tècnic encara no hagi pogut redreçar el rumb de l’equip, ell no és responsable de l’eliminació. En canvi, sí que em sobta que fos dimecres després de l’eliminació a Munic, i no el dia de la seva presentació, quan declarés l’inici d’una nova etapa.

Tinc curiositat per saber com es vehicula aquesta nova era. Si és que l’entrenador s’ha pres aquest mes per constatar que hi ha jugadors que són irrecuperables i ja no els veurem jugar més, si ha esperat a tocar fons per prendre les decisions que va anunciar quan va aterrar o si només és un recurs motivacional. Diumenge a Pamplona ho començarem a esbrinar.

Cargando
No hay anuncios

Tampoc és culpa de Laporta que el Titanic blaugrana jagui a les profunditats europees. Tan cert com que, des que va tornar a la presidència, ha pres poques decisions esportives que ajudin a sortir del pedregar. Ara li toca donar a Xavi tantes eines com pugui i, en aquest sentit, celebro el compromís que ha adquirit de reforçar la plantilla al mercat d’hivern malgrat que el nul espai salarial ho insinua improbable. Com s’ho farà, crec que només ho sap ell.

El Barça està a punt de tancar un any horribilis en què ha vist marxar el millor jugador de la història, ha patit lesions llargues de jugadors clau, n’ha perdut un altre per un problema cardíac i, segons ha destapat l’ARA, fins i tot ha tingut un presumpte abusador de menors treballant al futbol base. És difícil endevinar quina desgràcia més pot caure sobre l’entitat. I l’única recepta que se m’acut per tirar endavant és assumir que, ara mateix, som de segona.