Cifuentes, el jugador que es va immortalitzar Girona al cos

GIRONAEl 2015, la setmana d’aquell tràgic Girona-Lugo, Miguel Cifuentes, el carriler dret de la magnífica plantilla que va sumar 82 punts en Lliga, va decidir que el seu vincle amb el club gironí duraria eternament. “Passi el que passi demà, portaré Girona amb mi. Ha sigut un any increïble, en el qual he rigut, plorat i, el més important, m’he enamorat”, publicava a les seves xarxes socials, mostrant, orgullós, el tatuatge polit al seu braç en què es contemplen les cases del riu Onyar, Sant Feliu i la catedral.

Ho va dir 24 hores abans del cop emocional més dur que Montilivi recorda: en el temps de descompte, quan l’afició ja gairebé celebrava l’ascens a Primera, un gol gallec va espatllar la festa. Cifu, que ara juga a l’Eivissa, el rival dels blanc-i-vermells aquest dissabte (16 hores, Movistar LaLiga), faria les maletes amb una ferida que en aquell moment no sabia que acabaria sanant. Perquè el granadí tornaria al vestidor dos cursos més tard per convertir-se en un dels membres de l’únic Girona que ha pujat a la màxima categoria del futbol estatal.

“La ciutat em va impactar, volia que formés part de mi per sempre”, ha repetit cada cop que se li ha preguntat. Cifu, un dels futbolistes més estimats per l’afició gironina, va tenir menys protagonisme en la seva segona etapa al club que en la primera (25 partits contra 41). Només va marcar un gol, al Miniestadi, en un gran triomf per 2-4 contra el Barça B. Però quan un tanca els ulls, encara el recorda corrent per la banda, incansable. I aquest esforç, juntament amb la seva implicació, va ser el que va marcar la diferència per conquerir la memòria de la gent.

Dies després de l’històric ascens, Cifu s’acomiadava a les seves xarxes socials. “Què dir, torno a abandonar Girona. Aquest any hem tancat el cercle que vam deixar obert fa uns cursos. Només puc dir que sento que marxo de casa, la meva segona casa, perquè tinc Girona, el Girona i a vosaltres al cor. Us vull agrair la vostra estima, especialment als companys i amics. No podia haver sigut més feliç”. Tampoc el Girona.

Míchel recupera futbolistes

Després de l’exhibició de dilluns contra el Leganés (3-0), Míchel continua tenint bones notícies i recupera Ibra Kebe i David Juncà. El tècnic madrileny no es refia de l’Eivissa, malgrat ser un equip acabat d’ascendir, perquè està fent una gran temporada. El Girona té una nova oportunitat per seguir creixent i, si els seus rivals fallen i ell no, retallar encara més la distància que el separa de la part important de la Lliga: té l’ascens directe a vuit punts i la zona de play-off a només tres. A part de Cifu, l’Eivissa compta amb un altre heroi de l’ascens a Primera gironí, el davanter Cristian Herrera. I també hi juga Germán Parreño, amb passat a Montilivi.