Jocs Olímpics de París 2024

Lamont Jacobs, un italià volador al tron d'Usain Bolt

En una final sense jamaicans, esdevé el primer europeu a guanyar els 100 metres llisos des del 1992

BarcelonaSense Usain Bolt, els jamaicans s'han apartat elegantment de la final dels 100 metres llisos; com si després de tres medalles d'or consecutives de Bolt els caribenys acceptessin que cal compartir les alegries. El que segurament no esperaven és que el nou campió seria un europeu, l'italià Lamont Marcell Jacobs. El primer atleta del Vell Continent a guanyar els 100 metres en dècades, ja que l'últim a fer-ho va ser el britànic Linford Christie el 1992.

Cargando
No hay anuncios

Jacobs ha donat a l'atletisme italià una nit de glòria que serà recordada anys i panys. D'aquí unes dècades, fent un cafè al bar de la plaça, els italians encara recordaran aquella nit japonesa en què, en 5 minuts, van guanyar dues medalles d'or. Primer, Gianmarco Tamberi en el salt d'altura. Un Tamberi que esperava al final de la pista per veure la final dels 100 metres, per abraçar Jacobs. Té cognom nord-americà, però la seva és una vida italiana. De fet, li fa vergonya admetre que no acaba de parlar del tot bé l'anglès, amb aquest nom tan americà que té. El seu accent és del nord d'Itàlia, la seva terra. La seva mare, una adolescent de 16 anys que va enamorar-se a Vicenza d'un militar nord-americà destinat a la base dels Estats Units d'aquesta localitat. Es van conèixer ballant hip-hop, es van casar tres mesos després i van marxar a viure a El Paso, a Texas, on va néixer Jacobs. Un amor tan ràpid com les cames del seu fill.

Quan tenia mesos de vida, la seva mare va decidir tornar a Itàlia sola, ja que el seu marit era enviat a Corea del Sud i s'havien barallat. Es van separar. I Jacobs va créixer sense saber res del seu pare, fins que aquest va contactar amb ell per Facebook quan ja guanyava medalles. "Primer no volia saber res d'ell, però després de treballar amb psicòlegs, li vaig respondre. I en algun moment l'aniré a veure", ha explicat un atleta que primer somiava amb ser jugador de bàsquet. De fet, malgrat l'esforç de la seva mare, Jacobs va ser un jove que se sentia perdut. Va practicar molts esports, va cometre errades; una d'elles, una relació sentimental que no va acabar bé, quan ja havia sigut pare amb 19 anys. Com si seguís el camí del pare desaparegut, amb qui comparteix nom.

Cargando
No hay anuncios

Però els entrenadors d'atletisme de la vila on va créixer, Desenzano del Garda, el van recomanar a un club de Gorizia. I li van dir que tenia més futur corrent. Inquiet com era, Jacobs necessitava més, així que va començar a fer salt de llargada i va arribar a batre el rècord italià en pocs anys. Aleshores va marxar a Roma, on, per tenir estabilitat, va entrar al cos atlètic de la policia, pràctica molt normal a Itàlia, on formar part d'aquest cos permet als esportistes centrar-se en els entrenaments. Jacobs va començar a batre rècords. Es va casar per segon cop, ara sí amb el cap centrat gràcies al treball amb psicòlegs. Quan just abans del coronavirus es va lesionar, va acabar recuperant-se en una zona rural del nord on va entrenar-se amb pals d'esquí nòrdic entre vinyes. Va ser una època de pau abans de la bogeria.

El maig del 2020, després d'un confinament que va passar a Roma amb la seva dona i les seves filles, Jacobs va batre el rècord italià dels 100 metres, baixant per primer cop dels 10 segons. Una progressió que no ha parat fins avui, quan ha establert un nou rècord europeu (9,84) ja en unes semifinals en què s'ha vist superat pel sorprenent xinès Su Bingtian. L'escenari era complicat, sense espectadors i amb massa humitat. I sense un favorit clar per posar-se al cap la corona de Bolt. De fet, l'home que arribava amb la millor marca, Trayvon Bromell, s'ha quedat fora de la final per una mil·lèsima. S'ha relaxat una mica i al creuar la línia havia marcat el mateix temps que el nigerià Enoch Adegoke, 10,00. Els jutges, però, han fet servir la tecnologia per analitzar bé què havia passat i descobrir que el nigerià havia entrat una mil·lèsima per davant.

Cargando
No hay anuncios

A la final, Jacobs ha vist com el britànic Zharnel Hugues era desqualificat per una sortida falsa. Era l'home que tenia a la dreta, així que perdia una referència clara. Però, si a les semifinals l'italià ha sortit lent, a la final ha estat endollat i s'ha mantingut sempre segon fins a imposar el seu esprint final. I penjar-se l'or pel carril dos amb un temps de 9,80, superant el nord-americà Fred Kerlei (9,84) i el canadenc André de Grasse (9,89). 41 anys després de l'últim gran èxit d'un velocista italià, els 200 metres guanyats per Pietro Mennea a Moscou, la velocitat italiana ha arribat més lluny que mai. Jacobs, també.