La nova forma de visitar Barcelona que fuig del "típic guiri enganxat al mòbil"

BarcelonaVisitar esdeveniments esportius d’altres països és tendència. Participar en tours d’estadis estrangers, també. Fins i tot competir per veure qui ha estat en més estadis en un grup d’amics és una dinàmica creixent entre els amants del futbol. L’app de Futbology permet als usuaris registrar tots els estadis de futbol que han visitat. Felipe Teijeiro n'és usuari i presumeix per xarxes del seu repertori. “Cada any viatjo per veure algun partit del Barça a Europa. El trio en funció de la història que tingui el club i l’estadi que visito”, assegura en una conversa amb l’ARA.

Teijeiro veu diferències significatives entre els preus als turistes i als aficionats locals. “On més es veuen preus abusius al públic general és a Barcelona i Madrid. A Anglaterra o Alemanya es cuiden més els socis”, confessa. El Felipe creu que el Barça hauria de controlar els preus de les entrades perquè no succeeixi com el dia de l’Eintracht de Frankfurt. "En aquests partits, els turistes solen cridar gols de l’equip rival”, afirma. En canvi, a Sant Andreu de Palomar, l’impacte del turisme és diferent. 

José Manuel Pérez, director general de la Unió Esportiva Sant Andreu, distingeix entre l’aficionat passatger que es desplaça a Montjuïc per veure el Barça i el que viu l’ambient del Narcís Sala. “Aquí els turistes no venen a fer-se selfies, sinó que se senten atrets pels equips de barri”, assegura Pérez. La UESA viu un procés de canvi, després que una multinacional japonesa hagi comprat el club. Abans de l’adquisició de Taito Suzuki el club disposava d’una estructura amateur i els recursos els dedicaven exclusivament al camp. “Estem intentant professionalitzar el club en tots els àmbits i créixer. Des que es va instaurar la venda en línia els aficionats passatgers han augmentat”. Pérez afirma que fins i tot han sortit "a notícies internacionals".

El cas del Sant Andreu

Durant els últims dos anys la massa social del Sant Andreu ha crescut per diverses raons. L’ascens a Salamanca, l’acord amb la marca Meyba, el creixement del nombre de socis i l’augment de la venda d’entrades en són alguns motius. “Estem professionalitzant el tema del marxandatge perquè no podem absorbir tota la demanda que teníem”, confessa. Segons Pérez, la botiga en línia del club quedava tancada perquè el club no disposava d’una estructura suficient per atendre totes les compres que rebien (de gent de fora de Catalunya i d’Europa). Un 15% de les comandes electròniques eren provinents d’Europa.

L’ambient màgic que es viu al Narcís Sala i l’animació del gol nord enamora el turisme. “L’afició és el nostre gran actiu. Encara que l’equip perdi, no paren d’animar els noranta minuts. Els turistes venen a viure això”, comenta emocionat. Fa quatre o cinc anys el Sant Andreu no arribava als 1.000 socis i ara en té 5.000. “El creixement és brutal, però l’important és fidelitzar aquesta gent, que no sigui un fet passatger i aconseguir tenir una massa social forta”, declara. Pérez assegura que no han patit cap inconvenient amb els turistes. "Quan detectem un partit en què es venen moltes entrades a turistes, redactem un correu en anglès explicant les nostres normes (que es dediquin a animar i no a gravar amb el mòbil). A més, els intentem explicar els nostres valors i que s’amarin de la nostra filosofia", sentencia.

Segons el director general del Sant Andreu, el club no fomenta el turisme, només permet que el públic forà compri l’entrada. “Ens agrada que vingui gent de fora, però fugim del típic turista enganxat al mòbil. També volem anar amb compte perquè l'important és la nostra gent, els nostres valors i la filosofia de club”, declara Pérez. Tot i això, als clubs de barri, com la UESA o l'Europa, també han arribat peticions de turistes per participar en tours per l’estadi.

Els 'tours' turístics en auge als estadis

En aquest sentit, Mónica Rodríguez és responsable d’atenció al client i directora de màrqueting i comunicació de Bstadium. Aquesta empresa ofereix plans d’oci, turisme i esport dels principals clubs de futbol. Des de la companyia, han notat un increment en la demanda de tours i experiències esportives. La gent inclou en les visites turístiques el tempteig dels estadis. “Els aficionats del futbol van més enllà de veure el partit. Volen estar més a prop dels futbolistes i del futbol professional”, afirma Rodríguez.

Bstadium treballa directament amb el FC Barcelona i l'RCD Espanyol i disposen de tours en exclusiva com la visita a l'Estadi de Montilivi. En aquestes experiències, els clubs reben ingressos directes per les visites guiades. A poc a poc es van trencant les barreres entre clubs i empreses turístiques. “Els clubs cada vegada necessiten més recursos per tirar endavant. Per tant, estan més oberts a col·laborar amb altres empreses –explica–. A l'hora de dissenyar experiències, en cuidem de manera exhaustiva el format i després el valorem de forma conjunta amb els clubs”.

Barcelona, marca del turisme esportiu

Josep Maria Raya, director del Centre de Recerca en Turisme de l'Escola Universitària del Maresme (UPF), creu que el turisme esportiu no distorsiona gaire. “És una vida sana, habitualment es produeix de dia i no de nit. Acostuma a ser un turisme que no molesta els veïns. No és un turisme de borratxera”. Segons Raya, Barcelona és una marca esportiva des dels Jocs Olímpics del 1992. “Cada nou esdeveniment que es produeix reforça aquesta marca. Qualsevol partit del Barça també”, afirma. El professor creu que quan es debat sobre prioritzar el model turístic o veïnal, el problema prové del turisme en general, no de l’esportiu.

En la mateixa línia, Albert de Gregorio, economista, professional de la Gestió Pública i professor del departament d’economia pública de la UB, pensa que el turisme esportiu genera menys molèsties que la resta del turisme. “El turisme esportiu aporta els mateixos beneficis que la resta, però sense generar les externalitats negatives d'ocupació de l'espai públic”, declara.

Gregorio creu que el predomini actual de la marca Barcelona turística ("ciutat d'oci i cultura", defineix l'expert) és tan gran que no veu el perill que la ciutat perdi identitat. “Barcelona és una marca esportiva internacional”, assegura Gregorio. Tal com afirma l’expert en gestió pública, hi ha dos vessants del fenomen: el turisme dels practicants (ciclisme, per exemple) i el turisme dels esdeveniments esportius. La capital catalana s’ha convertit en un escenari en què l’esport i el turisme conviuen per reforçar una identitat que es projecta al món.