El sostre que Hansi Flick encara no ha pogut trencar
Les claus que expliquen per què Simeone és l'únic entrenador dels grans equips a qui el Barça encara no ha pogut guanyar
BarcelonaL'Atlètic de Madrid rep aquest diumenge (21 h, DAZN) el Barça en hores baixes després d'una eliminació cruel als penals a la Champions. "Els meus sentiments són de ràbia i injustícia. Però, des del càrrec que tinc, l'únic que puc fer és treballar perquè l'equip continuï competint com sempre", diu Diego Pablo Simeone, l'entrenador dels matalassers, només tres dies després d'encaixar el rebés contra el Reial Madrid. Sense gairebé temps per refer-se després de disputar 120 minuts dimecres, el tècnic argentí té la difícil tasca de reanimar el seu conjunt, immers en la lluita pel títol de Lliga, davant del Barça de Hansi Flick.
Els blaugranes, en canvi, arriben a la cita endollats. Van sentenciar el Benfica per la via ràpida amb tres gols en 45 minuts. Això va permetre a l'alemany repartir minuts –futbolistes com Olmo i Lewandowski van ser canviats poc després de l'hora de partit–, mentre que Cubarsí, sancionat per haver sigut expulsat a Lisboa, també arribarà fresc al Metropolitano. El context previ dibuixa el Barça com a favorit i, de fet, el conjunt català, sobre el paper, ha sigut superior en els dos precedents d'aquesta temporada contra l'Atlètic. Això, però, no s'ha plasmat en el marcador: en el duel de la primera volta, els madrilenys es van acabar imposant (1-2) amb un gol de Sorloth en l'afegit. Aquell dia els blaugranes van rematar fins a dinou vegades a porteria –set de les quals entre els tres pals–, però no n'hi va haver prou davant un encertat Oblak. En canvi, els de Simeone només van xutar en cinc ocasions, quatre de les quals entre els tres pals, i van fer dos gols.
En la reedició del duel a la Copa, en el partit corresponent a l'anada de les semifinals i disputat també a Montjuïc, el Barça va remuntar un 0-2 encaixat en només cinc minuts fins a posar-se amb dos gols d'avantatge per acabar empatant (4-4). En aquella ocasió, els de Flick van rematar fins a setze vegades –nou entre els tres pals–, i el seu rival, deu (set entre els tres pals). En tots dos partits, els blaugranes van tenir més del 60% de la possessió.
Per què Flick encara no ha pogut superar Simeone?
L'alemany ha sintetitzat aquests marcadors parlant d'"errors propis" i de "falta de concentració fins al final". Això sí, ha defensat el seu equip dient que van fer "dos partits fantàstics". Així doncs, què explica que el Barça de Flick, que ha golejat rivals com el Madrid o el Bayern, no hagi pogut queixalar l'Atlètic del Cholo?
El periodista Rubén Uría, que segueix el dia a dia de l'entitat matalassera, ho resumeix en tres claus. La primera, segons Uría, és el "replegament intensiu" de l'Atlètic: "Això obliga el Barça a jugar en estàtic molta més estona del que li agrada a Flick". La segona, i relacionada amb l'anterior, passa perquè l'Atlètic sigui "un dels pocs equips d'Europa que tàcticament neguen al seu rival poder córrer, especialment al Barça i al Madrid". Jugadors que gaudeixen a camp obert, com Lamine Yamal o Raphinha, sempre topen amb ajudes defensives quan aconsegueixen desfer-se del seu primer marcador: "Si el Barça no aconsegueix desordenar-los, gairebé sempre hi ha dos defensors per un atacant, mitjançant les cobertures". En aquest sentit, la inspiració dels extrems blaugranes serà decisiva. I, en tercer lloc, Uría exposa que Simeone "va estudiar molt bé la línia de fora de joc del Barça per decidir quan fer mal a l'espai que es genera entre el central i el lateral". I, així, no caure en una de les principals trampes que els blaugranes executen amb mestria.
Per la seva banda, el periodista Iñako Díaz-Guerra, que cobreix l'actualitat de l'Atlètic per al diari El Mundo, afegeix un altre imponderable indissociable del futbol: la sort. "El Barça, especialment a la Lliga, va ser molt superior. L'Atlètic ha tingut sort als dos partits. Al de Lliga van aconseguir marcar al final. El de Copa hauria pogut acabar 5-3 o 4-5... No crec que en cap dels dos partits el resultat reflecteixi el que es va veure al camp", diu. Respecte a l'encert matalasser als últims minuts, Uría destaca que "l'Atlètic és dels equips que més bé gestionen els cinc canvis i com arriben al final dels 90 minuts".
Tots dos coincideixen que per a l'Atlètic el partit és "una final" i que el "favorit és el Barça" ateses les circumstàncies. "Però l'Atlètic és capaç de guanyar-los, ja ho ha demostrat", alerta Uría. "Per al Barça és l'oportunitat perfecta per treure's de sobre un rival directe a la Lliga, però segur que Simeone ha sabut com recuperar anímicament l'equip, i juguen al Metropolitano abans de l'aturada, per tant, no reservarà res", diu Díaz-Guerra.