Rere una Copa tan desitjada com criticada

BarcelonaSobre el paper, el d’aquest dijous a Cornellà (19.15 h, BeIN LaLiga) serà un partit entre el tretzè classificat de Primera contra l’onzè de Segona. Però a la pràctica no serà un duel qualsevol per a l’Espanyol. El resultat de l’anada (0-0) i el fantasma del curs passat després de la derrota contra l’Alcorcón en aquesta mateixa ronda de la Copa converteixen la cita d’avui en molt més que un partit de caixa o faixa. La d’avui és una final per al segon any de projecte de l’Espanyol de Quique Sánchez Flores, que sap que important que és aquesta competició per a l’entitat -i, de retruc, per a l’equilibri d’una plantilla amb 25 efectius- però que procura, almenys de portes enfora, no plantejar-se cap altre escenari que no sigui la victòria: “És com pensar que demà moriràs, no ho penso”, va respondre de manera contundent quan li van preguntar per l’efecte que podria tenir una nova eliminació contra un club de categoria més baixa. Un Tenerife que fa pinta “d’equip de Primera”, segons el tècnic espanyolista, i que tot i tenir opcions reals de passar ronda prefereix rotar pensant en la Lliga, a només tres punts de la zona de promoció d’ascens.

Quique pensa “en tots els escenaris possibles sempre que es passi per la dificultat”, conscient que un pas endavant dels seus jugadors pot suposar un veritable punt d’inflexió. Utilitzar la Copa com a revulsiu per a la temporada -com ja va passar amb les semifinals del 2015-és el gran desig d’un grup que haurà de fer front a uns quants obstacles. D’entrada, el cansament: el Tenerife va jugar el seu partit de Lliga divendres passat a casa, i l’Espanyol dilluns. Així, els canaris hauran tingut gairebé sis dies (140 hores) per preparar el duel, i només tres dies (68 hores) els periquitos. És a dir, la meitat de temps per recuperar-se i preparar-se. Uns condicionants que no espanten l’Espanyol, que rota peces importants com Piaiti, Víctor Sánchez, Hermoso i Fuego. Homes com Diego López, Naldo, Dídac, Hernán i Diop poden tenir una última oportunitat per reivindicar-se, conscients que una hipotètica eliminació els podria deixar pràcticament sense minuts el que resta de temporada. “És difícil motivar els jugadors en partits com aquests, costa trobar la motivació quan falta tant, però desistir seria un error. La nostra mentalitat és de màxim sacrifici”, va apuntar el tècnic.

Quique, molest amb el tracte rebut

“Si perdem serà un disgust però no el final de res”, va avançar-se a pronosticar un Quique que va tornar a tenir comentaris força crítics amb els horaris que reben. “Em molesta que aconsegueixin que l’afició de l’Espanyol, molt nombrosa, sigui invisible. Em dol a l’ànima, sembla que juguem lligues interprofessionals. Sembla que juguem fora de les jornades, és molt trist. Ens queixarem tants cops com calgui”, va criticar el madrileny, que també va carregar contra l’actual format de la Copa: “No m’agrada que ho posin tan fàcil al Madrid, el Barça i l’Atlètic”, va lamentar en referència a les eliminatòries a doble partit. “No és la Copa més prestigiosa, però volem passar perquè l’Espanyol és un club amb història, i volem que recuperi el seu lloc”.

L’horari, la temperatura i la poca entitat del rival no ajuden a crear l’ambient de calidesa que el partit requereix. La Copa pot ser l’elixir per a un Espanyol que encara està a temps de no cometre els mateixos errors i passar-se un any penedint-se d’haver llençat una competició que li pot oferir moltes alegries.