Alexander McQueen: l’home rere el geni turmentat

BARCELONA“Si surts de les meves desfilades sense haver-te emocionat, és que no he fet bé la meva feina”. Això ho deia Alexander McQueen, l’'enfant terrible' de la moda britànica, que es va suïcidar fa 8 anys i que ara torna amb força a l’actualitat gràcies a un documental sobre la seva turmentada vida i la seva prolífica carrera que s’estrena el 8 de juny. 'McQueen' és un film de més de 110 minuts dirigit per Ian Bonhôte i Peter Ettedgui en què hi ha gravacions domèstiques recuperades, entrevistes amb familiars i amics i algunes de les seves desfilades més recordades que ajuden a construir el retrat d’aquest artista de ment torturada que volia provocar emocions amb els seus dissenys. Era igual si la gent sentia fàstic o fascinació, l’important era provocar emocions.

El documental busseja a fons en la transformació d’aquell noi grassonet i acomplexat, fill d’un taxista escocès, que va aconseguir estudiar a la mítica escola londinenca Central Saint Martins i que en pocs anys va arribar a la direcció creativa de Givenchy, per després crear la marca que portaria el seu nom i que avui en dia encara funciona.

Va fer un viatge a l’èxit pel qual va pagar un preu molt elevat fins a la seva mort, un trajecte en què mai va deixar enrere el pes d’un passat marcat pels abusos sexuals que va patir de petit. El documental ha aixecat molta expectació sobretot perquè en un primer moment la família del dissenyador i la seva successora al capdavant de la seva marca, Sarah Burton, es van negar a participar-hi, tot i que finalment la família hi va accedir. “Volíem fer una versió cinematogràfica molt respectuosa amb la història de McQueen”, explicava fa uns dies Bonhôte a l’edició anglesa de 'Vogue'. “Podíem haver-nos posat molt sensacionalistes, però el que volíem era focalitzar-nos en el seu treball, posar-lo al centre del film i intentar explicar la seva vida a través de les seves desfilades i xous. La gent estava entusiasmada amb això”, deia.

El resultat és una pel·lícula que els que l’han vist defineixen com a "emocionant", com Suzi Menkes, editora internacional de 'Vogue'. "És la visió més sensible d’un creador que mai va llimar la seva aspror i que va posar la seva vida –inclosos els abusos que va patir a la seva família– dalt de l’escenari". I és que els dimonis de McQueen, que no el van abandonar mai, van ser un dels grans motors creatius, i el seu afany era convertir aquell dolor i patiment en bellesa, tal com queda reflectit en el documental.

Els directors expliquen que la voluntat era fer una pel·lícula per a tots els públics, no només per als amants de la moda, ja que l'objectiu és retratar un geni turmentat que tenia una part brillant i lluminosa que fascinava el món, però tenia una altra cara, més fosca i retorçada, que se sumava a un caràcter difícil que, segons els que el van conèixer, es va anar complicant amb els anys i les addiccions a les drogues.

Influència que encara perviu

Una de les persones que té moltes ganes de veure el documental és la dissenyadora basca establerta a Barcelona Isabel de Pedro, que es declara fan incondicional de McQueen i la seva manera de concebre la moda. "Ell va ser un dels pares de la moda actual", sentencia. "Jo l’adorava perquè feia coses molt diferents dels altres i això m’encanta. El seu dramatisme, la seva obscuritat, la seva feminitat... m’apassionaven, i això no passa gaire sovint", assegura aquesta reconeguda dissenyadora, que fa més de 50 anys que treballa fent roba per a dones. "D’ell en vaig aprendre moltes coses, per exemple, a inspirar-me en un tema per a cada col·lecció que faig, que és una cosa que McQueen feia molt, i ell s’hi deixava l’ànima, hi bolcava tota la seva creativitat i passió, es buidava. També en vaig aprendre altres coses meravelloses, com per exemple com treballava els estampats, com desconstruïa la roba, com treballava la pell i els brodats, com reinterpretava l’estil punk o militar...", destaca, i afegeix que, més que un dissenyador, "Alexander McQueen era un sastre".

Ella, com a bona fan del dissenyador britànic, té algunes peces seves a l’armari i explica: "Si et poses un McQueen, automàticament et sents diferent, poderosa i molt femenina a la vegada". I és que McQueen volia vestir dones fortes, que poguessin amb tot. "Ell venia la imatge de la dona poderosa que tenia en ment. S’inspirava en personatges històrics femenins molt potents i jo crec que per això quan et poses un vestit seu sents moltes coses", detalla De Pedro.

El que no li agrada a la dissenyadora basca és el camí que ha continuat la marca del dissenyador en mans de Sarah Burton, que és una part de la història que el documental no tracta perquè se centra en la vida de McQueen. "No m’agrada el que està fent Sarah Burton, crec que té un estil diferent i per això ja no entro a les botigues de la marca, perquè és algú que m’agradava tant que ara no vull veure com han canviat el seu llegat", confessa.

Un dissenyador "molt complex"

L’historiador, crític d’art i expert en moda Josep Casamartina també té ganes de veure la pel·lícula i assegura que Alexander McQueen "va aportar moltíssim al món de la moda". Un dels grans mèrits del britànic, segons aquest expert, és que va ser "un dissenyador molt complex en la forma, sempre molt ben construïda; en els materials i les seves barreges; en les tècniques, que n'inclouen algunes dels inicis de la costura; i en la simbologia, ja que sempre incloïa símbols a les seves creacions, especialment els que estaven relacionats amb la mort". Tot plegat, diu, "el va fer un creador únic i molt singular" que no tenia por d’atrevir-se i ho va fer, amb posades en escena totalment excessives i propostes trencadores que incomodaven les ments més puritanes. Per a Casamartina, "McQueen era una síntesi entre Tim Burton i Luchino Visconti, una barreja d’un món fastuós i elegant amb un món obscur i tenebrós", resumeix.

Al final el documental vol descobrir què hi ha darrere la barreja de llegenda, geni i artista provocador en què el dissenyador s'amagava, i, com es diu al film, una de les conclusions és que "ningú va descobrir mai qui era Alexandre McQueen, ell es va descobrir a ell mateix".