Artesania i disseny: un idil·li imparable

Catifes que surten de casa

El Siroua -un volcà de la serralada de l’Antiatles- és un lloc venerat pels amazics. També bateja una regió agresta on es cultiva safrà, les ovelles pasturen tranquil·les i les dones teixeixen catifes a casa amb un teler vertical que es construeixen elles mateixes. Hafida Hbouane -primera guia de muntanya del Marroc- es coneix aquest territori com el palmell de la mà. I, sobretot, se l’estima. Ella també és amaziga. Juntament amb la dissenyadora Montse Fernández acaben de crear Tashka, un projecte que va més enllà de la comercialització de catifes fetes a mà per les dones del grup dels Aït Ouaouzguite.

A part de donar valor al treball domèstic de la Fatima, la Saida, la Malika i la Fadma, també volen que, amb aquesta iniciativa, tradicions ancestrals com filar i tenyir la llana no s’acabin substituint per processos industrials. Les catifes de Tashka són precioses, juguen amb pocs colors i respecten els hipnòtics patrons geomètrics que aquestes artesanes amazigues tenen memoritzats des de fa generacions. Per a la Montse i la Hafida això només és el principi. La seva voluntat és arribar a altres llocs remots i que les dones puguin viure dignament del seu talent.

Llums universals

La contaminació causada pel plàstic és un dels principals reptes als quals s’enfronta la regió amazònica. En un viatge a Colòmbia, el dissenyador Álvaro Catalán de Ocón va prendre consciència de la magnitud d’una tragèdia que té un impacte global. I és que rius contaminats implica oceans contaminats. A partir d’aquesta experiència va idear uns llums construïts amb ampolles de plàstic tallades a tires, un ordit sobre el qual s’apliquen tècniques tèxtils tradicionals.

La fórmula és perfecta: bon disseny, artesania local i sostenibilitat. Des que van presentar-se en el context del SaloneSatellite de Milà, les PET Lamp també s’han convertit en un vehicle per dinamitzar petites comunitats d’artesans de tot el món: a Colòmbia, a Xile, a Etiòpia, al Japó... Com ja és tradició, la cinquena col·lecció de les PET Lamp va presentar-se a l’espai Rossana Orlandi la primavera passada. En aquesta ocasió han sigut les dones maputxes les responsables d’aplicar una antiga tècnica cistellera per donar forma a uns llums tan bonics com robustos i que trenquen el to blanquinós de la tradicional fibra ñocha amb delicades bandes de color.

Tradició sota el braç

¿Cal marxar a l’altra punta del món per trobar bons artesans? El projecte d’Esther i Marta Asensio demostra que no és fàcil no fer-ho, però que no és impossible. Mimeyco és una marca de bosses que ja va néixer amb la voluntat d’aplicar el disseny contemporani a l’artesania tradicional. Tot va començar amb la idea d’aquestes germanes alacantines de modernitzar els cabassos de vímet.

Després d’una recerca extenuant van anar a parar a mans de la Florentina, una senyora d’un poble de Sevilla que encara surt al camp a recol·lectar el vímet. L’èxit dels cabassos i les motxilles les ha obligat a seguir buscant, per això la diàspora d’artesans de Mimeyco ha arribat a Mallorca, on els fan cistells d’espart i bosses amb tela de llengües. També a Morella, Palafrugell i Lleó, on els estan enllestint les novetats que llançaran a la tardor: bosses de mà de manta morellana, cistells de vímet i bosses de llana respectivament. I és que mentre tinguin bones idees i bons dissenys, les germanes Asensio no deixaran de buscar aquelles mans que els facin realitat.

Mobles amb regust de mar

El dissenyador Ramon Llonch ha recorregut mig Àfrica en bici. Però un dia la felicitat del turista contemplatiu li va començar a pesar. Potser havia arribat l’hora de moure’s en un sentit més creatiu. I per fer-ho va fixar-se en les barques de pescadors varades en les immenses platges de sorra de Dakar. Eren de fusta i estaven pintades de colors. Quan ja no servien, o bé es convertien en caixes per guardar les xarxes o bé alimentaven el foc.

D’aquí va sorgir la idea d’Artlantique d’aprofitar les fustes de les barques en desús i convertir-les en peces úniques: taules, cadires, calaixeres... Actualment el centre de producció artesanal és una fusteria de la ciutat de Thies. D’allà surten mobles de disseny que decoren cases d’Europa, però -oh, sorpresa- també del Senegal, de Costa d’Ivori i de Nigèria. En paral·lel, el Ramon organitza escapades a Dakar per conèixer com treballen de prop els artesans de la zona i està valorant l’opció d’obrir un taller a Vic, on també deixaria en mans de la comunitat africana la construcció d’aquests mobles amb tantes milles nàutiques d’història.

Una empresa ètica

¿És fàcil per a les grans marques de moda col·laborar amb petites comunitats d’artesans de països en vies de desenvolupament? Aquesta és la raó de ser de l’EFI (Ethical Fashion Initiative), un programa impulsat pel Centre Internacional de Comerç que aposta per la moda ètica, el treball digne i el respecte al medi ambient.

La firma mallorquina Camper ja hi ha participat en dues ocasions. En l’última ha fet una edició limitada inspirada en el mític model Camaleó que s’ha posat a la venda aquest mateix estiu. El resultat? Una sabata tancada i una sandàlia -totes dues de pell tenyida a mà- en què conviuen elements urbans i africans i que han sigut construïdes íntegrament per artesans d’Etiòpia.