Per què es lesiona tant la defensa del Barça?

BarcelonaJérémy Mathieu hauria d’haver escoltat ahir La marsellesa sobre la gespa de Saint-Denis. En el seu lloc, en canvi, hi havia el nou fitxatge del Barça, Samuel Umtiti. Mathieu va ser baixa en uns quarts de final de l’Eurocopa -al seu propi país- perquè va acabar lesionat la temporada al Camp Nou. El central francès no va ser l’única víctima del final exigent del Barça: Luis Súarez va tenir un paper residual a la Copa Amèrica, mentre que Rafinha no hi va poder ni anar. Altres com Andrés Iniesta o Gerard Piqué -més dièsel, futbolistes que necessiten partits per agafar el ritme- van acabar en un estat físic òptim, exhibint-se en un duel d’alt desgast com la final de Copa o jugant a un bon nivell a l’Eurocopa. Van ser les excepcions.

Aquesta passada temporada el Barça va registrar 40 lesions, 30 musculars. El futbolista que va patir més va ser Adriano, que va estar de baixa cinc vegades durant l’any, seguit de Mathieu, amb quatre. En canvi, Piqué, Masip, Munir i Bartra van ser els jugadors que no van haver de passar per les mans del doctor Ricard Pruna, tot i que en el cas de Piqué arrossega dolor a la zona del maluc des de fa dos anys. Al final de curs se li va accentuar i va haver d’anar a fer-se una revisió en una clínica.

Adriano, que el club vol vendre, és a més un dels dos únics jugadors, juntament amb Thomas Vermaelen -també al mercat-, que va lesionar-se dues vegades en un mateix grup muscular. Són jugadors fràgils, per sobre de la mitjana de la plantilla. Una constant que es dóna especialment entre els defenses, la línia més afectada pels problemes musculars, ja que a més del brasiler (68 dies de baixa), el belga (65) i Mathieu (més de 35), s’hi poden sumar Douglas (63) i Jordi Alba (29). També Claudio Bravo (soli esquerre i dret, 44 dies fora).

En total més de la meitat dels problemes musculars que va patir l’equip van ser a la defensa, 17 de 30. Una dada que s’explica per dos motius. Primer, per “l’estructura anatòmica” dels mateixos jugadors, com explica l’excap dels serveis mèdics del Barça, Jordi Ardèvol. Són futbolistes propensos a lesions, amb un historial replet de problemes musculars. Segon, per l’exigència que implica el sistema de joc en els laterals. Els estudis del professor Paul Bradley demostren que els carrilers són els que esprinten més sobre un terreny de joc, gairebé el triple que un central o un davanter, i només superats pels extrems. Tenint en compte que el 48% de les lesions arriben mentre s’està corrent a mitjana o alta intensitat (xutant, un 16,5%, és el segon mecanisme de lesió), es pot fer fàcilment l’associació. En el cas del Barça, a més, la projecció ofensiva dels laterals, amb esforços físics llargs per arribar per sorpresa, accentua aquesta dada. I més si es valora que els teòrics extrems del Barça no compleixen aquesta funció, ja que ni Messi ni Neymar surten per fora i acostumen a fer esforços curts -el Barça ataca molt en estàtic- i en diagonal cap endins.

“Així jugues, així et lesiones”, és la màxima del professor Jan Ekstrand, l’home encarregat de realitzar estudis mèdics per a la UEFA des de fa més de 15 anys, que en l’època de Pep Guardiola va relacionar els problemes amb lesions als isquiotibials del Barça amb la velocitat del joc i la necessitat de fer esforços molt curts i intensos que requeria la filosofia del tècnic de Santpedor. Una teoria, la d’Ekstrand, que comparteix Ardèvol: la manera com juga l’equip de Luis Enrique marca molt els problemes musculars que hi ha durant l’any.

“El tipus de lesions són un reflex del tipus d’entrenament i la intensitat de la càrrega”, certifiquen al Camp Nou, on assenyalen que els problemes físics de l’últim curs mantenen “el mateix perfil” que els de l’any del triplet. Hi ha hagut tres tipus de lesions que s’han repetit 7 cops: isquiotibials, quàdriceps i adductors. Al soli n’hi ha hagut 6. Respecte a les dades d’Ekstrand i la mitjana dels principals clubs d’Europa hi ha hagut un descens important dels problemes als isquiotibials (un 14% menys) i un augment, en canvi, al soli (un 10% més). La feina de prevenció del Barça ha funcionat, amb un control exhaustiu de tots els paràmetres del jugador a través del GPS, que mesura i alerta quan un jugador està al límit i ha d’aturar-se, fins i tot en un entrenament. “Per a les lesions dels isquiotibials hi ha cada vegada més sistemes de prevenció, més efectius. En canvi, amb el soli és molt difícil prevenir”, argumenta Ardèvol.

En total els jugadors del Barça van estar de baixa més de 820 dies, 183 dels quals per la greu lesió articular de Rafinha, que va patir un trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret. Les lesions musculars van suposar un 65% del total, una xifra molt més alta que fa una dècada, quan van representar el 40%. I radicalment diferent dels resultats de la temporada 2004/05, en què hi va haver 5 creuats i quan els problemes musculars només van suposar un 6% dels dies de baixa globals.

Per molta prevenció que hi hagi el Barça té “una base de jugadors que s’ha fet gran, són molts anys fent molts partits, arribant sempre al final de temporada jugant-ho tot, sense cap any plàcid, porten molt desgast”, explica Ardèvol. L’única manera de combatre-ho són les rotacions i el desgast selectiu, així com anar rejovenint la plantilla -Umtiti i Denis Suárez van en aquesta direcció-, un fet que no ha passat en els últims anys: només 3 dels últims 9 fitxatges van arribar amb menys de 25 anys.

L’últim curs hi va haver un element distorsionador: l’inici de la temporada amb les dues Supercopes i la gira va exigir molt als jugadors i això es va notar ràpidament en l’índex de lesions musculars -una de cada cinc van ser al setembre, gairebé el doble de l’habitual.

Minimitzar el risc de lesions és un objectiu bàsic del tercer any de Luis Enrique a la banqueta blaugrana, ja que, com diu el doctor del Barça Lluís Til, “hi ha una clara relació entre els èxits de l’equip i el nivells de lesions”.