BarcelonaUna directiva entra en una sala de reunions i tots s’aixequen de la cadira per saludar-la. L’home que té al costat li dona la mà. La dona que té a l’altra banda li fa dos petons. Dues de les assistents, més grans que ella, la saluden de lluny i tornen a seure. L’home que té al davant s’hi acosta i l’abraça breument: “Han anat bé les vacances?”, diu. Al fons de la sala, el jove estudiant en pràctiques abaixa la mirada cap a la llibreta que sosté damunt dels genolls. No s’ha aixecat ni ha dit res. Què se suposa que hauria de fer?
“La millor manera de saludar un company o companya de feina és en funció de la relació que hi tenim”, assegura Teresa Baró, autora de La gran guía del lenguaje no verbal i consultora en comunicació professional. Segons l’experta, el protocol diu que la manera de saludar a l’empresa és amb una encaixada de mans o saludar verbalment sense tocar-nos. “Normalment, la persona més important, sigui pel càrrec que ocupa o per edat, és la que tria el tipus de salutació”, afegeix. En el cas que es tracti de saludar un company o companya que fa temps que no veiem i amb qui tenim una relació estreta, ens podem saludar amb una abraçada o dos petons. “Un gest que no seria adequat quan no coneixes la persona i te l’estan presentant”, corrobora Baró.
Els petons, fora de l’oficina
Segons els experts en protocol, les salutacions en l’àmbit laboral a l’estat espanyol són un cas singular. Quan la dona va començar a accedir al mercat laboral i a ocupar càrrecs de responsabilitat van començar els dubtes. Fer dos petons com marca el costum? O seguir la tradició europea i donar la mà? Finalment, es va optar per actuar com en l’esfera social quan hi havia dones implicades, un hàbit que arran de la pandèmia i les diferències generacionals a les empreses s’ha posat en qüestió.
“Des que vaig començar a treballar, crec que la cosa ha canviat. Tinc la sensació que abans era molt més habitual saludar tant homes com dones amb dos petons i que últimament s’està intentant que la salutació es faci, per exemple, donant la mà”, explica la Laura, que fa més d’una dècada que treballa en el món acadèmic. “Confesso que alguna vegada m’he avançat als esdeveniments i quan he vist clarament que una persona s’estava acostant massa per fer-me dos petons vaig directament a donar-li la mà. A vegades es genera una situació incòmoda, una espècie de ball en què aquesta persona igualment m’acaba fent dos petons com si no interpretés o volgués interpretar el que jo pretenia”.
Saludar-se amb dos petons és un costum que, com molts d'altres, havia de desaparèixer amb la pandèmia. “Que no tornin els dos petons a les dones a l’àmbit professional, sisplau”, escrivia la periodista Laura Alzola Kirschgens l’any 2021 en un tuit que es faria viral. “He arribat a demanar per escrit a la universitat que s’incorpori com a protocol el tracte igualitari, que les dones no hagin d’estar petonejant a tothom mentre els homes amb una encaixada de mans compleixen!”, responia una tuitaire al post.
Tanmateix, la percepció de Baró és que aquest hàbit no s’ha perdut i cinc anys després de la irrupció de la covid, hem tornat a les velles rutines. Segons l’experta en comunicació professional, encara que la majoria de gent no n’és conscient, saludar les dones de manera diferent dels homes implica una discriminació. “No hi ha cap motiu per fer dos petons a les dones en comptes de donar-los la mà, la salutació habitual en el món empresarial. El que passa és que hi ha una tradició i hi ha persones que no s’ho plantegen i fan el mateix que si fossin companyes en una colla d’amics o família. Traslladen les mateixes accions que farien en l’àmbit privat a l’àmbit de la feina”.
Diferències culturals
L'antropòleg nord-americà Edward T. Hall va desenvolupar el concepte de proxèmica, una disciplina que fa referència a l’ús i la percepció que l’ésser humà fa del seu espai físic i de la seva intimitat personal. A partir d'això, Hall estableix quatre categories per delimitar l’espai personal. La distància mínima (entre 15 i 45 centímetres) reservada per a la família, els amics i les parelles; la distància personal (de 46 centímetres a 1,20 metres) per a companys de feina i coneguts; la distància social (d'1,20 a 3,60 metres) per als estranys, i la distància pública (més de 3,60 metres) per parlar en públic o per dirigir-se a un grup gran de persones.
Hall va concloure que l’espai personal que necessita un individu per sentir-se còmode varia d’una cultura a l'altra i també s’ha de tenir en compte. Per exemple, les persones de cultures llatines se senten millor drets i a prop l’un de l’altre. Però als països anglosaxons tenen preferència per la distància personal. “No existeix una manera de saludar universal arreu del món. La més generalitzada a la cultura occidental i al món de l’empresa és l’encaixada de mans. Però no funciona en països àrabs o al Japó, per exemple”, assegura Baró.
En cas de treballar arreu del món, els experts recomanen informar-se de les particularitats culturals del país per tal de millorar la comunicació professional entre persones de diferents procedències. A més, contribueix a erradicar possibles incomoditats generades per desconeixement de les necessitats d’espai personal de cada persona.
Una tradició mil·lenària
Segons un estudi publicat per la revista Science l’any 2023, els primers petons registrats culturalment tenen més de 4.500 anys. L’article assegura que hi ha referències escrites en tauletes sumèries i accàdies on aquest gest es descriu com una part de l’acte sexual però també com una mostra d’afecte entre familiars i amics.
Un costum que recollirien els romans i que el cristianisme incorporaria a les cerimònies religioses. Sant Pau, a la seva Carta als romans,recomanava “saludar-se amb un petó sagrat”. A l’Edat Mitjana es feia un petó com a senyal de fidelitat per tancar acords, tot i que durant l’epidèmia de pesta de mitjan segle XIV es podria haver arraconat i no es recuperaria fins després de la Revolució Francesa.