La victòria de la paradoxa: els apunts en calent del Barça-Eintracht

BarcelonaTriomf molt patit del Barça contra l'Eintracht de Frankfurt a la Lliga de Campions (2-1). Dos gols de Kounde en tres minuts van deixar els tres punts al Camp Nou. A continuació, uns apunts en calent.

Les paradoxes del futbol. Visitava el Camp Nou l'equip més golejat de la Champions i de la Bundesliga. L'Eintracht venia d'encaixar un resultat lamentable a Leipzig (6-0) i era previsible que el Barça, ja amb Pedri i Raphinha plenament recuperats, no tindria problemes per imposar la seva llei i espantar els fantasmes a Europa. Els blaugranes arribaven a la cita després d'una setmana amb marcadors i sentiments positius. Tot feia pensar en una nit, la primera continental al Camp Nou després de més de dos anys i mig, plàcida i sense marge per a les sorpreses. Però el futbol és tan capritxós que la victòria necessària només va arribar després de mastegar desenes de jugades en espais reduïts, de serrar les dents en la pressió a camp contrari i d'arriscar amb sentit en la línia defensiva.

Pedri i què més. Els haters de De Jong no podran descarregar aquesta vegada cap culpa cap al neerlandès. Hauran d'esforçar-se més per justificar la manca d'idees del Barça per generar joc contra un rival tancat al seu camp. Només Pedri –altre cop el millor barcelonista– i Lamine Yamal van ser capaços d'inquietar un Eintracht molt ben plantat en una primera part frustrant. Dit això, que Flick mantingui l'aposta d'Eric Garcia al mig del camp també en un partit important europeu parla tan bé del de Martorell com malament de la planificació esportiva blaugrana. ¿És sostenible tenir una fitxa acabada de renovar i tan cara com la de De Jong a la banqueta? ¿És normal que l'equip afronti enfrontaments en què ha de ser protagonista amb tres centrals i mig a l'alineació? Una mica contradictori sí que és.

Jekyll i Mr. Hyde. Per continuar amb les paradoxes, resulta que Kounde, un d'aquests defenses aplicats en atac, va ser qui es va disfressar de golejador per remuntar el marcador en només tres minuts. El francès, a més, es va contradir (en positiu) a si mateix amb aquest doblet, ja que poc abans havia comès dues errades al darrere que van fer que l'Eintracht rondés el 0-2 sortint del descans. Sobretot aquest any, Kounde és l'encarnació d'un contrast. És tan capaç d'oblidar-se d'una marca elemental o de fallar una entrega fàcil en camp propi com de ser indetectable en terreny oponent i carregar l'àrea com si fos un ariet de tota la vida. Amb quatre davanters a la gespa, i contra la tradicional envergadura alemanya, el Barça va guanyar el partit amb dos gols de cap d'un defensa.

Fer un hat-trick no importa. L'excel de Flick va ser implacable amb els tres gols de Ferran Torres al camp del Betis. Al davanter valencià no li va servir ser decisiu a La Cartuja per mantenir-se a l'alineació en un partit de Champions en què Lewandowski va tornar a evidenciar limitacions quan és defensat per centrals contundents. El polonès va fallar un penal absurd fa una setmana contra l'Atlètic de Madrid i contra l'Eintracht va ser una peça prescindible. Amb Raphinha altre cop disponible, els últims dies deixen clar que la primera opció com a mínim per als duels més complicats ha de ser anar pel món sense un punta fix, amb la mobilitat per bandera i una pressió més elèctrica que la que Lewandowski pot executar amb 37 anys acabats de fer. Coherència amb l'ús dels recursos, sisplau.