L'únic trencaclosques que Hansi Flick encara no ha pogut resoldre
Sense Pedri el Barça es va desordenar i va permetre l'empat 'in extremis' de l'Atlètic de Madrid
BarcelonaAmb la seva arribada per rellevar Xavi Hernández, Hans-Dieter Flick va prometre treure molt més suc d'una plantilla a la qual semblava que se li havien fos els ploms. Sense grans canvis, a banda d'un Dani Olmo que, entre problemes amb la seva inscripció i les lesions, només ha superat en tres ocasions els 80 minuts en els 23 partits que ha jugat, i Pau Víctor, l'alemany ha sabut dotar d'identitat l'equip. En poc temps el Barça ha passat de tremolar en les grans cites a derrotar sense pietat conjunts com el Reial Madrid o el Bayern aquesta temporada.
Amb un llenguatge directe i pràctic, tractant amb mà esquerra els jugadors i mostrant-se inflexible amb algunes faltes d'indisciplina com els retards –a Kounde li han costat perdre dues titularitats i així va començar l'ostracisme d'Iñaki Peña–, Flick s'ha anat fent seu un vestidor que ha assumit la seva proposta de futbol valent veient que els fruits són reeixits: l'equip és primer a la Lliga, empatat amb el Madrid, va classificar-se com a segon de la fase de grups de la nova Champions i es jugarà el 2 d'abril al Metropolitano un bitllet per a la final de la Copa després d'empatar 4-4 en l'anada.
L'equip blaugrana, tot i remuntar un 0-2 advers després d'uns primers minuts nefastos, va deixar sortir viu l'Atlètic després d'haver fet el més difícil: capgirar el marcador i aconseguir una renda de dos gols que es va veure truncada en els últims compassos. Els canvis, sobretot a la medul·lar, van desorientar l'equip. Així ho admeten des del vestidor a aquest diari, al·legant que hi va haver "menys possessió i més desordre". Un exhaust Pedri, que havia sigut un dels millors dels blaugranes, va abandonar el terreny de joc al minut 85 per donar pas a Eric Garcia, mentre que Fermín va entrar per Raphinha. Quedava poc per al final, però l'Atlètic ja estava guanyant la batalla al mig del camp en aquells moments. Abans, al minut 68, Gavi havia rellevat Olmo, que feia més d'un mes que no era titular. De Jong, valent en la sortida de pilota, però tou en algunes accions defensives, va completar els noranta minuts.
El mig del camp i l'excepció de Pedri
Amb Szczesny a la porteria i la defensa de gala definida –Kounde, Cubarsí, Iñigo, Balde–, així com la davantera –Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha–, amb algunes rotacions puntuals com l'entrada de Gerard Martín al lateral esquerre o de Ferran a la punta d'atac, el mig del camp segueix sent l'únic trencaclosques que Flick encara no ha pogut resoldre. Amb l'excepció de Pedri, que va sortir ben emprenyat de l'empat i va lamentar no haver aguantat la possessió al final del partit, al centre del camp és on l'alemany està fent més canvis.
Després de la lesió de Marc Bernal, Casadó va fer-se l'amo del pivot, una posició en la qual també hi ha jugat Eric Garcia i on, els últims partits, Flick ha optat per De Jong, a qui li va costar agafar ritme després dels problemes que va patir al turmell. "No ha passat res amb el Casa. També hi parlo. El Frenkie està jugant molt bé, té un bon nivell, sobretot, respecte a la possessió de la pilota. És molt bo i està passant per un bon moment. El Casa també ho fa bé. Que estiguem donant més minuts a un no vol dir que estiguem en contra de l'altre", va assegurar Flick el cap de setmana. De Jong li ha guanyat la partida a Casadó, que ha passat de ser un fix en l'onze a ser titular en només un (davant el Las Palmas) dels últims cinc partits. Contra l'Atlètic no va jugar i Flick va preferir ubicar Eric de pivot els últims minuts perquè, tot i ser també molt jove, compta amb tres temporades més d'experiència a l'elit i el tècnic va considerar que el maresmenc aportaria més calma al joc en un moment delicat.
L'altre gran dubte passa per l'elecció entre Olmo i Gavi. Només cal mirar el minutatge dels migcampistes per veure les proves que ha anat fent Flick. Pedri duu 2.963 minuts, i és el quart futbolista de la plantilla que més ha jugat (només superat per Cubarsí, Raphinha i Koundé). A partir del canari, però, es veu la varietat en el minutatge que demostren els dubtes de Flick per trobar els millors acompanyants del canari: Casadó (2.270), De Jong (1.189), Olmo (1.144), Fermín (1.089) i Gavi (894). Pablo Torre, tot i que no ho ha fet malament quan ha jugat, és el migcampista amb una participació més residual: només 373 minuts. Ningú dubta del seu bon tracte de pilota, però el segueixen penalitzant les tasques defensives, innegociables per a un Hansi Flick que vol trobar, també, el seu mig del camp de gala.