Un altre fracàs milionari del Reial Madrid
El jove Franco Mastantuono, assenyalat per l'afició pel seu fluix rendiment i la seva actitud
BarcelonaMés targetes (5) que gols i assistències (4). Aquesta és la definició de la primera temporada de Franco Mastantuono amb el Reial Madrid. Les amonestacions les ha vist totes a la competició domèstica, quatre grogues i una vermella, aquesta rebuda en l’últim partit contra el Getafe, on els blancs van perdre per 0-1, mostrant un nivell de joc molt pobre. Eminem, anomenat així dins del vestidor pel seu tallat de cabells semblant al del cantant nord-americà, no ha justificat encara els 45 milions d’euros que es van pagar per ell. A l’Argentina fins i tot se'l va arribar a comparar amb Leo Messi, majoritàriament per jugar en posicions semblants, ser un jugador ràpid, bo en l'un contra un i amb un guant a la cama esquerra. Qualitats que al Santiago Bernabéu s’han vist només amb pinzellades.
Queden molt lluny aquells rumors de l’estiu passat que deien que el PSG estava ficat en la lluita amb el club blanc per aconseguir-lo. Malgrat fer-li una gran proposta econòmica, l’argentí va decidir acabar a Madrid. Però qui sembla que va sortir més beneficiat de l’operació, deixant de banda el River Plate, el seu exequip, són els francoqatarins, que van esquivar un dard enverinat. Mastantuono no ha rendit com s'esperava i dilluns es va coronar amb una expulsió. Al minut 94, quan l'àrbitre Muñiz Ruiz va xiular una falta a favor del Getafe, l'argentí va començar a cridar “vaya puta vergüenza”, segons recull l’acta del partit. Vermella directa. Insatisfet amb l'expulsió, va marxar cap al túnel de vestidors dient enfadat. “¡No se le puede hablar al árbitro! No se le puede hablar. ¡La concha de su madre! ¡Hijo de puta!”, van pescar les càmeres de DAZN. El reglament castiga aquesta acció amb dos partits de sanció, perdent-se així els enfrontaments contra el Celta i l’Elx.
“Les regles de joc determinen que no només és un insult, sinó una desconsideració a l'àrbitre. És prou motiu per poder-lo expulsar. Per tant, a parer meu, la sanció és justa, tenint en compte que és un acte de fe, en el sentit que allò que l'àrbitre escriu a l'acta és el que després el comitè de disciplina ha de tenir en compte a l'hora de sancionar el jugador”, declara l’exàrbitre de futbol Xavier Estrada. “I les manifestacions del jugador quan abandona el terreny de joc li haurien pogut significar bastants més partits”, opina sobre les declaracions que van captar les càmeres i que no van ser tractades ni pel VAR ni per l'acta del duel.
Quatre fitxatges, un únic encert
A banda de Mastantuono, el Madrid va incorporar tres jugadors més aquest estiu, dels quals només està funcionant un, Álvaro Carreras. Dean Huijsen va arribar per una mica més de 60 milions del Bournemouth. Prometia un gran joc de peus i està cridat a ser un dels centrals del futur. Va arrencar com un coet en el Mundial de Clubs, però ha anat abaixant el nivell a un ritme alarmant. En el partit contra el Getafe va fer un recital de passades erràtiques. Per la seva banda, Trent Alexander-Arnold, per qui es van pagar 10 milions addicionals al Liverpool perquè l'alliberés uns mesos abans del planejat, s'ha fet un tip de passar hores a la infermeria. Els problemes musculars i les males actuacions han afectat la seva reputació, que fa uns anys era la de ser un dels millors laterals drets del món. L'excepció entre les apostes de Florentino Pérez és Carreras, incorporat del Benfica amb menys reflectors i molt consolidat en els plans primer de Xabi Alonso i ara d'Álvaro Arbeloa.