Cacau, l’aliment dels déus
Els experts recomanen prendre’n 50 grams al dia i com més pur millor
BarcelonaEl cacau era considerat pels asteques com “l’aliment dels déus” per les seves grans propietats medicinals. Ara, molts segles després, la ciència està redescobrint aquestes propietats beneficioses gràcies a diversos estudis científics que apunten que aquest aliment podria ajudar en la lluita contra moltes malalties, des de les cardiovasculars fins a la diabetis o, fins i tot, alguns tipus de càncer.
Per posar en comú tot el coneixement sobre el cacau, comença avui a Barcelona el II Congrés Internacional del Cacau i la Xocolata en Medicina, en què fins demà centenars d’experts -metges, investigadors i representants de la indústria- debatran sobre les últimes novetats al voltant d’aquest aliment i posaran en comú els seus punts de vista.
Ramon Estruch, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i consultor sènior a l’Hospital Clínic, és un dels ponents del congrés, ja que fa molt temps que participa en investigacions relacionades amb aquest aliment. Estruch ens posa alguns exemples dels beneficis que té el cacau en la salut, a partir d’estudis fets per ell mateix. “Avui en dia sabem que el cacau ajuda a combatre la hipertensió perquè és molt ric en polifenols que dilaten les artèries perquè segreguen òxid nítric, que és un vasodilatador. També sabem que té efectes sobre el metabolisme del colesterol, ja que augmenta la síntesi del colesterol bo -l’anomenat HDL- gràcies a la teobromina que conté. I també té efectes sobre el metabolisme del sucre, ja que ajuda a reduir la resistència a la insulina i d’aquesta manera disminueix la incidència de diabetis”, explica.
Propietats antiinflamatòries
Dit això, destaca que els polifenols són una de les substàncies estrella del cacau. “Creiem que el seu efecte antiinflamatori és el que combat aquestes malalties, ja que totes tenen una base inflamatòria”, diu Estruch. De fet, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ja ha reconegut el paper del cacau en el manteniment de l’elasticitat dels vasos sanguinis i, per tant, la seva utilitat en la prevenció de la hipertensió.
Per la seva banda, la doctora Maria Izquierdo, professora de nutrició i bromatologia de la UB i que també participarà en el congrés, especifica que el cacau natural “és molt ric en flavonols, que són de la família dels polifenols”. Aquesta experta destaca que fa un parell d’anys es va fer un estudi per conèixer l’efecte dels polifenols en cèl·lules afectades per càncer de mama. “Es va veure com els polifenols reduïen el creixement de les cèl·lules tumorals, però encara no podem dir que el cacau redueixi el càncer. Ara s’hauria de fer un estudi en animals i continuar amb la investigació per poder arribar a conclusions rigoroses”.
Durant el congrés que se celebra a Barcelona, organitzat per la Societat Internacional sobre Xocolata i Cacau en Medicina, està previst posar en comú resultats d’investigacions com aquesta, precisament, per intentar avançar i obtenir noves conclusions. Tal com explica la doctora Margarida Castell, presidenta del congrés i catedràtica de fisiologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, “aquest fòrum científic té la intenció d’actuar, de manera interdisciplinària, com a plataforma de confluència i debat entre el món investigador i l’empresarial per abordar els estudis més recents en l’àmbit de l’alimentació i la salut, centrats en els beneficis, així com els aspectes més controvertits sobre el consum de cacau i la xocolata”.
El problema del cacau: l’amargor
El problema del cacau, expliquen aquests experts, és que és un aliment molt amarg. “De fet, hi ha un elevat percentatge de la població que no en tolera el gust”, explica Estruch, i per això la indústria alimentària des de fa anys li afegeix sucres i greixos saturats, per endolcir el gust de tots els productes que porten cacau. A costa, esclar, de perdre moltes de les propietats beneficioses del cacau. “Els processos químics, com per exemple l’alcalinització del cacau, poden provocar pèrdues en aquests compostos de fins a un 60%”, explica la doctora Maria Izquierdo.
La teobromina, per exemple, que és un alcaloide estimulant del sistema nerviós central que té el cacau i que és el que provoca un augment del colesterol bo, no és present en molts dels derivats i productes fets amb xocolata que hi ha al mercat, que, per tant, no tenen aquest efecte beneficiós per a la salut. “El cacau que mengem hauria de ser com més pur millor”, diu Estruch, que apunta que “la idea és menjar-lo de la manera més natural possible, i si mengem xocolata, que sigui amb un mínim del 60% de cacau”. La recomanació dels experts són 50 g de cacau al dia, “sempre dins d’una dieta equilibrada”, recorda Estruch.
Per a la doctora Izquierdo, “no hi ha aliments bons o dolents, sinó dietes poc equilibrades” i, en la mateixa línia del seu col·lega, recomana menjar de manera variada, barrejant aliments de diferents colors com a guia per assegurar una aportació nutricional correcta en el nostre dia a dia. Aquesta especialista en nutrició lamenta, d’altra banda, que estiguem perdent molta varietat d’aliments i que cada vegada tendim més a menjar sempre les mateixes coses. “Hauríem de menjar molt més variat”, reclama. Ho comparteix el doctor Estruch, que creu que el millor seria tornar a menjar com ho feien “els nostres avis”.