Itàlia guanya Eurovisió contra pronòstic al crit de "'Rock and roll never dies'"

BarcelonaÉs oficial. Europa es rockera. Potser no se n'havien assabentat però aquesta és una informació incontestable des d'aquest dissabte a la una de la nit, quan Itàlia es va proclamar guanyadora del Festival d'Eurovisió, que celebrava a Rotterdam la seva 65a edició. En aquesta ciutat portuària dels Països Baixos, els més de 180 milions d'espectadors del certamen es van quedar amb la boca oberta al veure que el televot convertia la cançó Zitti e buoni del grup italià de rock Maneskin en la triomfadora inesperada de la vetllada musical, que va suposar un brot verd emocional després de la pandèmia amb 3.500 persones de tots els països juntes en un mateix recinte.

Amb un tema completament apartat des gustos habituals de l'euroxou, els italians van seduir els votants d'arreu d'Europa, que els van concedir la definitiva xifra de 318 punts. Una puntuació que es va sumar a la que ja tenien i que es va convertir en un esprint d'última hora que va deixar amb cara de circumstàncies els països que havien sigut favorits des del primer minut de les votacions –quan voten els comitès d'experts dels estats participants–: França i Suïssa, amb els temes Voilà i Tout l'univers, respectivament. Aquell salt que els italians van fer va enviar-los a encapçalar la classificació amb 524 punts, una xifra que els seus competidors ja no van tenir marge per combatre i que només van poder respectar des dels gens menyspreables 499 punts per a França i 432 per a Suïssa. L'artista gal·la Barbara Pravi i l'artista albanosuís Gjon's Tears només van poder aplaudir mentre veien passar de llarg el micròfon de vidre que s'havien estat disputant tota la nit. Mentre el target eurovisiu assimilava amb resignació que a vegades no guanyen ni les balades monumentals ni les dives gais amb temes dance, els guanyadors cridaven en anglès perquè ho entengués tothom: "Rock'n'roll never dies".

Aquest triomf per a Italià arriba després d'anys de bons resultats del país al certamen, al qual va tornar el 2011 enviant-hi cada any els artistes que guanyen el Festival de San Remo. Com ha passat amb Eurovisió, Maneskin enguany també va guanyar San Remo contra pronòstic, ja que a Itàlia tothom donava per fet que hi venceria Fedez, un raper casat amb la rellevantíssima influencer Chiara Ferragni, una institució a les xarxes, on compta amb abundància de seguidors que fan el que ella demana. Però no va ser així, aquell era un avís de la impredictibilitat de Maneskin, una banda de quatre components que es van conèixer a secundària i que fan sonar junts les guitarres des del 2016. El seu nom significa llum de lluna en danès, el país originari de l'única noia del grup. El seu triomf és el tercer per a Itàlia en la història d'Eurovisió, en què no guanyava des del 1964.

Mentre els rockers italians anaven rebent vots i les càmeres els anaven enfocant, el cantant de la formació, Damiano, va ser enxampat suposadament esnifant a la taula que hi havia davant del seu sofà a la Green Room. Es tracta d'una imatge àmpliament comentada a les xarxes sobre la qual encara no s'ha pronunciat cap font oficial però que es preveu que aixequi polseguera, ja que si fos certa i no una broma dels provocadors Maneskin, deixaria molt malament el certamen i també el país representat pel grup, que l'any que ve haurà d'acollir el festival i per al qual ja s'ha demanat que fitxin Raffaella Carrà com a presentadora. Els membres del grup ja han dit que no és el que sembla i que no s'estaven drogant, que a les imatges Damiano surt amb el cap contra la taula perquè estava recollint uns vidres del terra que havia trencat un altre membre del grup. Per als que no s'ho creguin s'han oferit a fer-se unes anàlisis.

L'altre gran titular de la nit és la distància cada cop més sideral entre el televot i el vot professional dels estats. Enguany ha cridat molt l'atenció com països com per exemple Lituània han passat d'estar al final de la classificació a dalt de tot quan s'han sumat els punts del televot, que és el dels espectadors per via telefònica. Concretament, els espectadors d'arreu d'Europa han donat més de 160 punts a The Roop i el seu tema electrònic Discoteque, que, amb un uniforme 100% groc llibertat-presos-polítics i una coreografia que incloïa saltirons de conill, havien estat del tot oblidats pels experts. El mateix va passar amb el tema d'inspiració pàrquing del Pont Aeri d'Ucraïna, que va rebre de cop 267 punts que el van convertir momentàniament en cap del rànquing. Va passar el mateix amb els 218 punts per al rock dur finlandès. Sembla que el vot mil·lennial i zeta té una disparitat de gustos molt notable respecte al vot polític/institucional/expert dels països, que per sort només té un 50% del pes. En el jurat que votava enguany per Espanya hi havia fent d'experts el locutor Antonio Hueso, la cantant María Pelae, el compositor David Santisteban i les exconcursants d'OT Nerea Rodríguez i Samantha Gelabert.

I parlant d'Espanya no es pot passar per alt el seu nefast resultat, que no desvia gens el país de la direcció suïcida que segueix des del 2014 de no entrar mai al top 10. Tot i l'afinada interpretació del tema Voy a quedarme que va fer el murcià Blas Cantó, la inapetent cançó no va seduir ningú, cosa que va quedar clara amb la trista escassetat d'aplaudiments quan va acabar l'actuació. Per més denigració, la gent de tot Europa va donar amb el televot zero punts per a Espanya i els jurats/comitès professionals només sis punts. Amb tot, Espanya va ser la número 24 de 26 participants. De fet, aquesta passada matinada Espanya ha fet història negativa en convertir-se en l'únic país que porta sis edicions seguides per sota del vintè lloc.

Per sota només hi van quedar Alemanya –que va arriscar i va perdre amb un tema massa pop– i el Regne Unit, a qui experts i ciutadans d'Europa van donar entre tots zero punts. Ningú en tot Europa va apreciar res en la seva actuació. Realment, va quedar clar que el Brexit ha sigut una qüestió bidireccional. És el primer cop en la història que un país marxa d'Eurovisió amb zero punts, tal com van recordar els locutors espanyols de la gala en directe després de la desfeta.

Com a bona notícia de la jornada i pel que fa al potencial de la pluralitat lingüística d'Europa i del concurs musical, cal destacar que les tres cançons més votades de la nit van ser en francès i en italià, cosa que feia anys que no passava. Amb el pas del temps, el certamen es va anar acomodant a l'anglès com a suposat argument per aconseguir més vots i una eventual victòria. Resultats com el d'ahir demostren el contrari.