Reialesa

Mor Philippe Junot, el 'playboy' que va enlluernar Carolina de Mònaco quan tenia 19 anys

El primer marit de la princesa tenia 85 anys i passava èpoques a Madrid amb la seva filla Isabelle

09/01/2026

BarcelonaUna de les cares més populars de les revistes del cor des dels anys 70, testimoni de l'època daurada de les reialeses europees, l'inversor i socialité Phillippe Junot (París, 1940), el primer marit de Carolina de Mònaco, ha mort als 85 anys, segons ha comunicat la seva filla gran, Victoria. Junot tenia dos fills més, Alexis i Isabelle, casada amb Álvaro Falcó, marquès de Cubas, cosa que ha mantingut el lligam de l'empresari amb les revistes del cor i l'ha portat a viure èpoques a Madrid, on va morir dijous.

Cargando
No hay anuncios

Philippe Junot va saltar a la fama gràcies a la seva relació amb Carolina de Mònaco. Ella tenia 19 anys, ell 17 més. Tot i les reticències de la família de la princesa, perquè Junot ja tenia fama de viure una vida dispersa i poliamorosa, no en va l'anomenaven "l'Emperador de la Nit", finalment va ser el primer home que va portar Carolina de Mònaco a l'altar quan ella tenia 21 anys, el 1978, després de festejar dos anys. A la boda hi va haver 800 convidats, amb presència d'estrelles de Hollywood i de les monarquies europees, i la parella va ocupar durant anys les portades de les revistes. La seva professió com a inversor va demostrar-se poc solvent i el seu suposat llinatge aristocràtic tampoc va ser cert. Aviat es va veure que Rainier de Mònaco i Grace Kelly tenien raó. El matrimoni es va trencar dos anys i incomptables infidelitats després, i es va anul·lar el 1992.

Més tard, Junot es va casar amb Nina Wendelboe-Larsen. Van ser parella durant deu anys i van tenir tres fills. El tercer matrimoni de Junot va ser amb Helen Wendel, i el 2005 va tenir la seva última filla. Va tenir altres relacions sonades, com amb Marta Chávarri, que anys després s'acabaria convertint en la seva consogra. Ara ja feia anys que havia deixat els negocis, però encara tenia el seu lloc a les revistes de paper setinat, que han estat les primeres a acomiadar un galant que representa tota una època.