Amb binocles o sense, els ocells són accessibles. Per localitzar-los, cal buscar espais naturals amb biodiversitat, com parcs, jardins o camins al voltant de rierols i estanys. Sovint, només cal mirar per la finestra. El millor moment és a l’alba a principis de maig per la migració primaveral. Per atraure’ls, es recomana posar menjadores o fer-ne de casolanes. Recipients amb aigua també farà acostar-los. En l’observació, és útil elaborar una llista dels ocells vistos i recolzar-se d’aplicacions per aprendre el seu cant. Unir-se a un grup d’observació d’ocells o fer turisme ornitològic reforçarà i ampliarà el coneixement d’aquesta afició. I pels més especialistes sempre hi ha la possibilitat d’inscriure’s al Big Year, una competició entre observadors d’ocells per a veure qui n’identifica més durant un any.
El so de la natura que aporta beneficis per a la salut
Catalunya ha esdevingut un pol d’atracció pel turisme ornitològic, una activitat que, segons els experts, ens connecta amb el cos i estimula els sentits
BarcelonaLa persecució, a tres-cents quilòmetres per hora, d’un falcó pelegrí a un colom per caçar-lo; els nius que fan els teixidors mascles abans de trobar parella; les concentracions de flamencs al Delta de l’Ebre; o el cant a la llum de la lluna d’un duc als secans de Lleida. Observar què fan els ocells i escoltar-ne el cant permet fondre’s i viure el present. Una sensació efímera i plena que, tal com demostren diversos estudis científics, aporta beneficis físics i mentals en aquells que ho practiquen de forma habitual. Es creu que la biofília –aquesta connexió i afinitat innata de l’ésser humà amb animals i plantes, que ha coexistit durant milers d’anys– i la biodiversitat que ens envolta són clau per entendre per què l’observació d’ocells esdevé, pels humans, una medicina natural. Som part de la natura, malgrat que el dia a dia de la societat actual ens empeny a allunyar-nos dels nostres veritables orígens.
A Anglaterra, l’observació d’ocells és una de les aficions més esteses després del futbol. Però, tot i això, tant a Anglaterra com a altres zones d’Europa, difícilment se sobrepassen les 200 espècies. A Catalunya, en canvi, aquesta xifra s’incrementa un 60%. “Tenim una gran riquesa i no la veiem a cap altre país d’Europa. Hem arribat a observar fins a 334 espècies en un any. Una brutalitat comparada amb la majoria de la resta de països europeus”, assegura Sergi Sales, ornitòleg professional. Segons aquest expert, “només en deu dies es pot observar a Catalunya més ocells que al Regne Unit es veuen de forma regular en un any”. El clima i els hàbitats tan diversos que coexisteixen en distàncies curtes n’és el motiu. “En 24 hores, pots fer un recorregut des del Pirineu passant pels secans de Lleida fins al Delta de l’Ebre. A quin altre lloc del món pots assolir això en només cinc hores?”, es pregunta Sales, que treballa a la Fundació Plegadis, centre d’educació ambiental, i des de fa més de vint anys es dedica a observar ocells.
Al portal ornitho.cat, dedicat a l’intercanvi d’informació sobre les observacions d’ocells i altres animals de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), aportada per ciutadans, una de les primeres posicions del rànquing va encapçalar-la durant unes setmanes un aficionat que, en poc temps, va passar de tenir un interès puntual en l’observació d’ocells a veure-la com una necessitat. Per problemes d’assetjament a la feina, en Josep –nom fictici perquè vol mantenir-se en l’anonimat– va caure en un trastorn d’ansietat. Després d’un periple de visites a psiquiatres i psicòlegs, els especialistes li van recomanar aquesta pràctica com una pauta a seguir. “Alguns dies anava al camp. D’altres que no tenia ganes de sortir m’obligava a agafar els prismàtics i acostar-me al balcó o al parc de prop de casa. Per a mi, ha estat una teràpia. En persones com jo, a més, amb trastorns depressius i amb tendència a mantenir el cap cot, observar ocells ens serveix com a entrenament per aixecar el cap i mirar enlaire”, relata orgullós.
En cada sortida, aquest observador notava un abans i un després. Inés Fernández, psicòloga i membre del Grup de Treball de Salut Psicoambiental del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), explica què succeeix físicament i psicològicament: “El contacte amb els animals ens permet viure una experiència que es dona en el present i ens ajuda a viure l’aquí i l’ara. També ens connecta amb el cos i estimula els sentits. Encara que sigui per uns instants, frenem els pensaments repetitius i deixem les barrinacions de la ment. Tot plegat ens aporta sensacions properes a la pau mental”.
L’afició ocellaire: un desafiament actiu
Observar ocells no és un acte avorrit ni passiu. Al contrari, desafia. La ment està en contínua cerca i el cos l’acompanya. Diverses investigacions, com la d’un estudi publicat el 2017 a BioScience, per exemple, recolzen la idea que l’observació dels ocells és bona pel cervell. En aquesta anàlisi, es va determinar que l’abundància d’ocells en barris urbans s’associava amb una menor prevalença de depressió, ansietat i estrès. Una altra investigació publicada el Journal of Environmental Psychology va trobar que, de tots els sons naturals que es poden sentir, els ciutadans associaven més sovint el cant dels ocells amb la recuperació de l’estrès i la restauració de l’atenció.
Es considera que l’observació d’ocells és “una de les formes més ubiqües en què els éssers humans interactuen amb la fauna a escala mundial”. Fernández descriu que “té lloc sota una mirada curiosa deixant-nos sorprendre per l’entorn i veient les coses com si fos la primera vegada”. Això –continua aquesta instructora de mindfulness i compassió– ajuda a centrar l’atenció en allò que està passant fora. “Les persones que pateixen depressió sovint perden l’interès i la motivació per descobrir el seu entorn: s’endinsen en una experiència interna de pensaments de dificultats i malestar. Amb l’observació d’ocells o qualsevol altra activitat similar tenen, en canvi, la possibilitat de sortir de si mateixos. De fet, connectar amb la natura obre la possibilitat a persones amb tendència a l’aïllament –ja sigui amb depressió, angoixa, burn out, estrès o procés de dol– a viure sensacions de connexió, així com moments d’admiració i meravella, que disminueixen l’angoixa, fomenten el pensament creatiu i ens connecten amb el món que ens envolta”. D’altra banda, s’activa el bioritme intern de les persones i s’entra en contacte de nou amb el canvi constant, les estacions, les fulles que cauen d’un arbre o els moviments d’un ocell de branca en branca... en altres paraules: la biofília.
L’auge del turisme ornitològic
Catalunya ha esdevingut un pol d’atracció pel turisme ornitològic. La majoria d’aficionats a l’observació d’ocells –afició que va guanyar popularitat durant la pandèmia– provenen d’Amèrica del Nord, països anglosaxons com ara Anglaterra o altres com Escandinàvia. Malauradament, però, les poblacions d’ocells estan disminuint a un ritme ràpid. Segons Xavier Riera, responsable de l’ICO, “en els darrers quaranta anys a Europa, es calcula que han desaparegut al voltant de 550 milions d’ocells”. A més, els ocells d’ambients forestals han augmentat mentre que d’altres de secans, com el pioc salvatge, han desaparegut. Aquest ha estat l’últim a extingir-se i hi ha altres candidats que estan a punt són la trenca o la ganga, ocells d’ambients de secà. “La causa és l’abandonament del camp, l’ús de tractaments fitosanitaris, les explotacions intensives del camp...”, admet Sales, que ha col·laborat en la Guia dels ocells exasperants de Catalunya (Ed. Tundra). Es calcula que en el món es perdran un 10% de les espècies en els propers 10 anys i al catàleg de fauna amenaçada que va publicar la Generalitat l’any 2022, hi trobem 25 espècies d’ocells considerades en perill d’extinció i 35 més de vulnerables. “La nostra missió és recollir dades a través de la ciència ciutadana sobre fauna. Aquestes xifres han d’orientar i són claus perquè les administracions actuïn en conseqüència i posin en marxa les polítiques de conservació necessàries”, afirma Riera.