Catalunya perd la batalla de la Fórmula 1
Montmeló s'haurà de conformar acollint la prova cada dos anys, alternant-se amb la cursa de Bèlgica
Barcelona"Mentre la tinguem nosaltres no la tindrà ningú més". Aquesta frase la repetia sovint l'expresident Artur Mas en debats i reunions sobre el futur de la Fórmula 1 a Catalunya. Des que el 1991 el Circuit de Montmeló –actualment, de Barcelona-Catalunya– va acollir la prova per primera vegada, la Generalitat considerava prioritari mantenir el circ en terres catalanes encara que el cost a pagar fos elevat. Però els diferents canvis de govern i les exigències milionàries de la F1 van tensar la situació i van generar dubtes entre uns dirigents que no tenien del tot clar si realment valia la pena apostar per aquesta competició, malgrat que el retorn econòmic també fos molt elevat.
La reducció de les proves europees i l'entrada a escena de Madrid, que després de molts anys d'esforços s'ha fet un lloc al calendari, havien deixat contra les cordes el traçat de Montmeló, que tenia signat el contracte fins a aquest 2026 a raó d'uns 28 milions d'euros anuals. A partir d'aquí era qüestió de negociar. L'objectiu inicial era mantenir la prova com fins ara. Però tal com reconeixen des del Circuit, era "molt difícil d'aconseguir", perquè la F1 vol un màxim de vuit proves en territori europeu i, llevat d'excepcions comptades, no vol dues proves en un mateix estat.
Al final, Catalunya s'haurà de conformar acollint la prova cada dos anys, alternant-se amb Bèlgica, tal com avançava La Vanguardia. L'acord és total i només està pendent de signar-se, cosa que es farà les properes setmanes. "No és el que volíem d'entrada, però millor això que res", admeten les fonts consultades, vinculades al Circuit, que asseguren que hi havia el "risc real" de quedar totalment fora del calendari.
La falta de consens, clau per entendre la renovació amb alternança
Un cop s'anunciï l'acord, que serà per sis anys, fins al 2032, des del Govern i des del Circuit es vendrà com una bona notícia. Però internament, a les oficines de Montmeló saben que suposa un pas enrere, i que tot plegat seria molt diferent si en l'última dècada s'hagués mantingut l'aposta ferma i decidida per la competició. I és que mentre que Madrid feia front comú per entrar al calendari, al Circuit li costava trobar consens entre tots els actors implicats. "Sembla que no ens hi vulguin", havien dit entra bambolines els dirigents de Liberty Media, la nord-americana que va comprar la F1 el 2017. Això va obrir la porta a les opcions de Madrid, que fins aleshores havien estat ínfimes, sobretot tenint en compte que l'últim intent per dur la F1 a algun altre lloc del territori espanyol –en aquest cas, el circuit urbà de València– havia acabat en un gran fracàs.
Al final, la inversió feta per millorar les instal·lacions i adaptar el traçat català en matèria de seguretat, complint així les exigències de la F1, haurà tingut sentit a mitges. Montmeló acollirà els Grans Premis del 2028, el 2030 i el 2032. Més endavant, és una incògnita saber-ho. "La competència és ferotge", diuen des del Circuit, i admeten que el futur de la Fórmula 1 a Catalunya també dependrà de l'èxit de la prova que es disputarà a Madrid a partir del 2026.
Un altre pas enrere per al motor català
Que la Fórmula 1 es disputi cada dos anys suposa una nova decepció per al motor català. El 2023 el Ral·li Catalunya - Costa Daurada, una prova que organitzava el RACC, va caure del calendari del Mundial. Després de dos anys d'absència, Espanya recuperava un ral·li puntuable per al Mundial, però a les Illes Canàries, que mantindrà aquest estatus el 2026. Catalunya, que s'ha de conformar amb un ral·li dins del calendari d'Europa, aspira a recuperar la plaça el 2027, però de moment no hi ha fumata blanca. D'altra banda, durant molts mesos va perillar seriosament la prova de MotoGP a Montmeló, tot i que finalment es va arribar a un acord perquè el Gran Premi de Catalunya continuï a la categoria reina del motociclisme, almenys fins al 2031.