El dia que el Barça va convertir El Sardinero en un escorxador
El club blaugrana visita a la Copa un estadi que va suposar un punt d'inflexió per a Johan Cruyff
BarcelonaL’eliminatòria de vuitens de la Copa entre el Racing de Santander i el Barça s’ha convertit en un dels enfrontaments més atractius de la ronda. El duel, només d'anada, es disputa aquest dijous 15 de gener a les 21.00 h a l’estadi El Sardinero, un escenari amb molta història. Tot i que en els últims anys els dos equips no s’han vist les cares amb freqüència a causa de la diferència de categories, s’han enfrontat un total de 100 vegades en competicions oficials: el Barça ha guanyat 62 dels partits; el Racing, 17, i 21 han acabat en empat. En l’aspecte golejador, la superioritat culer també és evident: 240 gols del Barça per només 103 del conjunt càntabre.
A la Copa, el precedent també afavoreix el Barça. Els dos conjunts han jugat entre ells una dotzena de vegades en aquesta competició, amb nou victòries barcelonistes, un empat i només dues victòries del Racing. A més, el Barça ha marcat gairebé el triple de gols que el seu rival en aquests duels. El Racing va descendir a Segona la temporada 2011-12, i des d’aleshores els dos equips no s'han tornat a enfrontar. Aquest fet converteix el partit de dijous en un retrobament esperat, especialment per a l’afició local, que veu en la Copa una oportunitat única per competir contra un dels grans del futbol estatal.
Després de tres lustres ben lluny de l'elit, els càntabres somien amb un retorn a Primera que està més a prop que mai. I és que el Racing és líder de la Lliga Hypermotion amb 38 punts, si bé el rendiment de l'equip ha baixat les últimes setmanes, tot i que a la Copa va superar el Vila-real (2-1).
La data sagrada a Santander
En l'imaginari col·lectiu dels partits entre el Barça i el Racing hi ha una data clau: l'11 de febrer del 1995. Fa 31 anys d'una cita que a Santander es recorda per positiva i entre el barcelonisme per negativa, ja que va suposar el principi del final del cicle victoriós de Johan Cruyff a la banqueta culer. Aquell Barça, que venia de guanyar quatre Lligues consecutives i d’alçar la Copa d’Europa a Wembley, va començar a veure com el somni del Dream Team s’esvaïa a El Sardinero. La desfeta per 5 a 0 va enterrar les opcions de revalidar el títol, amb el Madrid escapant-se a set punts quan les victòries encara servien per sumar-ne dos.
Un dels protagonistes d’aquella nit va ser Lluís Carreras, format a La Masia i en aquell moment futbolista del Racing. Al cap de 31 anys, la memòria continua viva, tot i que el pas del temps en difumina alguns detalls. “El record ha de ser ajudat per la premsa d’aquell dia”, admet a l'ARA Carreras. “Recordo les alineacions, però no tots els gols exactament”, afegeix. L’exfutbolista i entrenador destaca que l’ambient era "especial" des de dies abans. "El fet de jugar contra el Barça i jo jugar contra el meu equip suposava un plus afegit", diu. Un cop va començar el partit, tot va fluir a favor del conjunt càntabre, en aquell moment dirigit per Vicente Miera. “Durant el partit, imagina’t… Gol rere gol. Vam sortir molt motivats, aquell dia, i ens va sortir tot rodat”, recorda.
La maneta va arribar amb gols d’Esteban Torre, Quique Setién, Jesús Marino i un doblet de Dmitri Radchenko, un d’ells de penal, que va provocar l’expulsió del porter culer, Carles Busquets. Carreras igualment contextualitza aquella derrota dins del moment que vivia el Barça. “Els equips grans, de tant en tant, tenen baixades de rendiment, i en aquella temporada penso que també hi faltava qualitat”, opina. Una sensació que es confirmaria mesos després: “L’any següent hi va haver molts canvis, sobretot amb la incorporació de gent de la casa”.
Aquell 5-0 va marcar un punt d’inflexió al Barça. Cruyff, que encara seguiria a la banqueta un curs més, va explicar així la derrota a la sala de premsa: “És el mateix perdre 1-0 que 5-0. Resultats com aquest fan molt de mal, sobretot quan veus que tècnicament ets superior al rival, però ell s'esgota molt més sobre la gespa i rendeix per sobre del cent per cent. No crec que sigui moment d'aixecar res ni de començar a parlar de nous fitxatges. El que potser sí que haig de fer, encara que no m'agradi, és prendre decisions. Aquí n'hi ha molts que s'amaguen i no es pot estar sempre rient”. Hores més tard, Joan Gaspart va llançar un dard cap a l'entrenador: “Estic avergonyit i penso que tots els barcelonistes ho estaran. És un resultat inadmissible i indigne per a un club com el Barça. No és el mateix perdre 1-0 que 5-0, perquè amb el primer resultat lluites per empatar. No veure-ho és no sentir els colors”.
Cruyff va acabar la temporada i va començar la següent amb nous fitxatges, com Luís Figo, Meho Kodro i Gica Popescu. També va tenir l'impuls de la Quinta del Mini. Tanmateix, el neerlandès va acabar sent destituït a dues jornades per al final de la Lliga. La roda de premsa de Josep Lluís Núñez explicant la decisió, la dels "sangus" i el "motiu de cese", és història del Barça.