Isabel Preysler repassa les infidelitats de Julio Iglesias, la gelosia de Miguel Boyer i la ruptura abrupta amb Vargas Llosa

BarcelonaDesprés de dècades explicant la seva vida a través de les pàgines de la revista ¡Hola!, Isabel Preysler fa un pas més i publica una autobiografia, Mi verdadera historia (Espasa), en què recorda els moments més destacats de la seva existència i dels seus matrimonis. Com es podia esperar, la socialité ha concedit una entrevista en exclusiva a la seva capçalera de confiança en la qual ja avança algunes de les revelacions del llibre, que està dedicat als seus nets. És per ells per qui ha escrit la seva autobiografia: vol que coneguin la seva història vertadera i no la que expliquen els mitjans.

Entre altres coses, Preysler relata com el seu matrimoni amb Julio Iglesias, el seu primer marit i pare dels seus tres fills grans, va estar ple d'infidelitats, un fet ja molt conegut. "Per complaure'l, em vaig oblidar de mi i em vaig convertir en el seu ideal de dona. La meva aspiració era aportar-li tranquil·litat i que la nostra relació no interferís en la seva feina. D'aquesta manera, el món del Julio s'anava eixamplant i el meu s'anava reduint a les quatre parets de casa nostra", explica. Preysler recorda que va arribar un moment en què va haver de confrontar el seu marit i preguntar-li per les infidelitats. Ell les va admetre i la parella es va separar, un fet força insòlit als anys 70. Una de les derivades d'aquella ruptura va ser la decisió que els fills se n'anessin a viure a Miami amb el cantant per qüestions de seguretat després que ETA segrestés Julio Iglesias Puga, pare de l'artista, el 1981. Preysler assegura que va ser un dels moments més difícils de la seva vida.

Una de les relacions més conegudes de Preysler va ser la que va mantenir amb Miguel Boyer, el seu tercer marit, amb el qual va començar una relació mentre ella estava casada amb Carlos Falcó. En el llibre, es revela que el polític socialista era un home gelós i que ella li va demanar que busqués ajuda per solucionar aquest problema. "Tenia la ridícula obsessió de pensar i creure que tothom s'enamorava de mi. Amb els anys, la gelosia va augmentar. No podia suportar que jo rigués amb algú que no fos ell. En una ocasió li vaig pregar que acudís al psiquiatre per solucionar-ho". I continua: "Moltes vegades havia de trucar als nostres amics, amb qui havíem sortit a sopar o de festa, per demanar-los perdó per les escenes que ell muntava".

Finalment, Preysler també recorda Mario Vargas Llosa, la seva última relació coneguda i amb qui va estar gairebé vuit anys. El llibre inclou vuit cartes que l'escriptor li va enviar i una de novena, escrita per Preysler, que és la de la ruptura. En la missiva de la ruptura, ella hi diu: "Sisplau, envia algú a recollir totes les teves coses". A més, també argumenta que la relació s'ha desgastat per la rutina del dia a dia i retreu a Vargas Llosa una escena de gelosia. "A la nostra edat i en el nostre cas, les escenes de gelosia infundada estan totalment fora de lloc i, fins i tot, fan vergonya", afegeix. Preysler assegura que no es va poder acomiadar d'ell abans de la seva mort i que la família tampoc l'hi hauria permès.