Treballar, callar i emetre factures abans de cobrar-les: els apunts en calent del Madrid-Barça

BarcelonaDerrota per la mínima del Barça al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid (2-1). Els blaugranes no han pogut recuperar les sensacions dels clàssics de la temporada passada i veuen com l'etern rival se'ls escapa cinc punts en la classificació de la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

Cal relativitzar. Amb set baixes (quatre de jugadors titulars) i com a mínim dos futbolistes en l'alineació que no estaven al cent per cent. Així s'ha presentat el Barça al primer clàssic del curs, que alhora és el menys decisiu. Hi ha moltes peces per recuperar i queda massa competició per cremar cap esperança abans d'hora. Cal relativitzar aquesta derrota perquè és menys important del que s'intentarà vendre. S'ha de treballar en silenci, cedir el meló a Flick i el seu staff, deixar de celebrar la Lliga de l'any passat, entrenar bé cada dia i emetre les factures abans de cobrar-les. Només així es podrà recuperar la màgia perduda. Només així es podrà retornar el Madrid, que continua sense ser res de l'altre món, a la lona que va tastar fins a quatre vegades en els últims mesos.

On és la banda dreta? Messi, Suárez, Neymar i Luis Enrique també van caure amb claredat al Bernabéu l'octubre anterior al segon triplet de la història del Barça. Calma i tranquil·litat. Ara bé, l'esperit constructiu no està renyit amb la necessitat d'estirar les orelles a jugadors com Kounde i Lamine Yamal. Tots dos van formar un binomi sensacional sense el qual no s'entendrien els èxits de la temporada passada. L'un millorava l'altre fins al punt que van recordar els millors anys d'Alves i Messi junts al sector dret. Enguany, però, aquesta societat viu un downgrade evident que no només s'explica pels problemes físics. Les esbroncades de Pedri al francès, al qual Vinícius per moments ha tret els colors, així ho demostren. I Lamine Yamal? Quantes vegades ha seguit les pujades de Carreras per la banda? Menys de les que hauria.

No hi ha qui l'immuti. "La porteria del Barça pesa molt", se sol dir. "Què fem fitxant un polonès que estava retirat?", criticaven alguns. "I a sobre fuma i no se n'amaga", afegien d'altres. "¿Valia la pena renovar-lo havent fitxat Joan Garcia amb Ter Stegen encara a la plantilla?", s'analitzava amb sentit aquest estiu. Doncs bé, el bo de Szczesny ha anat responent aforismes i dubtes amb el que ha de fer un porter: aturar pilotes. Al Bernabéu ha evitat un estrip encara més gran amb tres intervencions de valor gol a la primera meitat i un penal brillantment frustrat a Mbappé a la segona. No ha sigut l'estrella del Madrid qui ha fallat el llançament: ha sigut el polonès entranyable qui ha tingut l'encert de parar una pilota que anava ben impactada i ben dirigida. Excel·lent actuació en una tarda que deixarà mals records i que ha de servir per reaccionar.

Petites lectures associades. La primera: que Pedri acabés expulsat tampoc és un bon senyal. El canari ho ha de jugar tot, va amb la llengua fora i, en conseqüència, ha d'allargar la cama més del compte. La segona: quina enorme diferència a favor del Madrid suposa la recuperació d'un central tan dominador com Militao. La tercera: sense el VAR, l'amic Soto Grado hauria concedit un penal inexistent i un gol il·legal als blancs. I la quarta: Vinícius és tan bo com absolutament ximple. Xabi Alonso l'ha canviat perquè necessitava més cames per defensar, amb el Barça bolcat a la recerca del 2-2, però ell, malcarat i malcriat, s'ha dedicat a maleir la decisió de l'entrenador. Minuts més tard, al descompte, ha encès la banqueta blaugrana en el preàmbul d'un final de xou que ha recordat els temps de Mourinho.