Natació sincronitzada
Esports21/05/2023

Es retira Ona Carbonell, un dels grans referents de l'esport català del segle XXI

La barcelonina ho deixa als 32 anys després d'haver sumat 37 medalles entre Jocs Olímpics, Mundials i Europeus

BarcelonaAlexia Putellas i Aitana Bonmatí són dues de les grans referents que ara mateix té l'esport femení català. Totes dues juguen al Barça, el 3 de juny disputaran una nova final de la Champions League i dilluns passat van rebre un bany de masses pels carrers de Barcelona després de guanyar la Lliga. Elles, sens dubte, acaparen avui dia la majoria de les mirades de les nenes (i els nens) que somien amb dedicar-se a l'esport quan siguin grans i amb la seva empenta estan obrint portes que feien pudor de tancat. Però Alexia i Aitana no han estat pas les pioneres.

Sense haver de buscar en segles anteriors, hi ha altres grans noms d'esportistes femenines que prèviament han obert camí a les blaugranes, que ara han agafat el relleu. La basquetbolista Laia Palau, la waterpolista Laura Ester, la nedadora Mireia Belmonte i la pilot Laia Sanz són algunes de les referents catalanes que formen part d'un Olimp en què també té assegurat un lloc Ona Carbonell, la nedadora de sincronitzada que va agafar el relleu de Gemma Mengual i que avui ha anunciat en una roda de premsa a la seu del Comitè Olímpic Espanyol (COE) que es retira amb 32 anys (en farà 33 el juny).

Cargando
No hay anuncios

Ho fa amb un palmarès immaculat: 37 medalles entre Jocs Olímpics, Mundials i Europeus. Destaquen la plata en duet i el bronze per equips que va aconseguir als Jocs Olímpics de Londres el 2012, però també l'or en combinació lliure en el Mundial de Roma del 2009. L'última medalla que es va penjar Carbonell va ser el bronze per equips tècnic de l'Europeu de Budapest del 2021.

Cargando
No hay anuncios

"Em sento molt agraïda i afortunada per no haver de retirar-me per una lesió o algun altre problema. Ho faig de manera serena, meditada, agraïda i tranquil·la amb mi mateixa", ha explicat Carbonell en la roda de premsa. "Em retiro perquè fa 23 anys que estic a la sincronitzada, 18 dels quals a l'esport d'elit. Des dels 14 anys ha estat l'eix central de la meva vida. He conegut el dolor físic i mental, però també l'agraïment del treball ben fet, la humilitat, la companyonia, el valor del sacrifici, la confiança i el respecte mutu", ha afegit. Durant el seu discurs, l'esportista no ha volgut deixar de banda la part fosca de l'esport: "He vist greus formes de treballar que han afectat companyes meves i a mi mateixa, formes que no comparteixo perquè no són compatibles amb l'alt rendiment. Gràcies a la meva família i al meu entorn vaig poder sobreposar-m'hi i trobar altres formes de treballar".

Cargando
No hay anuncios

La reivindicació de la maternitat en l'esport

Als Jocs Olímpics de Tòquio, celebrats l'estiu del 2021, Carbonell no va pujar a cap podi, però la seva carta pública queixant-se de les dificultats de viatjar amb el seu fill d'un any a la competició i poder-lo alletar a causa de les estrictes mesures pandèmiques va fer la volta al món. En aquesta línia, Carbonell ha reivindicat una vegada i una altra que el món de l'esport encara no està del tot preparat perquè una esportista sigui mare i que continua sent un tema tabú. Per això, juntament amb el COE, ha creat la Comissió de Maternitat i Esport amb l'objectiu d'ajudar les esportistes que volen ser mares i seguir amb la seva carrera esportiva. A aquest assumpte dedicarà part dels seus esforços a partir d'ara.

Cargando
No hay anuncios