La gimcana dels pobles administrats a cavall entre Girona i Barcelona

EspinelvesUn enviament per correu que surti del poble osonenc de Seva en direcció a Viladrau, a uns 13 quilòmetres de distància, anirà primer a Arbúcies, després a Girona, serà enviat a Barcelona, i des d’allà, finalment, a Seva, havent fet un recorregut d’uns 209 quilòmetres. És només un exemple de les gimcanes i gestions gens pràctiques a que s’han hagut d’acostumar els municipis que viuen sota l’excepció de viure a cavall entre les demarcacions de Girona i Barcelona. 

Si agafem l’exemple del poble de Vidrà, la seva església depèn del bisbat de Vic, tenen el CAP a Sant Quirze de Besora, però el seu partit judicial és Puigcerdà, tot i que ara els han obert una delegació del Registre de la Propietat a Ripoll, els tràmits d’hisenda els han de fer a Olot i les subvencions de la Diputació les gestionen a Girona, els seus números de telèfon tenen el prefix 93 de Barcelona, però el seu codi postal comença amb el 17 de Girona. Els veïns del poble “per força s’hi han acostumat i donen per normals coses que no ho són”, segons explica l’alcalde Josep Anglada, però per a un nouvingut tot plegat resulta un autèntic galimaties. 

Recorregut kafkià

L’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, admet que per a molts veïns tot plegat “és com una gimcana”. És ella qui posa l’exemple del llarg recorregut d’una carta enviada des del poble del costat i dels enviaments per missatgeria, que tant poden venir pel camí gironí com pel barceloní. No és estrany que alguns enviaments triguin molts més dies del compte. L’alcalde de Vidrà assegura que no és fàcil per a un repartidor que surt d’Olot anar a portar-los un paquet i que quan un enviament es demora o no arriba, “el més fàcil és passar-se la pilota d’una banda a l’altra”. En tots aquests municipis estan acostumats a envitricollats procediments administratius que de vegades poden rebre l'adjectiu de kafkians.

Subvencions desiguals

Però on tots els alcaldes es lamenten de la diferència de tracte és en les subvencions que reben de les diputacions. “Si depenguéssim de la Diputació de Barcelona segurament aconseguiríem quatre vegades més diners de subvencions”, assegura Margarida Feliu. Josep Anglada, el batlle de Vidrà, fins i tot hi posa números amb un exemple. Assegura que el seu municipi va rebre uns 25.000 euros entre la Generalitat i la Diputació pels danys ocasionats pel temporal Glòria, mentre que Santa Maria de Besora, el poble veí amb unes afectacions equiparables, en va rebre més de 300.000. “A banda que la Diputació de Barcelona treballa amb uns pressupostos molt més elevats –explica Margarida Feliu– els seus diners no els reparteixen els consells comarcals, sinó que en molts casos van directament als ajuntaments”. De vegades, però, es poden fer excepcions, com la que els va permetre disposar del Bibliobús que la Diputació de Barcelona va posar en marxa per a altres pobles d’Osona. “De vegades les barreres entre les dues administracions són permeables, però mai no saps fins a quin punt”, diu Feliu, que recorda que el seu municipi forma part del Parc Natural del Montseny, on també hi ha representades les dues diputacions. En el cas de Viladrau, el seu partit judicial és Santa Coloma de Farners.

Identitat gironina

I enmig de tot aquest garbuix administratiu, els ciutadans d’aquestes poblacions se senten gironins o barcelonins? Josep Anglada, des de Vidrà, diu que “tothom té força clar que som de Girona, que és on votem els nostres representants a les eleccions”. Margarida Feliu, des de Viladrau, hi afegeix matisos. “L’Eix Transversal ens ha apropat molt a Girona, hi anem al teatre, hi fem visites esporàdiques, però la nostra àrea de comerç i de salut és de Barcelona. Diria que som, per aquest ordre, osonencs, integrants del Parc Natural del Montseny, de la Mancomunitat de la Plana (que agrupa 12 municipis d’Osona) i després ve la part més emotiva de ser de Girona”.

Espinelves va viure el passat cap de setmana l’apoteosi de la Fira de l’Avet, que va sumar més de 120.000 persones (potser 130.000 si es compten els que van girar cua davant la impossibilitat d’accedir al municipi) amb retencions quilomètriques de vehicles a l’entrada del municipi. El seu alcalde, Antoni Tanyà, explica que una gran part d’aquests visitants provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona i no tenen gaire clar a quina província pertany el municipi. “«On esteu vosaltres, a Girona o a Barcelona?», ens pregunten de vegades, i és sobretot la gent gran la que té més clar que se sent de Girona”, diu Tanyà. 

El cor o la butxaca?

L’alcalde explica que si mai es plantegessin deixar Girona, farien una consulta entre els veïns. “Una cosa és el cor i una altra la butxaca, perquè jo crec que d’entrada la gent no ho voldria, però si se’ls expliqués bé tot el que hi guanyaríem econòmicament amb el canvi, potser canviarien d’idea”, afirma Tanyà. L’alcalde admet que de vegades també han parlat amb Gósol, un municipi de la comarca del Berguedà (província de Barcelona) que està adscrit a Lleida de la possibilitat de “passar a Barcelona”. També hi ha el cas contrari de Fogars de la Selva, que tot i pertànyer a la comarca gironina de la Selva, està adscrit a la província de Barcelona. És l’únic cas d'aquesta comarca. Margarida Feliu assegura que Viladrau tampoc no s’ha arribat a plantejar mai seriosament el canvi de província, però admet que si es fes una consulta no sap pas qui guanyaria. "Les províncies són unes divisions fetes sobre el mapa i no sobre el territori i crec que tots tenim clar que haurien d'anar cap a un país amb Generalitat, consells comarcals o vegueries i governs locals", conclou Feliu.

La xarxa que iguala

Amb l’extensió dels mòbils, els prefixos dels telèfons fixos amb el 93 o el 972 ja no marquen tan rígidament les fronteres administratives. L’increment dels tràmits telemàtics i l’administració electrònica, gràcies a una bona xarxa de telecomunicacions, estan ajudant també a superar molts dels obstacles de la gimcana administrativa d’aquests municipis. Tots ells atrauen població seduïda pel seu entorn natural i cada cop hi ha més visitants amb segona residència que allarguen l'estada del cap de setmana gràcies a la jubilació o al teletreball. Margarida Feliu explica que Viladrau ha anat creixent els darrers anys en nombre d’habitants i ja estan a tocar dels 1.200. “Tenim un entorn de natura i tranquil·litat, estem alhora lluny, però a prop, de tot”.