Les 3 claus de l'Alabès-Barça
El 5-4-1 vitorià no pot resistir el dinamisme d'Aleñá i la intensitat d'un Barça centradíssim
BarcelonaEl Barça ha guanyat per 0-2 l'Alabès a Mendizorrotza i es queda a tres punts del títol. La carambola per la Lliga es podria donar aquesta mateixa jornada si l'Atlètic punxa contra el València.
Muralla i bloqueig
Negar-li els espais. Ofegar el Barça en fase ofensiva. Era el pla d'Abelardo, que va estructurar l'Alabès en un 5-4-1 que va defensar molt avall els atacs organitzats del Barça i molt amunt, home a home, en cada inici de Ter Stegen. La idea era afegir tantes cames que els blaugranes no trobessin esquerdes, ni per fora ni per dins.
L'absència de Messi facilitava la resistència vitoriana. Quan se servia de porteria, la intenció era obligar a llançar a dalt, on Suárez havia d'activar el desmarcatge de Coutinho i Dembélé.
Coutinho i l'activació d'un no esquerrà
Com si fos un càsting de cara al Liverpool, Valverde va regalar minuts a Coutinho i Dembélé perquè argumentessin les seves virtuts. I el joc va començar decantat a l'esquerra, on el brasiler va trobar la complicitat de Suárez i l'art combinatiu d'Aleñá, dinàmic i encertat durant tot el partit, i Sergi Roberto.
Amb l'interior es va repartir bé espais per dins (on va trobar sovint situacions de xut), però del reusenc va enyorar més profunditat. Jugar per l'esquerra li condicionava els controls i li va censurar desmarcatges per agitar el rival. De fet, Valverde va moure peça al descans i el va ressituar a la dreta. Dembélé va quedar penalitzat pel poc volum de joc pel seu sector.
L'actitud amb l'avantatge
Mendizorrotza no va fer mandra. El Barça hi va anar amb tot des del començament, igualant en intensitat el joc de partits de l'Alabès i buscant un ritme alt de circulació. A la represa, el 0-0 exigia la mateixa energia. Posar-se per davant era gairebé una obligació per destapar l'embut vitorià i Aleñá va perforar la defensa amb una aparició des de segona línia. L'èxit del triomf va ser la competitivitat dels minuts restants, amb l'entrada dels titulars (Messi i Alba) i una intenció de marcar i no encaixar. Ritme de campió.