Pep Parés, l'activista que fa realitat el lema del Capità Enciam

BarcelonaPep Parés va ser un rostre popular de la primera Televisió de Catalunya gràcies a dos personatges icònics: l’aventurer Oliana Molls (1985-1987) i la nostra primera consciència ecològica, el Capità Enciam (1994). En aquella època, també va ser el rostre d'un esport tan poc conegut fins llavors com el múixing, i va dirigir la cursa de trineus Pirena durant 22 edicions (1990-2012). A banda, Parés va continuar treballant d’actor (l'últim espectacle professional va ser La dona jueva, de Bertold Brecht, el 2003-2004) i va presidir Amnistia Internacional a Catalunya (2007-2011). També es va mobilitzar pel Pacte Nacional pel Referèndum.

Des de llavors, Parés s'ha dedicat a fer d'activista aplicant una filosofia que firmaria el mateix Capità Enciam: "Pensa globalment i actua localment", diu. "Els meus compromisos he volgut que siguin quilòmetre zero, bàsicament al Masnou", afirma. Als 76 anys, manté una intensa activitat vinculada al voluntariat. És activista de base de la Creu Roja, que col·labora amb un centre de refugiats perquè una setantena de persones subsaharianes tinguin una vida i una feina dignes. També participa en la Fundació Santa Clara, que ajuda unes 150 persones de la tercera edat que estan soles a fer els tràmits més complicats.

Hi ha una activitat que uneix les seves dues grans passions, la interpretació i el voluntariat, i que el diverteix tant com l'emociona, per la reacció del públic. Amb un amic guitarrista van a cantar en residències de gent gran, un repertori que va des de Se va el caimán a El camí de la font. A més, exerceix d'avi de cinc nets, tres dels quals esmorzen cada matí a casa seva i ja li plantegen preguntes complicades sobre el món. "Mai vaig tenir una gran fama de superactor, la meva popularitat va ser molt casolana, com a màxim et regalaven una ampolla de cava en un restaurant, i això és d'agrair perquè m'ha permès fer coses molt diferents".