París 2024 s'encalla tot just començar

BarcelonaQueden més de sis anys perquè se celebrin els Jocs de París 2024, però la cita olímpica ja ha patit unes quantes sotragades. El cost de l'esdeveniment serà superior al que es va dir inicialment i alguns informes alerten del risc que les instal·lacions quedin obsoletes i no formin part d'un llegat olímpic positiu. Tot plegat ha fet que en alguns entorns francesos hagi començat el debat sobre si val la pena organitzar uns Jocs. I, més concretament, si surt a compte fer inversions milionàries per ser el centre del món durant només 17 dies.

L'últim revés va arribar la setmana passada arran d'un informe que alertava del risc d'un sobrecost de 500 milions sobre el pressupost inicial. Uns diners que s'hauran de sumar als 6.800 milions programats inicialment, tret que els organitzadors trobin la manera de posar-hi remei.

Segons l'informe, encarregat pel govern francès, aquesta desviació en el pressupost es deu principalment al fet que es van "infravalorar despeses". Per exemple, en el cas de la piscina olímpica, que havia de costar 108 milions, la despesa final oscil·larà entre els 160 i els 170 milions.

No és l'únic escull, ja que el govern francès també ha detectat riscos "de caràcter tècnic" per "la naturalesa d'alguns terrenys". I, més enllà de si les instal·lacions seran útils després dels Jocs o si són prou accessibles per als esportistes i espectadors, alerta que els terminis d'execució de la Vila Olímpica i Paralímpica són "molt justos" i s'haurien de revisar per no fer salat.

Minimitzar el sobrecost

De fet, els experts ja proposen canviar algunes seus olímpiques i fer una "reforma urgent" de la gestió de les instal·lacions. Amb aquests canvis, creuen, es podrien complir els terminis sense haver de patir i, a més, es reduiria el sobrecost: coincideixen a dir que els Jocs costarien més del previst, però 'només' uns 200 milions d'euros, i no els 500 que calculen ara mateix. Aquestes propostes, segons han assegurat fonts del govern francès, es treballaran en les pròximes setmanes abans de lliurar al juny el projecte definitiu al Comitè Olímpic Internacional.

Per la seva banda, el govern ha reaccionat a les esquerdes del projecte i, conscient que això pot tenir un cost a nivell de popularitat, ja fa força perquè el cost final s'ajusti al pressupost. I, en el cas de superar-lo, que es busquin fórmules perquè el sobrecost no s'hagi de pagar amb diners públics, ja que, segons el president Emmanuel Macron, els francesos "no entendrien" que es destinessin més dels 1.500 milions previstos (una cinquena part del cost) de l'erari públic.

Una nova polèmica

París va ser confirmada com a seu dels Jocs el setembre del 2017, després que arribessin a un acord amb la ciutat nord-americana de Los Angeles, que organitzarà els Jocs quatre anys després, el 2028.

Ja aquella elecció va aixecar polseguera, per la despesa d'1,5 milions d'euros de la delegació parisenca a Lima —on es va fer la reunió del COI—, segons va desvelar el portal web Mediapart. El cas és que aquell viatge el van fer unes 300 persones, quan en realitat només 60 podien ser acreditades per a la cerimònia. Els altres, entre els quals hi havia l'ex secretari d'estat per a l'Esport Thierry Braillard, van veure la cerimònia per la televisió des del seu hotel a la capital del Perú.

Poc després que sortís a la llum aquesta informació, els responsables de la delegació de París 2024 van justificar que el cost d'1,5 milions incloïa actes promocionals i que els membres que no estaven acreditats pel COI es van pagar el viatge de la seva butxaca.

Desconfiança generalitzada

Les sospites sobre els costos de París 2024 no són exclusives de la candidatura francesa. De fet, hi ha una desconfiança generalitzada entorn dels Jocs Olímpics, alimentada especialment amb les sospites sobre una suposada compra de vots per part de la candidatura de Rio de Janeiro per ser escollida per al 2016.

El COI ha vist en els últims anys com ha baixat notablement l'interès dels països per acollir els Jocs. Per això, i davant la possibilitat de deixar la dècada del 2020 en mans de tres grans ciutats (Tòquio, ja escollida amb antelació, més París i Los Angeles), va acceptar aquesta jugada mentre guanyava temps perquè els Jocs puguin recuperar el prestigi que poden haver perdut en els últims anys.