89.000 tones de pomes gironines que es cullen en tres mesos i es mengen durant tot l'any

Torroella de MontgríLa poma és el cultiu més emblemàtic a les comarques gironines. Als camps de l'Empordà i el Gironès, cada campanya es cullen milers de tones de múltiples varietats que, sota la indicació geogràfica protegida (IGP) de Poma de Girona, es venen tot l'any als supermercats de Catalunya. Són més de 2.000 hectàrees de rengleres de pomers perfectament alineats que perfilen el paisatge prelitoral de la comarca, a pocs quilòmetres del mar, al peu del Montgrí, però també més al nord, a Sant Pere Pescador i tots els seus voltants. El temps de collita es concentra des de mitjans d'agost fins al novembre i, durant tot aquest període, els pagesos, juntament amb prop de 2.000 temporers que es traslladen a la zona, treballen de valent per complir amb les comandes. En només tres mesos i mig han de recol·lectar tota la quantitat de fruita que es comercialitza durant l'any. Llavors, l'emmagatzemen en cambres amb un sistema pioner de conservació que la manté fresca i en condicions idònies per al consum mesos després de la collita.

La denominació Poma de Girona agrupa sota un mateix segell tres grans empreses que, al seu torn, treballen cadascuna amb una trentena de productors locals. Són Giro Poma, a Ullà; Girona Fruits, a Bordils; i Frutícula Empordà, a Sant Pere Pescador. Juntes representen la principal activitat agrícola de la demarcació. Per a aquest 2025, preveuen una producció total de més de 89.000 tones, un 10% menys que l'any anterior, que va ser un dels millors de la història, però en la línia mitjana dels últims cinc anys. El volum representa aproximadament un terç de la producció total de Catalunya, que, fora de la demarcació gironina, es concentra sobretot a les terres de Lleida, i un quart de la producció de tot Espanya. Els pagesos gironins, que col·laboren amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) per millorar en sostenibilitat i eficiència, cultiven una desena de varietats diferents, però només cinc tenen la IGP: la golden, grossa i de color verd groguenc; la gala, vermellosa i cruixent; la granny smith, de color verd pujat i més àcida; i la red delicious, grossa i molt dolça.

Cambra de refrigeració anticongelant i amb l'oxigen controlat

Poma de Girona exporta un quart de la seva producció a l'estranger, sobretot a Europa, i la resta es comercialitza a Catalunya i la resta de l'Estat. Del negoci local, el 90% es basa en distribució a grans superfícies com supermercats o centres com Mercabarna, que demanen al segell gironí una producció fixa de fruita de qualitat els dotze mesos de l'any. És per això que el sistema de refrigeració aplicat per les empreses de la IGP, sense el qual seria impossible vendre caixes de poma als mesos sense collita, és clau per poder complir amb aquesta demanda anual. Es tracta d'un sistema avançat de control avançat de la respiració de la fruita, que regula l'oxigen i la temperatura entre 0 i 5 graus a la cambra, utilitza anticongelants i permet conservar la fruita pràcticament d'un any per l'altre. "Tal com venen del camp van al frigorífic, amb l'oxigen regulat, de manera que, quan al mes de maig treus la poma i li entra l'oxigen, comença a regenerar-se altra vegada i queda com acabada de collir", explica Jaume Armengol, productor de Sant Pere Pescador i president de Poma de Girona.

Malles antipedregadesper garantir la producció anual

Per assegurar una producció anual acordada anticipadament amb les grans superfícies, a més de la conservació també és fonamental la prevenció davant de possibles contratemps com plagues o inclemències meteorològiques. Per això, els últims anys tots els productors gironins han fet una gran inversió per instal·lar malles antipedregades, que es col·loquen després de la floració, a la primavera, i es pleguen un cop s'ha acabat la collita. Així explica els seus efectes David Casadellà, que té 90 hectàrees repartides en diferents municipis del Baix Empordà: "Si no podíem garantir el 75% de la fruita perdíem els clients del supermercat, que ara mateix són els únics que aguanten el negoci, així que, amb fons propis, hem instal·lat totes les malles que ens protegeixen de les pedregades". I afegeix: "També ens hem adonat que ens protegeixen de la tramuntana que ens tirava les pomes a terra o de les ratllades de les fulles a la pell provocades pel vent".

El fet de disposar d'un client fix i solvent dona una certa estabilitat als pagesos gironins de poma, que valoren molt positivament aquesta situació, sobretot en un món d'incertesa i imprevistos com el de la pagesia. Tot i això, matisen: "No ens podem queixar, però no és fàcil, perquè si volem jugar a primera divisió vol dir que hem de tenir un nivell d'inversió molt alt i hem assolit una professionalització impensable fa 30 o 40 anys, ja que abans la gent també tenia granges o treballava cereal o préssecs, mentre que ara la majoria ens dediquem exclusivament a la poma", argumenta Casadellà.

Menys pesticides i més estalvi d'aigua

Fruit d'aquesta professionalització i del treball estret amb científics i tècnic agroalimentaris, en els darrers anys els pagesos gironins han reduït dràsticament l'aplicació d'herbicides i adobs químics per combatre plagues d'insectes o fongs, que ara es combaten amb sistemes biològics. A més, arran de la recent sequera extrema, que va minvar considerablement les dotacions d'aigua dels conreus, la IGP ha aplicat sistemes innovadors per millorar el consum hídric. S'ha implementat el reg got a gota, que ha permès reduir un 30% la despesa respecte al regadiu tradicional, i també s'està implementat el sistema Giro Reg, que permet estalviar un 30% més, calculant els cabals de reg estrictament necessaris en funció de les dades pluviomètriques i les previsions meteorològiques.