Tu també estàs fart de veure George Clooney anunciant el mateix?
Ella somia molt, cada dia, i per tal de no oblidar-se'n, li explica a en George el somni de seguida, amb la seva veu dolça, quan encara no ha obert els ulls: “Estava recolzada a la balustrada de la terrassa d’una casa gran i antiga, senyorial. Davant meu, un llac blau profund envoltat d’arbres majestuosos. Duia un vestit llarg de color crema que el vent càlid de final d’estiu feia que m'acaronés la pell. Tu anaves vestit d’esmòquing i m’esperaves en una llanxa Riva al pantalà; jo em treia les sabates altes i baixava per una escala fins al llac. M’agafaves la mà i, tan bon punt arrencàvem, en un tancar i obrir d’ulls érem a la plaça de Sant Marc, al festival de cinema de Venècia. No et sembla increïble, George?”.
El que resulta increïble és que algú no li digui al George que deixi de fer aquest anunci. Que l'hi digui ella després del somni. “George, amor meu, no el tornis a fer, no veus que no et convé?” Doncs no, sembla que no li diu. Suposo que deu tenir, a part d’una mansió al llac de Como, alguna raó que se m’escapa, un motiu poderós més enllà dels diners, per seguir donant la cara en aquesta campanya eterna. Des del 2006. Tots hem vist desenes de vegades l’anunci i, si bé al principi tenia certa gràcia, amb el pas dels anys s’ha convertit en un anunci pesat i un punt decadent, com ell, que de tant fer el mateix paper ha anat perdent gràcia. M’agradaria dir-li: “Ho tens tot: et cal fer aquest anunci?”. Entenc que la clau del producte és l’escuma i la cremositat i que, en un moment donat, si no tenies aquesta cafetera eres un desgraciat. En aquest sentit, l’operació de màrqueting va ser magistral. Estètica cuidada com si es tractés de joies d'un sol ús, amb colors llampants sofisticats i noms de països exòtics. Les xocolates també segueixen la mateixa línia.
La insistència de Clooney sorprèn, ja que és un actor amb una sabuda consciència social i mediambiental promocionant un producte que genera certs dubtes. Es diu que els ingressos d’aquestes campanyes han servit per finançar projectes humanitaris de gran abast, com la vigilància per satèl·lit en zones de conflicte. També es diu que forma part d’una associació, Made with Care, compromesa amb el medi ambient i amb els agricultors, però, així i tot, em pregunto: és lícit donar suport a una causa noble a través d'un model de consum que genera dubtes sobre la seva sostenibilitat?
Sovint se’ns parla de la circularitat del metall, de la seva capacitat per ser reutilitzat infinitament. En teoria és cert, però la realitat logística és una altra història. Moltes d'aquestes petites joies monodosi acaben el seu camí on no haurien d'acabar, i es converteixen en una herència pesant per al planeta.
D’altra banda, encara que no hi ha cap estudi científic que ho desaconselli, diverses anàlisis suggereixen que aquest mètode de preparació té nivells més alts de furans (compostos tòxics volàtils que es formen durant el torrat) en comparació amb el cafè de cafetera tradicional, i que la perforació de les càpsules allibera micropartícules d’alumini.
Sigui com sigui, potser ja no és l’hora del What else?, i potser és més l’hora del enough, l’hora del "ja n'hi ha prou". I estic convençut que, a partir d’aquell moment, sense la imatge actual tan cremada, podrem de nou gaudir d’aquest actor i director de contrastat talent i gran sentit de l’humor.