RCD Espanyol
RCD Espanyol08/12/2023

L’Espanyol s’entesta a complicar-se la vida

L’expulsió de Calero condiciona els blanc-i-blaus, que cedeixen un triomf en un partit en què acaben patint

Espanyol 1 / Saragossa 1

  • FITXA TÈCNICA DEL PARTIT
  • Espanyol: Pacheco; Óscar Gil (Omar, 46’), Calero, Cabrera, Brian Oliván; Jofre (Milla, 46’), Gragera (Lozano, 46’), Expósito (Keidi Bare, 62’), Aguado (Sergi Gómez, 63’); Puado i Braithwaite. Entrenador: Luis Miguel Ramis
  • Saragossa: Rebollo; Fran Gámez, Mouriño, Jair (Bermejo, 69’), Francés; Moya, Marc Aguado (Jaume, 86’), Francho; German, Mollejo (Manu Vallejo, 72’) i Maikel Mesa (Enrich, 69’). Entrenador: Julio Velázquez
  • Gols: 1-0 Expósito (54’), 1-1 Manu Vallejo (74’)
  • Àrbitre: Arcediano Monescillo (Comitè Castellano-manxec)
  • Targetes grogues: Óscar Gil (28’), Lozano (52’), Jair (62’), Marc Aguado (85’), Moya (96’)
  • Targetes vermelles: Calero (57’)
  • Estadi: Stage Front Stadium, 21.993 espectadors

L’Espanyol s’entesta a complicar-se la vida. Els blanc-i-blaus van acabar donant per bo un empat (1-1) davant d’un Saragossa que va renéixer just després d’encaixar un gol gràcies a una concessió dels blanc-i-blaus: l’expulsió de Calero per una falta totalment innecessària al mig del camp. Un punt insuficient en una nit que s'havia posat de cara i que convidava a un espectacle vistós, en tractar-se de dos històrics de la Lliga amb la imperiosa necessitat de pujar, però que va acabar amb més intensitat que ocasions.

Cargando
No hay anuncios

Ni Pacheco ni Rebollo, de fet, van tenir feina fins ben entrada la segona meitat. No va ser fins al segon temps, de fet, que tots dos equips van demostrar que són dos històrics del futbol espanyol que tenen grans urgències per tornar al seu lloc natural. En el cas dels aragonesos, de fet, la travessa per l’infern s’allarga ja a onze temporades consecutives. Un camí sense fi que no vol repetir l'Espanyol, que sap que n'és d'important tornar a Primera al primer intent, com ja va fer en els anteriors cinc descensos. 

El camí de sortida de Segona és un trajecte feixuc, ple d’obstacles i en què gairebé cada setmana cal mastegar sorra. Coneixedors d’aquesta realitat, els aragonesos van intentar portar l’Espanyol al seu terreny, plantejant un partit més apte per als amants de les interrupcions i les jugades a pilota aturada que no pas per aquells que prefereixen la continuïtat. I és que els blanc-i-blaus, sense idees, precisió ni atreviment per dins, no van trobar la verticalitat i el desequilibri necessaris per donar fluïdesa al joc. 

Cargando
No hay anuncios

Un plantejament que se li està ennuegant aquest curs a l’Espanyol, que ahir no va trobar la manera de progressar en camp rival. Ho va intentar corregir Ramis al descans amb un triple canvi que va canviar la cara al seu equip. L’Espanyol va sortir amb més empenta a la represa, un canvi d’actitud que va contagiar Brian Oliván i Expósito, que van passar de fer-se un fart d’imprecisions al primer temps a fabricar la jugada del gol. Centrada del lateral i rematada de cap del migcampista, que s’estrenava com a golejador aquest curs. 

De l'expulsió a l'empat, en tres minuts

La tranquil·litat, però, dura ben poc a l’Espanyol, expert com pocs a l’hora de complicar-se la vida. Només tres minuts després de marcar l’1-0, i mentre l’afició encara tenia les pulsacions elevades de la celebració, Calero no va mesurar gens bé una falta al mig del camp que va colpejar al maluc d’un rival. Arcediano Monescillo no ho va dubtar i li va mostrar la vermella directa. Una entrada totalment innecessària. L’expulsió va obligar Ramis a esgotar els dos canvis que li quedaven a l’hora de partit. Si els tres primers eren per animar l’equip a atacar, l’entrada de Keidi Bare i Sergi Gómez buscava tot just el contrari: protegir-se. Un efecte acordió en menys d’un quart d’hora. 

Cargando
No hay anuncios

Amb un menys i manant al marcador, l’Espanyol va perdre la iniciativa. I el Saragossa, que va afegir més llenya al foc, ho va aprofitar. Tots dos equips, de fet, van marcar en el seu primer xut entre els tres pals. Quan només portava un minut sobre la gespa, Manu Vallejo va firmar l’empat, desfermant l’eufòria entre els més de 2.000 seguidors aragonesos desplaçats a Cornellà. L’empat, que en aquell moment semblava un entrebanc, va acabar convertint-se en un premi més dolç que agre per l'Espanyol, que va acabar el partit patint i resistint. I encara gràcies que el pal, primer, i Pacheco, després, van evitar el segon dels aragonesos a deu minuts per al final.