Àngels Gonyalons sobre la pressió estètica: "Jo també em trobo davant del mirall aixecant-me les galtes"

BarcelonaPressió estètica, normativitat o trastorn de conducta alimentària són algunes de les paraules que més han ressonat dilluns a la tarda a l'Espai Texas de Barcelona. Més de 140 persones no s'han volgut perdre la preestrena de Sempre (im)perfectes, el documental del Sense Ficció que s'estrena aquest dimarts i que recull diferents testimonis amb projecció pública que narren les cares diverses que pren la pressió social per adaptar-nos a cànons de bellesa normatius.

Més enllà dels adolescents, la pressió estètica també s'ha instaurat amb persones d'altres edats i característiques, perquè per damunt de tot, la criminalització dels cossos no normatius és una realitat transversal. Desirée Vila, Adriana Boho, Miki Núñez, Júlia Barceló,Mara Jiménez, Àngels Gonyalons i Pino Montesceoca van acceptar el repte de posar-se davant de les càmeres del programa de 3Cat per explicar en primera persona quin ha estat el procés d'acceptació dels seus cossos. En el documental també apareix l'atleta olímpica Desirée Vila i el músic Toni Mejías.

"Malgrat que tots som conscients que existeix aquesta pressió estètica, costa pensar que nosaltres mateixos també l'exercim sobre la nostra persona. Que si no faig bona cara, que si em falta tal cosa...", comença explicant Àngels Gonyalons en conversa amb l'ARA. Per l'actriu, formar part del documental de 3Cat també ha estat important per prendre consciència de les diferents formes que agafa la pressió estètica en cada generació. "No és fàcil envellir bé. Jo encara em trobo davant del mirall aixecant-me les galtes amb els dits i quan porto uns segons, dic «Però què estic fent?»", reconeix la també cantant.

Exposar-se a explicar les pors, angoixes i preocupacions no sempre és fàcil. De fet, la creadora de contingut Mara Jiménez explica que malgrat exposar-se a internet sovint per parlar de grassofòbia, li feia" por" participar en aquest documental després d'haver rebut crítiques d'alguns usuaris de xarxes, precisament, vinculades al seu cos. Així i tot, "l'equip de rodatge, el propòsit de superació i l'enfocament positiu del documental" van convèncer-la de participar-hi. "El que voldria és que les persones que vegin aquest documental se sentin una mica més lliures de ser elles mateixes, que vegin que aquests neguits i preocupacions que tenen es poden superar, perquè el que cal és entendre que la diversitat és una cosa normal", explica la creadora de contingut en conversa amb l'ARA.

En canvi, Gonyalons, malgrat tenir clar que volia formar part del projecte per explicar el seu procés, va sentir uns altres dubtes: "Quan m'ho van dir, el primer que vaig preguntar va ser: «Però què espereu de mi? Soc una persona normativa i serà difícil d'explicar el procés que he passat», però al final penso que també és important explicar que la pressió estètica és transversal".

"L'objectiu era donar un missatge en positiu després de veure que els testimonis que han patit diferents tipus de pressió estètica se n'han sortit", ha explicat David Bassa, director del departament de documentals del 3Cat. En aquest sentit, el documental fa un retrat transversal de les formes que pren aquesta "xacra" que ja pateixen sis de cada deu adolescents a Catalunya.